Internacional20/07/2016

Istanbul crearà un "cementiri de traïdors" per enterrar-hi els colpistes

"Qualsevol que visiti el lloc els maleirà i no podran descansar en les seves tombes", defensa l'alcalde de la ciutat turca, Kadir Topbas

Efe
i Efe

IstanbulKadir Topbas, alcalde d'Istanbul, ha anunciat aquest dimecres la creació del que ha anomenat un "cementiri de traïdors", destinat a enterrar-hi els participants en el fallit cop d'estat del passat cap de setmana, segons informen mitjans locals. "Qualsevol que visiti el lloc els maleirà i no podran descansar a les seves tombes", ha defensat el polític islamista, del partit governamental AKP, a un grup de seguidors, segons recull el diari 'Hürriyet'.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L'alcalde ha explicat que ja ha reservat un espai per crear aquest cementiri, amb l'argument que cap altre cementiri de la ciutat acceptarà els cossos dels colpistes morts al motí militar. Segons les dades difoses ahir per l'agència semipública Anadolu, en el bàndol dels colpistes van morir 24 soldats, 16 a Ankara i 8 a Istanbul. Entre els que es van oposar a l'aldarull va haver-hi 240 morts, entre ells 173 civils, 62 policies i 5 soldats, així com 1.535 ferits.

Cargando
No hay anuncios

"Crec que [els colpistes] no se salvaran de l'infern. Però necessitem fer que el món sigui insuportable per a ells", ha sentenciat Topbas. Ja ahir, la Diyanet, equivalent a un ministeri d'Afers Religiosos, va anunciar que no oferirà serveis funeraris religiosos als soldats que van participar voluntàriament en el cop.

Les autoritats turques ja han suspès milers de suposats col·laboradors en l'intent colpista o sospitosos de ser seguidors del predicador islamista Fethulla Gülen, al qual responsabilitzen d'organitzar l'intent d'enderrocar al Govern. Unes 50.000 persones, funcionaris de diversos ministeris i fins i tot professionals de l'educació han estat apartats dels seus càrrecs. A més, el Govern ha acceptat la possibilitat de debatre la restauració de la pena de mort, abolida definitivament el 2004, per castigar els colpistes.