Itàlia enterra la llei contra l'homofòbia que va indignar el Vaticà
Fins a 16 senadors progressistes sumen el seu vot a la dreta per bloquejar la tramitació de la norma
RomaEl projecte de llei contra l'homofòbia i la transfòbia a Itàlia, impulsat pel Partit Demòcrata (PD) amb el suport del Moviment 5 Estrelles, ha quedat bloquejat aquest dimecres al Parlament, després que prosperés una moció dels partits de dretes, que pretenien enterrar definitivament la reforma. La normativa, que estableix com a delicte d'odi la discriminació i la violència per motius basats en l'orientació sexual, la identitat de gènere o la discapacitat, havia provocat la protesta formal del Vaticà, que va apel·lar al concordat entre els dos estats per intentar frenar-la.
El text pretenia modificar una llei del 1993 amb què es castiga la comissió i incitació a la violència i a la discriminació per motius racials, ètnics, religiosos o de nacionalitat, incloent-hi “l'orientació sexual i identitat de gènere”. La Lliga, Força Itàlia i els Germans d'Itàlia rebutgen el text perquè consideren que atempta contra la llibertat d'expressió, i aquest dimecres han presentat una iniciativa parlamentària que impedeix examinar els articles inclosos en el projecte de llei, i bloqueja així la tramitació parlamentària.
Tot i que en teoria els partits favorables eren majoria al Senat, la cambra alta ha aprovat per sorpresa la moció gràcies al vot d'almenys 16 senadors progressistes, que han aprofitat que era una votació secreta per fer naufragar la llei. Les sospites dins del PD apunten a les files d'Itàlia Viva, el partit fundat per l'ex primer ministre i actual senador Matteo Renzi, que va estar absent durant la votació. "S'ha traït un pacte polític que volia un pas de civisme per al país", va denunciar el diputat del PD Alessandro Zan, promotor del text.
La dreta va votar en bloc i va acusar els socialdemòcrates d'haver arruïnat les negociacions sobre els articles més compromesos, encara que també hi va haver discrepàncies entre els conservadors. El senador Elio Vito va renunciar als seus càrrecs dins de Força Itàlia en protesta per la posició del partit de Berlusconi.
En qüestió la futura aliança del PD i el M5E
La derrota al Senat del PD i el M5E, que van governar en coalició fins a l'arribada de Mario Draghi al febrer, no només deixa Itàlia sense una llei específica contra l'homofòbia i la transfòbia, sinó que també posa en qüestió la futura aliança entre totes dues formacions, que aspiren a recuperar el poder quan se celebrin eleccions el 2023, però que ja no sumen majoria absoluta.
El projecte de llei havia suscitat des del principi el rebuig dels partits de dretes i dels bisbes italians perquè, segons ells, atempta contra la llibertat d'expressió. El Vaticà va arribar a emetre al juliol una petició formal perquè el Parlament modifiqués el text, considerant que violava alguns punts del concordat que regula les relacions entre els dos estats des del 1929. En concret, la Santa Seu temia que el text pogués considerar delictiva la posició de l'Església respecte a la identitat de gènere o l'orientació sexual.
La ingerència vaticana va provocar la resposta formal del primer ministre, Mario Draghi, que va reivindicar la sobirania del Parlament italià davant del Vaticà. “El nostre és un estat laic, no confessional. El nostre ordenament conté totes les garanties per assegurar que les nostres lleis respectin sempre els principis constitucionals i els compromisos internacionals, entre els quals hi ha el concordat amb l'Església”, va subratllar Draghi.
L'anomenada llei Zan, com es coneix a Itàlia, estava en l'última fase per a la seva aprovació definitiva després d'haver rebut la llum verda de la Cambra dels Diputats el 2020, però després del revés al Senat haurà de tornar a la casella de sortida. El problema és que les negociacions podrien allargar-se més del que s'esperava, ja que els partits es concentraran a partir dels pròxims mesos en aprovar els pressupostos i triar un nou cap d'estat el febrer del 2022, cosa que podria suposar que el text quedi aparcat indefinidament. No seria la primera vegada, ja que en els últims anys fins a cinc reformes similars impulsades per l'esquerra han naufragat al Parlament.