Israel respon a un atac de gran escala de Hamàs amb un bombardeig massiu a Gaza

Jerusalem"Ciutadans d'Israel, estem en guerra", aquesta ha estat la primera reacció del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, després de l'inèdit atac sorpresa de Hamàs, que s'ha infiltrat en territori israelià i alhora ha llançat milers de coets des de la franja de Gaza. "L'enemic pagarà un preu mai vist", ha dit el líder ultraconservador. Les alarmes han sonat del centre al sud d'Israel, incloses ciutats allunyades de la Franja com Tel-Aviv i Jerusalem, on s'han sentit explosions de coets interceptats per la Cúpula de Ferro, el sistema de defensa antiaèria israelià. Els carrers de les principals ciutats han quedat deserts durant bona part del dia. I moltes famílies han passat la jornada als refugis, especialment al sud del país, per por als segrestos. Al vespre l'exèrcit israelià havia aconseguit recuperar el control de la majoria de localitats que havien assaltat els islamistes, però en la seva retirada els milicians s'han endut desenes d'ostatges, tant civils com militars, cap al seu feu a la franja. La reacció d’Israel ha estat immediata, amb bombardejos massius sobre la franja. 

Almenys 200 israelians han mort i més de 1.400 han hagut de ser hospitalitzats, segons el govern d'Israel. A Gaza fins ara han mort 232 palestins i 1.700 han estat ferits als bombardejos.  "La situació és catastròfica. I encara ho serà més, especialment a partir d'ara", explica per telèfon a l'ARA Salah Alsousi, resident a Gaza. "Aquesta pel·lícula ja l'hem viscut diverses vegades. Passarem dies molt durs de destrucció i víctimes... tot i que espero equivocar-me", afegeix. En una compareixença al vespre Netanyahu ha advertit a Hamàs: "vosaltres sou responsables del benestar dels ostatges; passaré comptes amb qualsevol que els faci mal".

Les Brigades d'Izz al-Din al-Qassam, el braç armat de Hamàs, diuen que han llançat 5.000 coets (Israel ho rebaixa a 2.200) en una operació anomenada Tempesta d'Al-Aqsa. Hamàs mai no havia protagonitzat una operació d'aquestes dimensions, amb una presa d'ostatges massiva i una invasió d'aquesta envergadura per terra, aire i, fins i tot, mar. Segons ha dit el cap polític de l'organització, Ismail Haniyeh, l'operació respon a "l'alliberament de la mesquita d'Al-Aqsa", que "ha estat profanada per feixistes i colons criminals".

Confinament als refugis

L'exèrcit israelià ha ordenat "als civils de la zona central i sud de romandre al costat dels refugis", mentre que els ciutadans de comunitats pròximes a Gaza han de quedar-se a casa. Veïns contactats per l'ARA prefereixen no parlar per telèfon. Estan commocionats. Alguns han perdut amics. El ministre de Defensa, Yoav Gallant, ha aprovat el reclutament de soldats de reserva davant l'emergència. Just els últims mesos, la qüestió dels reservistes ha generat polèmica a Israel per l'amenaça de molts d'ells de negar-se a fer el servei militar en protesta per la reforma judicial del govern de Benjamin Netanyahu, decisió que ha rebut crítiques de sectors que ho veuen com un risc per a la seguretat del país.

Mentre, civils israelians s'atrinxeraven a casa seva. "Hi ha terroristes a la comunitat. Estic tancat a l'habitació de seguretat amb la meva dona des de les set del matí, sentim trets. L'exèrcit està aquí però no amb prou forces", deia Daniel Rahamim, un home de 68 anys del quibuts de Nahal Oz al Canal 12 d'Israel.

A les xarxes socials s'han vist moltes imatges de colons fugint dels assentaments assaltats pels islamistes. Diversos vídeos compartits a les xarxes socials mostren desenes de milicians atacant des d'un vehicle cases de la població israeliana de Sderot. I un vídeo compartit per Hamàs mostra combatents entrant en un quibuts pròxim a la frontera i segrestant-ne veïns. També s'han difós imatges dels soldats israelians capturats vius, i de com s'emportaven els cossos d'altres militars morts, per negociar més endavant un intercanvi.

Bombardejos a Gaza

"Estan bombardejant la Franja i la situació és molt oberta. És impossible saber què passarà", explica a l'ARA des de Gaza el sindicalista Fayez Elemare. "La resistència palestina ha atacat la frontera i hi ha morts i ferits als dos costats". L'exèrcit israelià ha difós imatges dels bombardejos a Gaza. Moltes famílies s'han refugiat a les escoles de l'ONU a la Franja, pensant que potser allà estaran més segurs. "A la meva família som 25 persones i intentem buscar un lloc segur perquè vivim a prop de la frontera. És el quart cop que hem hagut de marxar de casa nostra pels bombardejos israelians", explica Abu Ghazi, un taxista de la Franja. El pare Gabriel Romanelli, rector d'una església de Gaza, explica que diverses famílies de la seva parròquia ja s'han refugiat al temple. I preparen més llocs on protegir els feligresos. "Ja hi ha milers de persones desplaçades. I lamentablement esperem que seran molts més", explica.

L'atac múltiple llançat des de Gaza ha agafat per sorpresa Israel en ple matí de sàbat, dia de descans jueu, i en plena celebració del final del Sukkot, la Festa dels Tabernacles. El comandant militar de Hamàs, Mohammed Deif, ha emès una declaració considerant els atacs i la infiltració de milicians a Israel com "el dia de la gran revolució" i ha instat els àrabs israelians a agafar les armes. "Avui el poble està recuperant la revolució i revivint la Marxa del Retorn", ha afirmat Deif, que ha afegit que els àrabs de Jerusalem i Israel han de "calar foc a la terra sota els peus dels ocupants". Deif també ha fet una crida a la “resistència islàmica al Líban, l'Iraq, Síria i el Líban” i a “fusionar la seva resistència amb la dels palestins d'avui”. El president palestí, Mahmud Abbas, ha dit que "els palestins tenen dret a l'autodefensa".

Segons els comandaments de les Brigades d'Izz al-Din al-Qassam, els seus membres haurien alliberat diversos presoners palestins de la presó israeliana d'Ashkelon. El grup islamista de la Jihad Islàmica ha anunciat que s'ha afegit a l'atac. "Som part d'aquesta batalla i els nostres combatents lluiten juntament amb els seus germans de Hamàs, braç a braç, fins a la victòria".

L'escalada arriba després d'un setembre caracteritzat per l'augment de la tensió a la frontera amb Gaza. Ja el 21 d'agost centenars de palestins havien protestat amb violència davant la barrera de separació amb Israel, en contra de les difícils condicions de vida a la Franja causades pel bloqueig imposat per Israel. Però les manifestacions es van reprendre amb més virulència a principis de setembre. Al llarg del mes, els enfrontaments entre palestins i l'exèrcit israelià van deixar almenys vuit àrabs morts i més d'una quinzena de ferits. Les forces armades van bombardejar objectius militars a la Franja i Hamàs va llançar diversos globus explosius contra Israel i va detonar artefactes contra la frontera.

Reaccions internacionals

Hezbol·lah, la milícia xiïta libanesa aliada de Hamàs, ha dit en un comunicat que l'atac és "una resposta als crims reiterats de l'ocupació i a la contínua violació dels llocs sagrats, el nostre honor i la nostra dignitat". Ha defensat que "la resistència és l'única opció i un missatge cap al món àrab i la comunitat internacional, sobretot els que busquen la normalització amb l'enemic", en referència als moviments diplomàtics per restablir les relacions entre Israel i l'Aràbia Saudita. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el cap de la diplomàcia, Josep Borrell, han condemnat l'atac de Hamàs. El president dels Estats Units, Joe Biden, ha comparegut personalment a la Casa Blanca aquest dissabte en una breu intervenció acceptar preguntes, on ha dit que el suport dels Estats Units a Israel és "dur com una roca". El Consell de Seguretat de l'ONU es reunirà d'urgència aquest diumenge.