Israel: el cub de Rubik
Tres idees bàsiques per entendre Israel, i encara no del tot, quan la cosa va d’eleccions. La primera és que Israel manté algunes de les característiques de la seva heterogeneïtat fundacional, però la seva societat ha canviat de manera exponencial en els darrers vint-i-cinc anys. I a més s’ha mogut cap a la dreta laica i la fonamentalista religiosa.
En segon lloc, la qualitat democràtica de les seves elits polítiques, com a quasi tot arreu, no és la de fa tres o quatre dècades. Un Lieberman, que a França no el voldria ni el Front Nacional, ara fa i desfà governs, però als anys 50, 60, àdhuc 70, no hauria arribat ni al 2% dels vots. No és Ben Gurion o Golda Meir qui vol, i Netanyahu no és ni tan sols Begin.
Finalment, no és cert que aquest cop la qüestió social serà la gran novetat, ja ho va ser la darrera vegada, amb l’èxit de Yair Lapid. Guanyadors? Els ultres religiosos, a qui el bloc laic no gosa quadrar, tot i que tindria el 80% de suport de l’opinió pública.
