Hezbollah confirma la mort del seu líder en el bombardeig israelià contra Beirut

BeirutL'exèrcit israelià ha anunciat aquest dissabte al compte de X que ha assassinat Hassan Nasrallah, històric líder de la milícia xiïta libanesa Hezbollah. L'aviació israeliana va bombardejar massivament el quarter general de la milícia divendres a la tarda al sud de Beirut. "Hassan Nasrallah ja no podrà terroritzar el món", ha escrit l'exèrcit d'Israel en un tuit. Hezbollah acaba de confirmar aquesta informació: el seu líder va morir divendres víctima de les bombes israelianes.

"Els avions de combat de la Força Aèria d'Israel van dur a terme un atac selectiu contra la caserna central de l'organització terrorista Hezbollah, que estava ubicada sota terra, sota un edifici residencial a l'àrea de Dahieh, a Beirut", es pot llegir en un comunicat fet públic per l'exèrcit israelià. Divendres a la tarda, després del bombardeig massiu, Tel-Aviv ja va assegurar que l'objectiu de l'atac era Hassan Nasrallah, que es creia que era a l'interior de l'edifici. En un primer moment, però, totes les informacions apuntaven que el líder de Hezbollah havia sobreviscut. Ara s'ha demostrat que no era així.

L'assassinat de Nasrallah és un cop d'efecte decisiu en la guerra que la milícia libanesa i Israel lliuren des de fa temps. Si es confirma, l'escalada pot agafar dimensions regionals fins ara mai vistes a la regió, on la reacció de l'Iran, aliat principal de Hezbollah, és clau. La seva mort també suposaria un gran interrogant per al grup libanès, liderat per Nasrallah durant els últims trenta anys.

Nasrallah es tracta de la principal figura aliada de l'Iran a la regió, que durant dècades ha estat percebut com una figura clau de l'anomenat Eix de la Resistència. Per a l'Iran, al cap i a la fi, la presència de Hezbollah, amb el seu arsenal, a la frontera nord d'Israel és una aposta per dissuadir un atac israelià contra el país o contra el seu programa nuclear.

Israel acusa Nasrallah "de l'assassinat de molts civils i soldats israelians, i de la planificació i execució de milers d'activitats terroristes". "L'organització terrorista Hezbollah, encapçalada per Hassan Nasrallah, es va unir a l'organització terrorista Hamàs a la guerra contra l'Estat d'Israel el 8 d'octubre. Des de llavors, Hezbollah ha continuat els seus atacs continus i no provocats contra els ciutadans de l'Estat d'Israel", afegeix el comunicat israelià.

El bombardeig de divendres a la tarda contra el quarter general de Hezbollah ha estat el pitjor atac des que va començar l'ofensiva israeliana contra Hezbollah. L'aviació israeliana llançava una onada de bombes antibúnquers, d'una tona d'explosius, que van sacsejar el districte de Dahieh, al sud de la capital libanesa, i van matar almenys sis persones i en van ferir 91. També van destruir almenys sis edificis d'habitatges. Centenars de veïns s'han quedat sense casa i continuaven aquest dissabte al matí acampats pels carrers sense lloc on poder-se refugiar.

El bombardeig es va produir minuts després que el primer ministre Israelià, Benjamin Netanyahu, pronunciés un discurs desafiant davant l'Assemblea General de l'ONU, en què va advertir l'Iran que "no es pot escapar del llarg braç d'Israel". L'oficina del primer ministre va anunciar que Netanyahu escurçava la visita a Nova York i que tornava a Israel. El govern israelià va enviar ahir a la premsa una fotografia del moment en què Netanyahu donava personalment l'ordre d'assassinar Nasrallah, acompanyat dels seus assessors militars, des de Nova York.

Bèstia negra d'Israel

Hassan Nasrallah va agafar les regnes del moviment xiïta el 1992 després que el seu predecessor, Abbas al-Musawi, morís en l'atac d'un helicòpter israelià al sud del Líban. Des de sempre va ser molt conscient que, com a responsable últim de Hezbollah, era un enemic declarat d'Israel i que, per tant, podia ser assassinat per Tel-Aviv. Des del 2006, de fet, vivia en ubicacions secretes i tot el que envoltava la seva figura era un autèntic misteri. Des d'aquella data, només va aparèixer en públic en un grapat d'ocasions, l'última fa una desena d'anys.

Tot i el conflicte creixent, les seves aparicions van ser només televisades des de llocs desconeguts. "No he utilitzat telèfons mòbils ni fixos en anys per motius de seguretat i fins i tot si ho volgués fer, no m'ho permetrien", va reconèixer el maig passat, al disculpar-se per no poder rebre condols o assistir al funeral de la seva mare, on es van emetre les seves paraules gravades.

La seva oratòria i carisma, reconeguts al món àrab, eren dues de les seves cartes principals, tan anomenades com la seva cautela. Va néixer el 1960 en una família modesta dels suburbis orientals de Beirut i des de l'escola va mostrar un gran fervor religiós.