Netanyahu consagra Israel com una nació-estat jueva

JerusalemL’estat d’Israel va fer ahir un pas contundent per afermar la religió i el nacionalisme jueus, amb l’aprovació d’una nova llei bàsica impulsada pel primer ministre, Benjamin Netanyahu, coneguda com la "llei de la nació-estat”, que ha sigut durament criticada per l’oposició per considerar-la “racista” i “sectària”.

La llei va ser aprovada per la Kneset (el Parlament israelià) per 62 vots contra 55 la nit de dimecres a dijous, després de més de cinc anys de discussions que no havien experimentat progressos significatius. Alguns analistes relacionen la seva aprovació en aquest moment amb el suport sistemàtic i incondicional que Netanyahu ha rebut del president Donald Trump des de fa un any i mig.

“Aquest és un moment definitori en els annals del sionisme i en la història de l’estat d’Israel”, va dir ahir Netanyahu quan va acabar la tempestuosa sessió del Parlament, on, com és freqüent, es van sentir tota mena de desqualificacions personals i polítiques. La llei es va aprovar casualment coincidint amb la presència a Israel del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, un dels polítics europeus més populista i nacionalista, que critica contiíuament les polítiques de la UE i amb el qual Netanyahu ha establert una relació d’“amistat”, d’acord amb la seva pròpia expressió.

La llengua àrab ja no és oficial

“Israel és la pàtria històrica del poble jueu i aquest té un dret exclusiu a l’autodeterminació en ella”, diu la llei confirmant l’empenta nacionalista i religiosa de l’estat. Segons una part de l’oposició, no hi havia cap necessitat de passar per la Kneset una llei com aquesta perquè l’estat ja discrimina prou les minories.

Els més discriminats són els àrabs, que representen aproximadament el 20% de la població total del país, gairebé nou milions d’habitants. Les discriminacions que pateixen els àrabs són quotidianes en diversos aspectes de la vida, ja que el conjunt de l’aparell de l’estat els discrimina sense que ningú faci res per evitar-ho. Ara, un dels articles de la nova llei canvia l’estatus de la llengua àrab, que fins ara tenia la qualificació d’“oficial”, i que passa a ser definida com una llengua “amb un estatus especial”.

La UE ha criticat la iniciativa legislativa per considerar-la sectària, i fins i tot ha protestat formalment en els últims dies a través del seu ambaixador a Tel-Aviv, però l’ambaixador europeu va ser cridat a l’ordre per Netanyahu.

Una de les clàusules més discutides, l’article 7b, ha quedat finalment redactat de la següent manera: “L’estat veu el desenvolupament de l’assentament jueu com un valor nacional i actuarà per animar i promoure el seu establiment”. L’oposició considera que es tracta d’una clàusula discriminatòria per als que no són jueus, que promou l’ocupació. Tot i així, la clàusula s’ha aplicat per tot arreu des de la fundació de l’estat l’any 1948 sense necessitat de cap llei bàsica. Netanyahu va contestar les crítiques dient que “la majoria també té drets i la majoria decideix”.

Tothom està d’acord que la llei permetrà l’establiment d’assentaments exclusivament jueus arreu del país, un fet que no és nou però que ara tindrà el suport d’una llei bàsica aprovada per la Kneset. De fet, Israel està impulsant des de fa anys la creació de localitats exclusivament jueves també a les zones del nord i del sud del país on hi ha població àrab, i on aquesta és majoria.

En els seus inicis, la nova llei es va presentar com una iniciativa amb la qual limitar les competències del Tribunal Suprem, integrat per magistrats més oberts que la classe política en el seu conjunt. La llei buscava donar prioritat al caràcter jueu de l’estat al davant del caràcter democràtic en les situacions en què hi havia conflicte entre les dues. Malgrat que aquesta clàusula es va retirar el passat mes de maig, els detractors diuen que el resultat de la nova llei ha sigut el mateix.