Israel: un laboratori per comprovar l’eficàcia de Pfizer/BioNTech

BarcelonaIsrael, amb el ritme de vacunació més alt de tot el món, s’ha convertit en un laboratori internacional per comprovar l’eficàcia de les vacunes del covid-19. Després d’haver administrat la primera dosi de la vacuna de Pfizer/BioNTech a la meitat dels seus 9,3 milions d’habitants en un mes i mig, diverses institucions del país han publicat dades de reducció dels contagis que elles mateixes han qualificat de molt encoratjadores.

En un dels comunicats, el ministeri de Salut ha anunciat que de 428.000 persones que han rebut la segona dosi, una setmana més tard només se n’han infectat 63, és a dir, el 0,015%, quan en aquests moments en una setmana s’infecta més d’un 0,5% de la població general. Paral·lelament, el servei de salut Maccabi ha comunicat que entre els dies 13 i 21 després de la primera dosi també ha observat un descens del risc de contraure la malaltia en un grup de 430.000 persones.

La història de les vacunes és plena d’èxits i es fa difícil no veure’n un altre en aquestes dades. De tota manera, cal tenir en compte que aquestes xifres s’han obtingut en molt poc temps i fora del marc d’estudis clínics, cosa que en redueix la fiabilitat. De fet, s’han obtingut amb una metodologia que els experts coneixen com a estudis ecològics. Aquests estudis es limiten a recollir dades sobre la població, en aquest cas de vacunació i contagis. Un altre tipus d’estudis més precisos són els observacionals, en els quals es fa un seguiment dels pacients dividits per grups d’interès en funció de l’edat o altres característiques. Els estudis de més qualitat, però, són els assajos clínics en què s’administra o bé la vacuna o bé un placebo a dos grups semblants de persones i se’n compara l’evolució.

“S’ha d’anar amb compte de no caure en la fal·làcia ecològica”, adverteix Daniel Prieto-Alhambra, catedràtic de farmacoepidemiologia de la Universitat d’Oxford, expert en dissenyar els protocols de recollida i anàlisi d’aquest tipus de dades. Amb el concepte de fal·làcia ecològica Prieto-Alhambra es refereix a la dificultat d’atribuir causes concretes a certs efectes quan es produeixen alhora moltes causes diferents que poden tenir efectes semblants. “En aquest cas, jo seria reticent a atribuir la reducció d’infeccions a la vacunació, perquè a Israel també hi ha hagut un confinament domiciliari”, explica. A parer de l’investigador, “les vacunes triguen a fer efecte i encara no està demostrat que aturin la transmissió de la malaltia”. “Si m’hagués de mullar, diria que és més probable que el descens de contagis sigui conseqüència del confinament -sosté-, perquè aquestes dades són molt difícils d’interpretar”.

Segons Prieto-Alhambra, calen més dades i més temps per poder comparar països amb nivells de vacunació diferents i treure conclusions més fiables sobre els efectes de les vacunes en l’evolució de la pandèmia. En aquest sentit, confirma que l’Agència Europea del Medicament posarà en marxa alguns estudis de tipus observacional ben aviat. A més d’obtenir dades de l’eficàcia de les vacunes, aquests estudis haurien de permetre investigar possibles efectes secundaris que hagin passat desapercebuts en els assajos clínics i analitzar la seguretat i eficàcia de les vacunes en poblacions que no hi estaven prou representades, com ara els menors d’edat.

Estudis a Catalunya

A Catalunya també s’han començat a fer estudis sobre l’eficàcia de la primera dosi de la vacuna de Pfizer/BioNTech a les residències. En una anàlisi preliminar, feta en 36.562 residents i 32.278 treballadors, el departament de Salut ha observat un cert efecte protector al cap de 10 o 12 dies de rebre la primera injecció. Més concretament, s’ha observat una reducció en la taxa de casos del 21% en els residents i del 43% en els treballadors. Tot i que l’anàlisi té limitacions, com el mateix departament ha reconegut, es tracta d’un resultat esperable que s’haurà de confirmar a mesura que es vacunin més persones.