Itàlia estrena govern

RomaEl jurista i professor Giuseppe Conte és el nou primer ministre d’Itàlia. Els membres del nou govern italià, que neix gràcies al pacte entre el Moviment 5 Estrelles (M5E) i la Lliga, van jurar ahir el càrrec davant el president de la República, Sergio Mattarella. La setmana que ve l’executiu haurà de superar la investidura a les dues cambres del Parlament, un tràmit que es dona per fet, ja que entre els dos partits tenen la majoria d’escons.

L’executiu està format per 18 ministres, 13 homes i cinc dones, de les quals només una disposa de cartera, Elisabetta Trenta. La nova ministra de Defensa és una experta analista en seguretat, excol·laboradora del ministeri d’Exteriors i dels serveis d’intel·ligència transalpins a Líbia i l’Iraq. Els líders de les dues formacions s’han reservat dues de les carteres més importants i seran vicepresidents. Luigi Di Maio, el líder del M5E, serà ministre de Desenvolupament Econòmic i Treball, des d’on intentarà posar en pràctica una de les mesures estrella de la formació: la renda bàsica de ciutadania. Per la seva banda el secretari federal de la Lliga, Matteo Salvini, controlarà la cartera d’Interior. Dijous a la nit, poc després que Mattarella donés llum verda al nou govern, Salvini va anunciar que la seva prioritat serà “enviar a casa” els immigrants irregulars, amb la qual cosa fixarà les bases del que serà la política migratòria del nou executiu.

La resta dels ministeris s’han repartit entre les dues formacions i han cedit algunes carteres clau a professionals i tècnics: Economia, Exteriors i Assumptes Europeus. Giancarlo Giorgetti, mà dreta de Salvini i el nom del qual va sonar com a primer ministre, serà subsecretari de la Presidència.

El ministeri d’Economia, que va estar a punt de fer naufragar definitivament el pacte de govern per la intransigència de Salvini a rellevar l’octogenari economista antieuro Paolo Savona després del veto de Mattarella, l’ocuparà Giovanni Tria, de 70 anys i professor de finances de la Universitat Tor Vergata de Roma, un economista poc sospitós de ser euroescèptic però que en els seus articles apunta a Alemanya com a responsable del fracàs del procés de convergència econòmica a l’eurozona. Savona no quedarà fora del gabinet i serà el responsable de la cartera d’Afers Europeus, i Exteriors anirà a càrrec d’Enzo Moavero Milanesi, de 63 anys i exministre dels governs de Mario Monti i Enrico Letta.

A Sanitat hi haurà Giulia Grillo, mà dreta de Di Maio; Danilo Toninelli a Infraestructures i Transports, que haurà de gestionar el conflicte amb les autoritats gales per les obres de la línia d’alta velocitat entre França i Itàlia, que el M5E vol interrompre; Alberto Bonisoli a Cultura; Alfonso Bonafede a Justícia, i Riccardo Fraccaro a Relacions amb el Parlament. A més, Barbara Lezzi, del M5E des dels inicis de la formació i batejada com la Passionària pels militants del partit, assumirà les regnes d’un nou ministeri dedicat a polítiques de desenvolupament per al sud del país.

Les apostes de la Lliga

Per part de la Lliga, Matteo Salvini ha imposat a la mediàtica advocada Giulia Bongiorno com a ministra d’Administració Pública; Erika Stefani a Afers Regionals; Lorenzo Fontana al nou ministeri de Discapacitats i Família; Gianmarco Centinaio, històric representant de la Lliga, a Agricultura, i a Educació Marco Busetti, exdirector escolàstic.

La insòlita resurrecció del govern entre la Lliga i el M5E es va produir dijous a última hora, quan l’exdirigent de l’FMI Carlo Cottarelli es preparava per encapçalar un executiu “neutral” i de transició que naixia amb data de caducitat per la falta de suport parlamentari. Només quatre dies abans, Giuseppe Conte havia renunciat a l’encàrrec de formar govern pel veto presidencial a Paolo Savona.

Amb el país sentenciat a celebrar eleccions anticipades després de l’estiu, Luigi Di Maio va proposar in extremis a Matteo Salvini que escollís un altre candidat com a ministre d’Economia. Però Salvini, a qui les enquestes donaven un imparable ascens de la seva formació, es va resistir al principi a donar el seu braç a tòrcer. Més tard, davant el temor de ser considerat el responsable de voler allargar l’agonia del país per treure’n benefici polític, no va tenir més remei que fer un pas enrere i accedir a trobar un substitut per a Economia que comptés amb el vistiplau del president.

La crisi més llarga de la història italiana recent, que va provocar la caiguda dels mercats i un augment de la prima de risc fins a xifres que no s’assolien des del 2013, es va saldar amb la renúncia de Cottarelli i l’encàrrec a Giuseppe Conte, en tot just un parell d’hores. L’advocat i professor de la Universitat de Florència és des d’ahir el primer ministre d’Itàlia número 66 dels últims 72 anys. Un advocat sense experiència política que fins fa una setmana era un complet desconegut al país.