Israelians i palestins: espiral de tensió fora de control

BarcelonaL’espiral de violència a Israel i als territoris ocupats palestins no s’atura. Sis palestins van morir ahir a mans de les forces de seguretat israelianes a la frontera de Gaza; un coló va intentar apunyalar quatre àrabs al sud del país; un palestí va apunyalar un policia a l’assentament de Kiryat Arba, prop d’Hebron, i un jove jueu també va ser apunyalat a Jerusalem. La tensió ha fet créixer el sentiment que s’acosta una Tercera Intifada, a la qual incitava ahir el líder de Hamàs, Ismail Haniyeh, que a la pregària de divendres va demanar “enfortir la intifada, l’únic camí per a l’alliberament” i va assegurar que la població de Gaza està preparada per unir-se a la de Cisjordània en un alçament contra l’ocupació. El president de l’autoritat palestina, Mahmud Abbas, que governa a Cisjordània, cridava a la “resistència popular pacífica”.

Els d’ahir eren només els últims episodis del cicle de violència que es va accentuar quan l’1 d’octubre una parella de colons israelians va ser assassinada al nord de Cisjordània mentre eren al cotxe amb els seus quatre fills. Des d’aleshores, una sèrie d’agressions amb arma blanca han deixat 13 israelians i quatre àrabs ferits. Dilluns, un noi de 13 anys del camp de refugiats d’Aïda, a Betlem, va morir per un franctirador israelià, en un episodi que l’exèrcit va qualificar de “no intencionat”, i dijous un altre noi va morir a mans de l’exèrcit al camp de refugiats de Shuafat, a Jerusalem Est. En les manifestacions que s’han succeït als carrers de Cisjordània en aquesta setmana 500 palestins han resultat ferits en xocs amb soldats o colons, segons ha informat la Mitja Lluna Roja palestina.

“Estem entrant en una situació en la qual ningú pot exercir un control polític, ni en el costat palestí ni en l’israelià”, explica Pascal Boniface, analista del Pròxim Orient del centre de recerca francès IRIS. “Ningú pot aguantar la brida sobre la violència desbocada”, afegeix.

Des de fa gairebé un any Jerusalem viu en una tensió permanent, alenada per la campanya de sectors ultraortodoxos que volen ampliar els seus drets sobre l’Esplanada de les Mesquites i que tenen el suport d’alguns dels membres més conservadors del govern de Benjamin Netanyahu, que qüestionen l’estatut del lloc sant, sota gestió de la monarquia jordana des del 1967. La policia i l’exèrcit israelià prohibeixen l’entrada a l’esplanada a tots els palestins menors de 45 anys. El problema no és religiós, sinó la constatació del fracàs del procés de pau i del creixent ressentiment i frustració dins la societat palestina, que pateix l’ocupació i desconfia d’una Autoritat Palestina impotent que es limita a fer crides a la calma mentre ho fia tot a una acció diplomàtica internacional que no dóna resultats tangibles.

Lideratges polítics impotents

En els dos costats la direcció política és incapaç de rebaixar la tensió. Netanyahu lidera un govern de coalició del Likud amb l’extrema dreta, que dóna suport als colons i que el critica obertament per no reprimir amb més força la protesta palestina. I el president palestí, Mahmud Abbàs, apareix cada dia més aïllat i amb pocs arguments per respondre els crítics que li recriminen que no faci res davant l’expansió de la colonització de Cisjordània. El líder palestí Mustafà Bargouthi, des de la presó, ha acusat Israel d’haver desencadenat la Tercera Intifada, un fantasma que ja omple titulars a la premsa israeliana.

En el seu últim discurs a l’Assemblea General de l’ONU, Abbàs va anar més lluny que mai assegurant que el seu govern ja no se sentia lligat als compromisos dels Acords d’Oslo. Però no va arribar a anunciar el que ja s’ha convertit en un clam entre els palestins: que aturi la cooperació entre la policia palestina i les forces de seguretat israelianes i que reclami a l’ONU protecció internacional per a una població sotmesa a un estat ocupant. Tant Netanyahu com Abbàs intenten evitar que l’escalada continuï perquè en poden ser les pròximes víctimes.

I el que hi ha en joc, 22 anys després de l’inici del procés de pau, és la continuïtat de l’Autoritat Palestina, impotent davant la colonització, que ha actuat com a mur de contenció, basat en la policia palestina i un sistema polític marcat pel nepotisme. Israel tem que, com es diu en l’argot local, Abbàs “torni la clau de Cisjordània”, i reclami que Israel assumeixi les seves responsabilitats com a potència ocupant. El retorn a la casella zero.