Israel: de model de lluita contra el covid a nou focus de contagis
Les altes taxes d'infecció en un dels països més immunitzats del món planteja preguntes sobre l'eficàcia de les vacunes
JerusalemLa primavera passada la ràpida campanya de vacunació d'Israel es va veure com un model global. Els contagis de coronavirus es van desplomar, un certificat electrònic permetia als vacunats assistir a concerts a l'interior i a esdeveniments esportius, i les mesures de distància interpersonal i l'obligació de portar mascareta es van acabar eliminant al juny. Israel va oferir al món una mirada optimista sobre la sortida de la pandèmia. Però ja no.
Una quarta onada de contagis s'està acostant ràpidament als nivells dels pitjors dies de la pandèmia a Israel, l'hivern passat. La taxa de nous casos confirmats diaris s'ha més que doblat en les dues últimes setmanes i ha convertit Israel en un dels principals focus mundials. Les restriccions a les trobades i als locals comercials i d'oci s'han reintroduït aquesta setmana i el govern es planteja imposar un nou confinament. "Crec que estem en guerra", va dir dimecres a un comitè parlamentari el comissionat de coronavirus del país, Salman Zarka.
La gran majoria de la població més gran d'Israel havia rebut dues dosis de la vacuna de Pfizer a finals de febrer i ara un 78% dels de més de 12 anys ja estan completament vacunats. Alguns experts temen que les altes taxes d'infecció entre els primers receptors de la vacuna puguin indicar un declivi de la protecció que ofereix al llarg del temps. La vacuna podria ser menys efectiva a l'hora de prevenir la infecció amb la variant delta, molt contagiosa i que ara és majoritària a Israel.
Canvi de paradigma
"[Al juny] el paradigma per a molts era que Israel era el país més vacunat del món, que les persones vacunades difícilment es contagien, que encara més rarament pateixen una malaltia greu i que amb poques precaucions la població estava molt a prop de la immunitat de grup. I això no era un error", diu Ran Balicer, president del grup d'experts que assessora el govern israelià en la resposta al covid-19. El problema, diu, és que el que era cert per al virus original "no necessàriament ho era per a les futures variants".
Balicer havia avisat al maig que la pandèmia encara no s'havia acabat: hi havia el risc de variants més immunes a la vacuna. Segons dades del ministeri de Salut israelià, la vacuna de Pfizer només va tenir un 39% d'eficàcia en prevenir la infecció entre finals de juny i principis de juliol, comparat amb el 95% d'entre el gener i l'abril. Això sí, en tots dos períodes el percentatge d'efectivitat contra la malaltia greu superava el 90%. A més, d'una població total de nou milions, al voltant d'un milió de persones han optat per no vacunar-se.
Dies abans que s'anul·lés l'obligació de dur mascareta, l'última restricció que seguia vigent, el 15 de juny, una família de Modiin (on el 90% dels de més de 12 anys estan vacunats) havia tornat d'unes vacances a Grècia. Entre ells hi havia un nen massa petit per haver rebut la vacuna, que segons la normativa hauria hagut de fer deu dies de quarantena. Però els pares el van enviar a l'escola. Com a resultat, una vuitantena d'alumnes es van contagiar amb la variant delta. Gairebé simultàniament va aparèixer un segon brot en circumstàncies similars en una altra escola. Des de llavors, la variant delta s'ha anat escampant per Israel.
A mesura que s'acostava l'estiu, les infeccions van començar a créixer. Els hotels es van omplir i fins a 40.000 persones al dia volaven a l'estranger, malgrat que la variant delta estava desbocada arreu del món. Després de molts dies sense cap mort per covid al juny, aquest mes com a mínim 230 israelians han perdut la vida a causa del virus. A diferència de les onades anteriors, aquesta no ha tingut l'epicentre en les comunitats ultraortodoxes, massificades i poc vacunades, sinó sobretot en zones residencials de classe mitjana fortament vacunades.
Lentitud governamental
Alguns experts han acusat el nou govern d'haver trigat massa a respondre. El repunt de contagis va coincidir amb la presa de possessió de l'executiu de Naftali Bennett, a mitjans de juny. Després de tres confinaments, el nou primer ministre va arribar amb la idea que el país havia de conviure amb el virus. El 25 de juny es va reintroduir l'obligació de portar mascareta, però el compliment va ser lax. Els metges van reclamar mesures més estrictes i recuperar el sistema del certificat electrònic.
"El sentiment d'urgència no ha reaparegut fins a les dues últimes setmanes", diu Nadav Davidovitch, expert en salut pública i membre del consell assessor del govern. "El que estem fent ara ho hauríem hagut de fer al juliol", lamenta. "La població israeliana encara no ha assimilat que estem en una quarta onada –diu Tomer Lotan, director general del ministeri de Seguretat Ciutadana–. Encara tenim la sensació d'estar vacunats. És difícil canviar el discurs públic i dir: «Escolteu, estem en una catàstrofe»".
Israel ha posat les seves esperances en les dosis de reforç. Més d'un milió de ciutadans de més de 40 anys ja han rebut una tercera vacuna aquest mes i, segons els investigadors, hi ha indicis preliminars que les noves infeccions entre aquest col·lectiu han començat a baixar. "Se suposava que les vacunes ho resoldrien tot. Ara entenem que amb les vacunes no n'hi ha prou", avisa Davidovitch.
Copyright The New York Times