Itàlia desafia la ‘Ndrangheta Amb un macrojudici històric
Més de 450 sospitosos de pertànyer a la màfia de Calàbria hauran de seure al gener al banc dels acusats
MilàUna imponent estructura de 3.300 metres quadrats recentment inaugurada a l’àrea industrial de Lamezia Terme, a la meridional regió italiana de Calàbria, acollirà a partir del gener el judici més important contra el crim organitzat des del procés que va jutjar, als anys 80 i a Sicília, la màfia Cosa Nostra. En aquell cas, el judici contra els mafiosos sicilians va ser impulsat i encapçalat pels magistrats Giovanni Falcone i Paolo Borsellino. Tots dos van acabar assassinats per la mateixa màfia. Ara, gairebé quaranta anys després, més de 450 sospitosos de pertànyer a la ‘Ndrangheta, la màfia de Calàbria, s’asseuran al banc dels acusats en el primer macrojudici contra aquesta multinacional del crim, líder mundial del tràfic de cocaïna.
La investigació iniciada fa quatre anys pel fiscal anti-Màfia de la ciutat calabresa de Catanzaro Nicola Gratteri ha revelat les connexions entre la política, la maçoneria i el crim organitzat a Calàbria, la regió més pobra d’Itàlia, i ha deixat al descobert “una zona boirosa formada per molts professionals i homes d’estat infidels que ha permès a aquesta màfia de pastors entrar a l’administració pública, amb la força de la violència i els diners de la droga”.
Els ulls dels grans capos, assenyalats ara per la llei, estan posats en el fiscal Gratteri, que viu amenaçat i sota escorta des de fa tres dècades per la por de les més que possibles represàlies de la Màfia. “Avui la ‘Ndrangheta està esperant, hi ha molt nerviosisme”, comentava el fiscal fa poc en una entrevista. “Hi ha molta atenció cap a mi, així que he de tenir molta cura. Estic doblement atent”, afegia Gratteri, conscient del perill que corre la seva integritat pel fet d’haver assenyalat i denunciat els mafiosos.
Exparlamentaris i polítics locals, funcionaris, advocats i policies corruptes estan acusats d’extorsió, homicidi o blanqueig de diners al còmplice costat de membres d’algunes de les principals famílies mafioses de la província calabresa de Vibo-Valentia. Entre els imputats hi ha Giancarlo Pitelli, antic senador de Força Itàlia, el partit de Silvio Berlusconi, a qui va trair per passar-se a les files dels Germans d’Itàlia, la formació d’ultradreta liderada per Giorgia Meloni. En una de les escoltes telefòniques incloses en la investigació, Giovanni Giamborino, considerat una mena de comptable d’una de les famílies, es referia al polític com un “amic, gairebé un germà”, que feia tot el que ell volia. “Ha sigut dues vegades diputat i una senador. Si li dic que ha de tirar-se daltabaix d’un pont, s’hi tira”, presumia durant la trucada telefònica que va quedar enregistrada.
L’àmplia i variada llista d’imputats demostra que els tentacles de la ‘Ndrangheta són capaços d’arribar a tots els racons de la societat. “Són com l’aigua”, assegura Giuseppe Governale, màxim responsable de la Direcció d’Investigació Anti-Màfia (DIA), l’organisme especialitzat en la investigació del crim organitzat a Itàlia. “La ‘Ndrangheta és actualment l’organització criminal més important del món occidental”, afegeix. Una posició que s’ha vist afavorida, en gran part, per la seva capacitat de passar inadvertida i pel fet d’haver sigut “infravalorada” durant dècades. “A diferència de la Cosa Nostra i la Camorra, que van a l’estranger per guanyar diners ràpidament -continua Governale-, la ‘Ndrangheta hi va, sí, per guanyar diners, però també per explotar les comunitats locals. Va on hi ha creixement econòmic, on és possible corrompre i on les lleis anti-Màfia no són tan fortes com a Itàlia”. Una anàlisi que comparteix l’escriptor Antonio Nicaso. “Els diners de les màfies es mouen on no troba resistències. Si la ‘Ndrangheta va a Espanya i no troba dificultats per invertir-hi, ho farà, com ho està fent a Alemanya o a Holanda”.
La pandèmia, una oportunitat
Nicaso, autor de més d’una trentena de llibres sobre el crim organitzat i professor a universitats del Canadà i dels Estats Units, acaba de publicar a Itàlia el títol Oxigen líquid. Escrit a quatre mans amb el mateix fiscal Nicola Gratteri, en les seves pàgines els autors adverteixen que les màfies, inclosa la ‘Ndrangheta, ja s’estan preparant per lucrar-se amb la reconstrucció postpandèmica. “A Itàlia hi ha una política i una economia de la catàstrofe. La història ens demostra que les màfies han sabut sempre transformar les crisis en oportunitats i captar els recursos destinats a pal·liar els efectes de terratrèmols, diluvis, i ara la pandèmia”, explica Nicaso a l’ARA. “La ‘Ndrangheta avui té molta liquiditat i la fa servir per adquirir empreses en dificultats i donar garanties bancàries a l’empresari, que d’una altra manera no tindria accés al crèdit. Almenys des de fa deu anys, el reciclatge de diners és l’oxigen de l’economia legal, perquè normalment els diners de les màfies mai són rebutjats pel mercat, més aviat a l’inrevés”, continua el professor.
Nicaso sosté que la pandèmia ha canviat també l’estratègia de les màfies, que ara deixen diners amb menys interessos que els usurers per obtenir acceptació social i legitimar-se entre la població. Durant el primer confinament, les autoritats van detectar que membres de la Camorra es van organitzar per repartir bosses de menjar entre els més necessitats de Nàpols. “Són formes alternatives a l’Estat que busquen el consens social, legitimar el seu poder”, analitza l’expert.
El macrojudici que està a punt d’arrencar a la sala-búnquer inaugurada a Calàbria -després de les audiències preliminars celebrades a Roma- busca aclarir els vincles entre els criminals i el poder, i trencar amb aquesta legitimació. “La ‘Ndrangheta sempre ha tingut relació amb les classes dirigents, però era una relació subordinada”, subratlla Nicaso. Però ara els equilibris estan canviant. “Si abans eren els mafiosos els que buscaven el suport dels polítics, avui són els polítics els que busquen l’ajuda dels mafiosos. La Màfia i la política són com l’aigua i els peixos: es necessiten mútuament”.
Els més poderosos d’Itàlia i Europa
Tot i no tenir el renom internacional de les també màfies italianes Cosa Nostra o Camorra, la ‘Ndrangheta s’ha convertit en l’element criminal més poderós d’Itàlia i pràcticament d’Europa des dels 90. Agències italianes contra el crim organitzat van estimar el 2010 que la ‘Ndrangheta tenia uns ingressos anuals que podien ser superiors als 40 milions d’euros. La majoria de diners provenen del tràfic il·legal de drogues -especialment la cocaïna- per la seva bona connexió amb diferents càrtels de l’Amèrica Llatina, particularment amb Bolívia, Colòmbia i el Perú. Controlen una part molt important del tràfic de cocaïna a Europa. El 2018 l’FBI calculava que hi havia 6.000 persones vinculades a aquest grup criminal.