Israel mata el líder de Hezbollah en el bombardeig massiu sobre Beirut
L'Iran assegura que l'assassinat de Hassan Nasrallah no quedarà sense venjança i Netanyahu diu que "encara queda feina per fer"
BeirutRàfegues de trets a l'aire han ressonat a Beirut després que Hezbollah confirmés, a les 14.30 hora local, la mort del seu líder, Hassan Nasrallah, víctima d'un atac israelià amb bombes antibúnquer la tarda de divendres. Després dels trets, a tota la ciutat només se sentia un silenci profund, com si s'esperés que algú digués alguna cosa. Les preguntes s'acumulaven, a la ciutat. I al país. I a la regió. I potser al món. Qui serà el successor de Nasrallah? Algú es venjarà d'Israel per aquest atac inèdit? Encara ha d'arribar el pitjor?
Nasrallah, un home carismàtic, ha dirigit la milícia libanesa durant els últims 30 anys i la seva mort és un cop duríssim per a l'organització però també per a l'eix encapçalat per l'Iran. "[Nasrallah] Ha mort com un gran màrtir, un líder heroic, audaç, valent, savi, intel·ligent i fidel", expressava Hezbollah en un comunicat. Israel ja havia anunciat la mort del líder a primera hora del matí. La milícia libanesa va necessitar unes hores per confirmar-ho.
Nasrallah, que tenia 64 anys, sovint era considerat el segon al comandament de l'anomenat Eix de la Resistència –la coalició anti-Israel liderada per l'Iran–, només per darrere del líder suprem iranià, Ali Khamenei. Ara Teheran es troba en la difícil tasca de reorganitzar el braç militar al Líban, tot i que els dubtes persisteixen sobre les figures d'alt rang que van sobreviure a l'atac de Tel-Aviv de divendres, quan una tona d'explosius va destruir la seva caserna general a Beirut. De fet, Khamenei va convocar una reunió extraordinària dissabte a Teheran, en què es van discutir tant les possibles represàlies com la reorganització de les forces de Hezbollah al Líban.
Fins ara Hezbollah i l'Iran mai no s'havien enfrontat a una situació d'aquesta magnitud, i la seva reacció continua sent impredictible. Durant aquests mesos devastadors, Israel ha demostrat que ha estat preparant aquesta guerra durant gairebé dues dècades i que està disposat a creuar totes les línies vermelles que siguin necessàries. De moment, però, no ha rebut cap resposta contundent des de l'Iran i els seus aliats, que reiteren que la venjança arribarà. "La sang de Nasrallah no quedarà sense venjança", va assegurar el líder iranià Khamenei.
Però ara mateix sembla inevitable que Hezbollah reaccioni amb força. Si no ho fes, l'eix iranià quedaria molt debilitat. El bucle que pot venir després d'això seria terrorífic. "Si Hezbollah respon amb centenars o milers de míssils d'alta precisió, Israel llançaria una represàlia encara més devastadora que podria convertir els suburbis del sud de Beirut en una segona Gaza", adverteix a l'ARA el coronel retirat Hadi el Khoury.
La insistència d'Israel
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ja va advertir divendres durant el seu discurs davant l'Assemblea General de les Nacions Unides que encara tenen feina per fer. Malgrat les crides internacionals a un alto el foc al Líban i a Gaza, el mandatari va assegurar que continuarà atacant Hamàs i Hezbollah: "Continuarem atacant Hezbollah fins que aconseguim els nostres objectius". Poc després d'aquell discurs, Tel-Aviv llançava l'atac massiu contra el quarter general del grup libanès, als afores de Beirut, que acabaria provocant la mort de Nasrallah. El govern israelià, de fet, va enviar ahir a la premsa una fotografia del moment en què Netanyahu donava personalment l'ordre d'assassinar Nasrallah, acompanyat dels seus assessors militars, des de Nova York.
Netanyahu no ha canviat el seu missatge aquest dissabte, en un discurs televisat a la nació: "Això ha estat un gran èxit, però encara ens queda feina per fer". I ha afegit: "No hi ha cap indret a l'Iran o a l'Orient Mitjà on no arribi el llarg braç d'Israel, i això avui s'ha tornat a demostrar". Hores abans, el ministre de Defensa del país, Yoav Gallant, havia justificat l'assassinat responsabilitzant el líder de Hezbollah de l'assassinat de milers d'israelians, tant civils com militars.
El bombardeig de divendres a la tarda contra el quarter general de Hezbollah ha estat el pitjor atac des que va començar l'ofensiva israeliana contra Hezbollah. L'aviació israeliana va llançar una onada de bombes antibúnquer, d'una tona d'explosius, que van sacsejar el districte de Dahieh, al sud de la capital libanesa, i van matar almenys sis persones i en van ferir 91. També van destruir almenys sis edificis d'habitatges i centenars de veïns s'han quedat sense casa. Aquest dissabte al matí continuaven acampats pels carrers sense lloc on poder-se refugiar. Aquest diumenge, Israel reivindicava una altra mort d'un altre alt comandant de Hezbollah. Tel-Aviv assegurava que Nabil Qaouk, comandant de la unitat de Seguretat Preventiva de l'organització xiïta, hauria perdut la vida en un bombardeig dissabte als suburbis del Dahiye, al sud de Beirut.
La desesperació dels libanesos
Mentrestant, la nació libanesa, ja sumida en una profunda crisi econòmica i política gairebé eterna, es troba davant d'un conflicte de conseqüències difícils de predir. La situació sobre el terreny és crítica. Milers de persones han fugit dels suburbis del sud de Beirut, sobretot del barri de Dahieh. Centenars de desplaçats han buscat refugi a la plaça dels Màrtirs, al cor de la ciutat. La por i la frustració es reflecteixen a les seves cares. "¿On és Occident per frenar aquesta massacre?", cridava aquest dissabte una dona desesperada al veure els periodistes. Un altre home, amb mans tremoloses, clamava: "Volen exterminar-nos".
El temor que Beirut segueixi el mateix patró de destrucció que Gaza creix. L'ambient als carrers està carregat de pessimisme. Fins fa poc molts libanesos veien amb recel els enfrontaments a la frontera, amb l'esperança que no s'estenguessin. Aquesta esperança s'ha esvaït.
El conflicte ja ha desplaçat centenars de milers de persones. Aquesta nova onada se suma als 100.000 libanesos que van abandonar casa seva, al sud del país, després dels primers enfrontaments de fa gairebé un any. En una nació que fa dos anys que no té president i que té un govern paralitzat, les institucions amb prou feines aconsegueixen donar resposta a la crisi humanitària, que s'agreuja.
La manca de control del govern libanès sobre Hezbollah està empenyent el país cap a l'abisme. L'ombra d'un conflicte regional a gran escala ja no és només una amenaça, sinó una realitat imminent que podria consumir el Líban i arrossegar tot l'Orient Mitjà cap a un nou període de guerra.