Renzi dimiteix i comencen les consultes per formar un nou govern

RomaItàlia, avesada a les crisis polítiques, ja busca un nou govern que substitueixi el que Matteo Renzi va deixar formalment dimecresdesprés de complir la promesa d’aprovar els pressupostos de l’estat. Un nou executiu que gairebé tothom dóna per descomptat que serà de transició fins que hi hagi eleccions anticipades, molt probablement el 2017.

Els italians envien Renzi a casaEl clima polític no dóna gaire marge, i ara s’espera un estira-i-afluixa entre els partidaris d’eleccions immediates i els que volen aprovar sense presses una nova llei electoral. Per ara, cal esperar a que el 24 de gener el Tribunal Constitucional dictamini sobre la norma actual que regeix per a l’elecció a la Cambra de Diputats, coneguda com a Italicum.

Qui vol córrer, com el Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo, planeja d’aplicar-la amb només alguns retocs, i estendre-la al Senat. El Partit Demòcrata (PD) de Renzi ara tem que l’Italicum pugui afavorir Beppe Grillo i pot demanar reformar-la, aprofitant que estava pensada per a ser aplicada amb la reforma de la Constitució que ara ha anat a la paperera.

El president de la República, Sergio Mattarella, ha citat per dijous, dia festiu, les principals personalitats del país per trobar una sortida a la crisi. En pràctica, i fins que Mattarella no li trobi un substitut, Renzi continua en funcions. Exerceix la figura del “primer ministre dimitit”, que es limita a afrontar crisis imprevistes o la gestió corrent dels afers corrents. Itàlia té molta pràctica en aquests afers: ha tingut 63 governs en 70 anys.

El successor que Mattarella pactarà amb els partits no és clar que duri gaire, no només per Grillo o la Lliga Nord, sinó pel mateix Renzi: si vol rellançar la seva carrera no li convé córrer el risc que els italians es puguin afeccionar al primer ministre que jurarà aviat el càrrec.

Renzi diu no voler llençar el patrimoni d’aquest 40% d’electors que han fet costat a la seva reforma constitucional. Que encara no té del tot pautat el camí a seguir, ho va insinuar en criticar la premsa que especula sobre el seu futur.

En un newsletter als seus seguidors, però, utilitza un to de futur candidat. “Llegeixo els milers de mails i missatges telèfonics que estic rebent, i penso que sóc un home afortunat d’estar envoltat per tant d’afecte”.

La enews di oggihttps://t.co/hFKsY8oa4r pic.twitter.com/FHpi1msOks

— Matteo Renzi (@matteorenzi) 7 de desembre de 2016

Ara Renzi es deixarà mimar, dins i fora del partit. Perquè dins un PD amb clima de guerra entre els que van seguir la línia oficial i els que van fer campanya pel no, no és fàcil trobar-li una alternativa. Especialment, si al final una majoria de parlamentaris –entre els quals, els seus propis partidaris– forcen un avanç de les eleccions. Com menys marge de temps tingui el PD per convocar un congrés intern i examinar alternatives, més possibilitats té el mateix Renzi de seguir de líder.

I això que hi ha qui no perd el temps. El president de la regió de Puglia, Michele Emiliano, va deixar entreveure que està preparat per presentar candidatura al lideratge del partit. I l’ex alcalde de Milà, Giuliano Pisapia, va propugnar-se per liderar una esquerra que reculli els vots del PD crítics amb Renzi, però que pugui treballar “amb lleialtat” amb el fins ara primer ministre si torna a encapçalar una candidatura.

“No malbaratar la bellesa”

Renzi afirma que és el Parlament, i no només ell, qui pot decidir quant durarà el futur govern. I, després de defensar les mesures del seu mandat que assegura que ningú no voldrà tocar, conclou amb una promesa de tornar a aixecar el cap i seguir actiu després del sotrac: “Trobarem una manera de no malbaratar la bellesa” del que han fet “els 13 milions d’italians que creuen en un altre model de política. Els hem vist a les europees, al referèndum, i els veurem també en un futur”. Ara, però, “un pas rere l’altre” i “no perdre mai el bon humor: és temps de reprendre el camí”.