Israel també s’annexiona la riba palestina del Jordà

JericóDes del turó desèrtic per on s’estenen els últims quilòmetres de la carretera de Jericó es pot veure plàcidament la vall del riu Jordà, amb el seu color verd característic en una franja molt estreta que desemboca al mar Mort. L’extrem septentrional del mar és visible des del mateix turó. I a l’altra banda hi ha Jericó, la ciutat més antiga del món, amb més de 10.000 anys d’existència continuada.

La vall del Jordà i el nord del mar Mort són algunes de les zones palestines més explotades per Israel, tot i que són territoris que Israel va ocupar en la guerra del 1967, fa més de cinquanta anys. L’explotació és en bona part econòmica. A la vall viuen actualment 6.000 colons jueus, i el passat mes d’octubre el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va assegurar que aquest nombre es doblarà en els pròxims anys.

Qais Abu Leila, dirigent del Front Democràtic per l’Alliberament de Palestina, una formació molt propera a Fatah, mira la vall des del turó i afirma: “Sense una forta pressió internacional, Israel mai abandonarà els projectes expansionistes”. Des del turó es veuen perfectament les muntanyes de Jordània i l’altra ribera del riu, poblada per palestins expulsats de les seves cases el 1948, quan es va fundar Israel.

Als nostres peus, a l’altra banda de la carretera, hi ha camps de palmeres datileres que han plantat els colons. Algunes palmeres són petites però altres ja estan produint. Es troben a l’anomenada àrea C, que, segons els acords d’Oslo dels anys noranta, va quedar transitòriament en poder d’Israel. Els israelians exploten cada dia més aquesta àrea C sense que la comunitat internacional faci res per evitar-ho.

“La vall del Jordà és un microcosmos que il·lustra perfectament el que Israel fa als territoris ocupats des de la invasió del 1967”, diu Ashraf al-Khatib, membre de l’equip de suport a la delegació palestina en les negociacions amb Israel. I afegeix que hi ha estudis que diuen que els palestins perden 3.200 milions de dòlars anuals a causa de l’explotació israeliana d’aquesta àrea C, que representa el 62% de tot el territori de la Cisjordània ocupada.

Uns quants quilòmetres més avall, a la costa del mar Mort, hi ha la factoria de l’empresa israeliana de cosmètic Ahava. Encara són territoris ocupats. A causa de la pressió internacional i de la por a la campanya de boicot que promouen els activistes occidentals antiocupació, Ahava va informar fa quatre anys que canviaria la ubicació de la factoria. La seva idea era traslladar-la més a prop del mar Mort, però ja en territori israelià. Aquesta promesa no s’ha complert, encara, i Ahava no ha donat cap explicació, de manera que continua sent un objectiu de la campanya de boicot.

“Els israelians diuen que l’ocupació, la presència del seu exèrcit, forma part d’un projecte de seguretat, però el que veiem sobre el terreny és molt diferent. Hi ha molts projectes econòmics i tot sembla dirigit per la política -comenta Abu Leila-. Amb el pretext de la seguretat, s’han creat zones militars tancades en les quals Israel permet el desenvolupament econòmic dels colons”.

Israel ha arribat per quedar-se

“Només hi ha una empresa palestina que té autorització per treballar al mar Mort i es dedica a explotar-ne la sal. Mentrestant, Israel explota tota la resta de recursos. Nombroses empreses israelianes tenen llicències que els donen accés a tota mena de recursos. Les empreses palestines ho tenen prohibit”, diu Abu Leila.

“El projecte israelià no és solament un projecte de seguretat, i això es veu en les declaracions que recentment ha fet Netanyahu en el sentit que desmantellar les colònies jueves seria neteja ètnica. Crec que no es pot ser més clar al respecte”, lamenta Abu Leila.

“Quan Israel explota els recursos dels territoris ocupats, està vulnerant la llei internacional”, explica Maha Abdallah, d’Al-Haq, una ONG àrab que defensa els drets dels palestins. “Pot servir com a exemple que Israel està construint balnearis a la zona ocupada del mar Mort però no permet que els palestins en construeixin”, afegeix.