Israel es prepara per a una guerra "llarga i difícil"
Almenys 700 morts israelians i 420 palestins, a més de 4.000 ferits als dos bàndols, mentre continuen els combats i l'aviació bombardeja Gaza
JerusalemLa guerra no s'atura. Els bombardejos a la franja de Gaza i els combats al sud d'Israel han continuat aquest diumenge, mentre segueix el degoteig de projectils des de l'enclavament i s'obren nous fronts per a l'estat hebreu: el Líban, Cisjordània i fins i tot Egipte. El balanç de morts a Israel s'eleva a 700 i el Ministeri de Salut ha confirmat que hi ha més de 2.243 ferits en els hospitals, 365 d'ells en estat greu. Israel ha respost amb contundència a l'atac sorpresa i sense precedents de Hamàs contra el sud del país de dissabte.
Segons l'últim recompte, 420 palestins han mort i prop de 2.300 han resultat ferits en els bombardejos a la franja de Gaza, segons el ministeri de salut de Gaza. "Hem passat una nit terrorífica i continuen bombardejant", explica Salah Alsousi des de la ciutat de Gaza. "Ens han caigut bombes per terra, mar i aire sense parar", afegeix per telèfon a l'ARA. Al vespre l'ONU ha denunciat que una de les seves escoles on s'han refugiat milers de civils ha estat atacada per un míssil.
El primer objectiu del govern israelià és recuperar el control del territori, abans de llançar-se a una guerra "llarga i dífícil", segons ha advertit el primer ministre Benjamín Netanyahu, després de la reunió del gabinet de seguretat. Israel ha declarat l'estat de guerra, ha tallat el subministrament d'electricitat, combustible i mercaderies a la Franja i ha ordenat l'evacuació de totes les ciutats properes a l'enclavament palestí. Són tots els preparatius per una invasió terrestre.
A l'altra banda de la frontera, Israel ha aconseguit recuperar el control de "la majoria" de poblacions properes a Gaza, segons ha informat l'exèrcit, tot i que al matí encara combatia amb milicians en municipis com Kfar Aza, Magen o Re'im. Segons el govern israelià, Hamàs hauria pres un centenar d'ostatges, tant civils com militars. La confrontació més violenta a la Franja fins ara va ser el 2014, quan Israel va envair per terra l'enclavament i 71 israelians i 2.310 palestins van morir en el transcurs de 49 dies. Aerolínies com Iberia, Air France, Lufthansa o Emirates han cancel·lat els vols a Tel-Aviv.
Continuen els combats dins d'Israel
A la frontera amb Gaza, Israel ha admès que encara no ha recuperat el control de totes les localitats assaltades per milicians de Hamàs en la seva inèdita ofensiva. Més de 24 hores després de l'atac sorpresa, encara hi ha combats en set localitats de la frontera sud, mentre grups palestins continuen intentant infiltrar-se en territori israelià.
Els serveis d'emergència israelians han recuperat, "com a mínim", 260 cossos de la zona on centenars de joves celebraven una rave durant la matinada del dissabte, el moment en què va esclatar l'atac. La festa es va acabar quan membres de Hamàs van interrompre-la a base de trets. Els cadàvers han estat trobats per un grup de voluntaris que s'encarreguen de recuperar cossos després dels atacs (ZAKA), molt a prop de kibbutz Reim, al sud d'Israel i a tocar de Gaza. La massacre ha tingut molt ressò a les xarxes socials, després que diferents joves publiquessin vídeos del moment de la interrupció.
"En el passat, el veterà primer ministre Benjamin Netanyahu ha evitat deliberadament embolicar Israel en una ofensiva terrestre a gran escala a Gaza, pel gran cost que tindria en vides israelianes i palestines. Però l'envergadura de l'ofensiva de Hamàs i el profund xoc que ha provocat, a més de la creixent pressió política tant dels seus socis de govern d'extrema dreta com de l'oposició, no li deixa gaire opció", opina l'analista del European Council on Foreign Relations Hugh Lovatt, que considera que una invasió és "inevitable". Hi coincideix Avi Melamed, antic funcionari d'intel·ligència i assessor d'assumptes àrabs de dos alcaldes de Jerusalem: "No crec que Israel tingui gaire més opció. L'atac de Hamàs ha canviat les regles del joc". I alerta: "Aquesta guerra de Hamàs amb Israel és un megaesdeveniment completament nou, que tindrà ramificacions regionals", afegeix.
Els Estats Units han enviat aquest diumenge un portaavions i destructors a la Mediterrània oriental per donar suport a Israel en la guerra desencadenada amb Gaza per l'atac de Hamàs contra territori israelià. El Pentàgon ha dit en un comunicat que ha mobilitzat el portaavions Gerald R. Ford de l'Armada nord-americana, a més del creuer de míssils guiat USS Normandy, així com els destructors de míssils guiats Thomas Hudner, USS Ramage, USS Carney i USS Rossevelt. També proporcionarà equips i municions.
Nous fronts
La possibilitat que s'obrin nous fronts de conflicte és un altre dels maldecaps de l'exèrcit i del govern del país. El principal risc es troba al nord, amb la milícia libanesa Hezbol·lah, aliada de Hamàs, que aquest matí ha atacat tres posicions militars als alts del Golan, en resposta als bombardejos a Gaza. "Aquesta represàlia esperada per part d'Israel a la Franja, i l'ús de la força desproporcionada, corre el risc d'iniciar una escalada regional més àmplia i la intervenció total de Hezbol·lah", opina Lovatt. L'atac no ha deixat ferits, i Israel hi ha contestat destruint un lloc de comandament del grup al Líban. "És molt probable que Hezbol·lah incrementi les seves accions en els pròxims dies. La seva posició es determinarà pel que passi a Gaza: la lluita s'intensificaria clarament si hi ha una intervenció terrestre d'Israel", indica Melamed.
Caldrà veure també quina serà la reacció dels palestins que viuen a Israel i a Cisjordània, als quals Hamàs ha cridat a prendre les armes. Ja s'han produït diversos incidents armats a Cisjordània, així com enfrontaments entre àrabs i forces de seguretat a Israel, que han imposat un extens confinament. "La situació a Cisjordània és potencialment inflamable. L'Autoritat Nacional Palestina potser podrà contenir les expressions massives de solidaritat, però no està clar. Tampoc podem sorprendre'ns si hi ha friccions entre àrabs i jueus dins d'Israel, tot i que de moment no n'hi ha hagut gaires", afirma Melamed. Tampoc es descarten situacions de violència en altres països de la zona. Aquest diumenge, per exemple, un policia egipci ha obert foc contra turistes israelians a la ciutat d'Alexandria, i ha matat almenys dos israelians i un egipci. "Israel es prepara per a una guerra multifront", conclou l'antic oficial d'intel·ligència.
Què va fallar?
Cada cop són més les veus que es pregunten què va fallar a la frontera sud perquè desenes de milicians entressin en territori israelià, atacant i segrestant civils i militars. "Quan arribi el moment caldrà investigar-ho, però clarament estem davant d'un gran error de la intel·ligència i la defensa israeliana. I precisament això és part del xoc que vivim. Fins ara la precisió d'Israel en aquest àmbit era total", explica Avi Melamed, que no descarta que Israel patís un ciberatac: "Sabem que l'Iran és ben capaç d'això i que són socis de Hamàs".
"L'ofensiva massiva i altament complexa orquestrada per Hamàs va agafar per sorpresa a Israel i representa, sens dubte, el fracàs més gran de la intel·ligència i la planificació militar israeliana des d'almenys l'octubre de 1973, quan Egipte va llançar la seva ofensiva contra les forces israelianes que ocupaven la península del Sinaí", assegura Hugh Lovatt, que afegeix, però, que el fracàs més gran d'Israel "prové de la falta de voluntat dels successius governs per avançar cap a una solució política sostenible per a Gaza i el conflicte israelià-palestí en un sentit ampli".