Islàndia guanya la partida al Regne Unit i a Holanda i no haurà de respondre per la fallida d'un banc
Un tribunal europeu dóna la raó al país víking i autoritza el govern islandès a no garantir uns nivells mínims de compensació per als clients estrangers del banc Icesave, que va fer fallida l'any 2008
BarcelonaEl tribunal de justícia de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) ha autoritzat aquest dilluns el govern islandès a no garantir uns nivells mínims de compensació als clients estrangers del banc islandès que va fer fallida l'any 2008, una mesura que afecta el Regne Unit i Holanda, ambdós, clients de l'Icesave, una filial del Landsbanki.
Aquesta entitat, que va caure com la resta del sistema bancari l'any 2008, va ser rescatada pels governs britànic i holandès. Els dos països van sol·licitar el reemborsament d'aquests diners al govern islandès, però aquest dilluns, quatre anys més tard, l'Associació Europea de Lliure Comerç ha donat la raó al país víking, i ara li permet negar-se a pagar als clients estrangers dels bancs que van fer fallida.
L'origen del problema
Després de la fallida de Landsbanki es va haver de nacionalitzar per complet el sistema bancari del país, però el govern no va poder garantir els dipòsits dels clients d'Icesave, la majoria dels quals eren holandesos i britànics.
En el moment que aquest banc va fer fallida, els dipòsits d'Icesave sumaven uns 4.000 milions d'euros. El Regne Unit i Holanda van decidir reemborsar el 100% dels diners que els clients d'aquests dos països tenien en aquesta entitat islandesa, en benefici dels seus ciutadans. Malgrat tot, després van exigir al petit país àrtic la devolució d'aquests diners.
La població s'hi nega
Durant els anys 2010 i 2011, Islàndia va fer diversos referèndums per preguntar als ciutadans sobre les condicions per retornar aquests diners –que prèviament havien estat negociades amb Holanda i el Regne Unit–, però els islandesos les van rebutjar, ja que consideraven que no hi havia cap mena d'obligació legal perquè Islàndia hagués d'assumir les pèrdues derivades d'un banc privat.
El sentiment del 'nei' va créixer encara més quan el govern britànic va decidir aplicar la llei antiterrorista contra Islàndia, fet que suposava congelar els comptes corrents islandesos al Regne Unit.
Amb aquesta situació, la Comissió Europea va dur Islàndia davant el tribunal de l'AELC per violar la directiva europea que feia referència a les garanties dels dipòsits, que obliga a garantir un mínim de 20.000 euros als dipositants en un banc en fallida.
El govern islandès va dir en la seva defensa que si la directiva obliga un estat a crear un fons de garantia de dipòsits, no l'obliga a garantir aquest fons amb diner públic, argument que aquest dilluns l'AELC ha donat per vàlid.
Gordon Brown, oblidat al seu país i recordat a Islàndia
En una entrevista recent del president islandès Ólafur Ragnar Grímsson a la cadena britànica Sky News, aquest declarava que Islàndia mai podria oblidar el primer ministre britànic Gordon Brown, que va aplicar la llei antiterrorista a Islàndia.
El president islandès va dir que "el govern de Gordon Brown va decidir, per la seva vergonya eterna, posar Islàndia en un llistat d'estats terroristes. Vam estar al costat d'Al-Qaida i els talibans". Grímsson també va afegir que "no hem d'oblidar que a Islàndia Gordon Brown serà recordat durant molt de temps, mentre que a la Gran Bretanya ja ha estat oblidat".
Durant aquesta entrevista el president islandès va mostrar-se reticent a veure Islàndia dins la UE: "És molt clar que al meu país i en d'altres del nord d'Europa hi ha un fort creixement d'un sentiment d'escepticisme sobre com funciona la UE actualment".
Ólafur Ragnar Grímsson va ser reelegit per un cinquè mandat el passat juliol del 2012 i és un dels presidents amb més temps al poder, al costat d'Aleksandr Lukaixenko (a Bielorússia) o el president veneçolà Hugo Chávez.
