Hamàs dispara contra la zona de Tel Aviv en resposta als bombardejos israelians a Gaza

BarcelonaLa violència desfermada ahir a Jerusalem i a la franja de Gaza ha seguit pujant d'intensitat al llarg d'aquest dimarts. La xifra de morts supera ja les 30 persones (la gran majoria, palestines), després d'una jornada marcada per la intensificació dels bombardejos a Gaza i per la resposta de Hamàs en forma d'atac amb coets sobre la zona de Tel Aviv, on viu la meitat de la població d'Israel. Són les jornades més dures al cor del Pròxim Orient des de la crisi del 2018-2019 i les conseqüències de tot plegat són ara per ara imprevisibles. Aquest dimarts al vespre, el coordinador de l'ONU per al procés de pau al Pròxim Orient, Tor Wennesland, ha avisat que la situació pot desembocar en una "guerra a gran escala".

L'exèrcit israelià ha efectuat més de 500 bombardejos sobre la franja de Gaza al llarg de tot el dia i han deixat un balanç de 30 morts, entre els quals deu criatures, des de dilluns a la nit, segons el ministeri de Salut de la franja, sota l'autoritat de Hamàs. També hi ha com a mínim 152 ferits, alguns en situació crítica. Però ha sigut l'atac, ja al vespre, contra la torre Hanadi, un edifici residencial de 13 pisos a la ciutat de Gaza, el que ha portat Hamàs i la Jihad Islàmica Palestina a respondre amb un llançament massiu de coets sobre Tel Aviv. Testimonis citats per Reuters expliquen que una hora abans de bombardejar l'edifici (on hi havia unes oficines de Hamàs), les forces israelianes havien advertit als veïns que evacuessin la zona. De moment, però, es desconeix si l'evacuació s'havia pogut completar i si l'atac ha deixat noves víctimes.

Minuts més tard, al voltant de les 21 h (les 20 h, a Catalunya), ha començat l'atac contra l'àrea de Tel Aviv. Les milícies islamistes asseguren que han llançat 130 coets contra la ciutat, la qual cosa ha obligat a clausurar l'aeroport durant una estona. Molts dels projectils han sigut interceptats pel sistema de defensa aèria israeliana, però d'altres han caigut en zones del sud de Tel Aviv, com ara les ciutats de Rishon Lezion, on ha mort una dona, i de Holon, on hi ha hagut diversos ferits. Un dels coets també ha impactat en una canonada de petroli i ha provocat un fort incendi. Hamàs i la Jihad Islàmica Palestina han advertit que si es mantenen els atacs israelians contra civils i edificis residencials, "Tel Aviv continuarà sota el foc de la resistència", però els bombardejos sobre Gaza no s'han aturat.

En un missatge televisat aquest dimarts a la nit, el primer ministre israelià en funcions, Benjamin Netanyahu, ha assegurat que Israel està "al punt àlgid d'una campanya dura" i ha avisat que "Hamàs i la Jihad Islàmica han pagat i pagaran un preu molt alt per la seva bel·ligerància".

Reservistes mobilitzats

L'escalada de violència va començar dilluns a la matinada, quan la policia israeliana va assaltar la mesquita d'Al-Aqsa, a Jerusalem (el tercer lloc més sagrat per als musulmans), en plena oració durant el Ramadà, i es va originar una batalla campal a l'esplanada de les Mesquites. Hamàs hi va respondre llançant coets des de Gaza contra la ciutat, i Netanyahu va advertir tot seguit que la milícia islamista pagaria un "preu alt" per aquest atac, la qual cosa es va traduir en l'inici del bombardeig sobre la franja. Aquest dimarts al migdia, Netanyahu ha anunciat que, davant l'augment del nombre de projectils llançats des de Gaza sobre el territori israelià, "s'ha decidit que tant la força com la freqüència dels atacs s'incrementarà", i s'han enviat 80 caces a bombardejar la franja.

El govern israelià ha batejat l'operació com El Guardià dels Murs. El ministre de Defensa, Benny Gantz, ha posat sota control militar un tram de 80 quilòmetres al voltant de la frontera amb Gaza i ha mobilitzat 5.000 reservistes.

Segons Israel, abans de l'inici de l'atac contra Tel Aviv, s'havien llançat 480 coets des de Gaza, el 90% dels quals havien sigut interceptats abans que arribessin als seus objectius. Tot i així, aquest dimarts al matí dues dones han mort a la ciutat d'Ashkelon, molt a prop de la frontera amb el territori palestí.

Les autoritats israelianes asseguren que els atacs a Gaza han matat com a mínim 20 combatents de Hamàs i atribueixen algunes de les víctimes civils palestines al fet que un terç dels centenars de coets llançats des de la franja no haurien arribat a travessar la frontera i haurien caigut dins del mateix territori. Això, però, contrasta amb alguns testimonis recollits a Gaza, com el de Youssef al-Masri, que ha explicat al portal Middle East Eye que els seus fills, l'Ibrahim (d'onze anys) i el Marwan (de set), van morir en un bombardeig israelià dilluns a la tarda a Beit Hanoun, al nord de la franja. "Els nanos estaven jugant amb els seus cosins al carrer quan va passar un home amb una moto i [l'exèrcit israelià] li va llançar dues bombes. No puc trobar cap justificació per atacar algú quan passa per un barri superpoblat amb desenes de criatures jugant al carrer", denunciava.

Segons ha explicat el portaveu del ministeri de Salut de Gaza a la cadena qatariana Al-Jazira, una dona ha mort aquest dimarts al camp de refugiats d'Al-Shati, a tocar de la platja al nord de la franja. Els seus fills també han resultat ferits en el bombardeig, i el seu estat és estable. Fonts citades per Middle East Eye asseguren que un altre bombardeig aquest dimarts a la tarda sobre la ciutat de Gaza ha afectat cinc membres d'una mateixa família: els pares han mort, una filla de quatre anys ha quedat "clínicament morta", una altra filla de cinc anys és a l'UCI i una tercera filla és en una unitat d'emergències.

"Els palestins estem sols"

Al llarg del dia s'han multiplicat les crides a la calma per part de la comunitat internacional. Des dels Estats Units, la portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, ha condemnat el llançament de coets des de Gaza i ha defensat "el dret legítim d'Israel de defensar-se", però ha remarcat també que Jerusalem ha de ser "un lloc de coexistència". En un sentit similar s'ha expressat també la Unió Europea, mentre que la Lliga Àrab ha qualificat d'"indiscriminats i irresponsables" els bombardejos sobre Gaza i ha culpat Israel de l'escalada de tensió.

"Els palestins estem sols: els Estats Units, Europa i els països àrabs només tenen paraules per a Israel, que actua amb total impunitat contra nosaltres", lamenta en una conversa telefònica Abdul Najar, un sindicalista de la ciutat de Khan Yunis, al sud de la franja de Gaza. "Ens ataquen perquè resistim a les pràctiques de l'ocupació; als atacs contra les dones, les criatures i els homes que resaven a Al-Aqsa, o la confiscació de terres palestines al Jerusalem ocupat", afegeix.

L'analista palestina Ines Abdel Razek, membre de l'Institut Palestí per la Diplomàcia Pública, adverteix que la seqüència és coneguda: "Al cor de tot hi ha la impunitat d'Israel, que primer provoca, ataca i desencadena molta violència contra els palestins. Després hi ha la resposta de Hamàs des de Gaza i aleshores la comunitat internacional posa el focus en això, en lloc de posar-lo en les causes de fons de la violència. Quan passa un determinat nivell alguns països reaccionen, però mai no hi ha conseqüències. Falta coratge polític", denuncia.

En diverses ciutats de la Cisjordània ocupada i també en territori israelià –des de Natzaret fins a Haifa– els palestins s'han manifestat contra l'assalt a la mesquita d'Al-Aqsa i els bombardejos a Gaza. La policia israeliana ha tornat a fer servir gasos lacrimògens, granades de fum i bales de goma i un palestí de 48 anys de Lod ha mort en la protesta, no queda clar si per trets de la policia o de colons. Hi ha hagut 46 detinguts, segons la policia.

Juan París, membre de l'equip de Metges Sense Fronteres que va donar suport a la clínica de campanya muntada per la Mitja Lluna Roja palestina arran dels fets de dilluns a l'esplanada de les Mesquites, ha explicat a l'ARA que en aquell enfrontament "hi va haver més de 600 ferits, dels quals 400 van haver de ser traslladats a l'hospital". "Molts tenien ferides per bales de goma a la cara i als ulls, i també problemes respiratoris per inhalació de gasos lacrimògens i d'un líquid fètid amb què la policia ruixa els manifestants. Entre els ferits hi havia moltes dones i criatures", afegeix.

Fins ben entrada la matinada de dimarts hi ha hagut enfrontaments en aquesta zona i també al barri de Sheikh Harrah, a Jerusalem Est, on una quarantena de famílies palestines refugiades intenten evitar que els expulsin de les seves cases per lliurar-les a colons israelians que en reclamen la propietat d'abans de la guerra del 1948.

Crisi política

En el rerefons hi ha la profunda crisi política que pateix Israel, amb el bloqueig en les negociacions per formar govern després d'haver celebrat quatre eleccions generals en dos anys. Després del fracàs de Netanyahu per reunir una coalició, ara és el torn del segon candidat més votat, Yair Lapid, que necessita el suport de la Llista Àrab Unida, un partit que representa els palestins que tenen nacionalitat israeliana. Amb aquest nivell de violència serà difícil que assoleixin un acord. Com escriu un destacat columnista israelià, Ben Caspit: "No sembla que Netanyahu estigui vessant llàgrimes. Al cap i a la fi, la seva aliança estratègica amb Hamàs s'ha demostrat útil. No per al bé d'Israel, però sí per al de Netanyahu".

Es preveu que l'escalada continuï aquesta setmana, plena de dates marcades en vermell al calendari: dimecres se celebra el final del Ramadà amb la Festa del Sacrifici, quan s'espera la presència de desenes de milers de fidels musulmans a Al-Aqsa, i dissabte és el Dia de la Nakba, que recorda l'expulsió de gran part de la població palestina com a conseqüència de la creació de l'estat d'Israel el 1948.