La Itàlia industrialitzada vota per més autonomia

BarcelonaMés autonomia i competències per al Vèneto i la Llombardia, les dues regions del nord d'Itàlia que diumenge van celebrar un referèndum consultiu, on el 'sí' ha resultat clarament guanyador. Al Vèneto, amb capital a Venècia, l'opció de més autonomia ha aconseguit el 98% dels sufragis, amb el 87% del vot escrutat, mentre que a la veïna Llombardia, el 97%, amb el recompte parcial del 60%. Les dues regions representen un terç de l'economia italiana i són dues de les àrees més desenvolupades i que aporten més a la caixa comuna.

Tot i que no hi havia establert un quòrum de participació, el president llombard, Roberto Maroni, havia reconegut que es conformaria si superés el 34% que es va registrar en la reforma constitucional del 2001, però els seus oponents polítics ja parlen de fracàs en no arribar al 50% i quedar-se deu punts per sota.

Per la seva banda, el president del Vèneto, Luca Zaia, que com Maroni pertanyen a la xenòfoba Lliga Nord, ha celebrat aquests resultats, que ha considerat "un èxit dels venecians", i ha anunciat que aquest dilluns convocarà la seva junta per preparar el projecte abans d'iniciar la negociació amb el govern de Roma. El president regional ha defensat el model d'una Itàlia que avanci cap al model federalista i ha assegurat que reclamaran a Roma una vintena de competències, així com retenir un 90% dels impostos.

Per la seva banda, Maroni ha subratllat el "compromís important" adquirit amb aquesta votació: "Impulsar el mandat històric que milions de llombards m'han donat per tenir una autonomia veritable. Anar a Roma i demanar més competències i recursos per la Llombardia", ha proclamat.

Aquestes dues regions han convocat aquests referèndum consultius i no vinculants, que han comptat amb el suport de la majoria de forces polítiques regionals, per demanar suport i negociar així amb el govern més autonomia, punt contemplat per la Constitució. La iniciativa pretén que Venècia i Milà guanyin competències en matèria educativa, mediambiental, de seguretat i migratòria però, sobretot, en política fiscal.

I és que aquestes dues regions, que sumen el 34% del PIB italià, volen reduir el seu dèficit fiscal, la bretxa entre el que aporten a l'Estat i el que aquest "retorna". Una suma que alguns estudis xifren en 54.000 milions d'euros en el cas de la Llombardia i d'uns 18.000 milions per al Vèneto.

Cal veure si aquesta negociació segueix un curs normal, ja que diversos analistes han apuntat en els últims dies el fet que a l'actual govern li quedin tot just quatre mesos de legislatura –conclou al febrer– fet que podria retardar els tràmits.