Un autobús de línia amb parada final a l’Estat Islàmic

BeirutPer anar a Raqqa, la capital de l’autoproclamat Estat Islàmic (EI) a Síria, es pot agafar un autobús de línia a Beirut, i el bitllet només costa 50 dòlars. D’allò més fàcil, a primera vista… Però els que pugen als autobusos que surten de l’estació Charles Helou, al centre de Beirut, cap a totes les capitals de província de Síria mai saben quan arribaran ni què passarà durant el viatge.

El servei d’autobusos de línia és una de les poques coses que encara funcionen a Síria després d’un lustre de guerra civil. Abans que esclatés el conflicte, l’estació de Beirut era plena d’autocars, microbusos i taxis compartits que anaven fins a qualsevol ciutat siriana. Ara els passatgers són únicament sirians i la majoria treballen com a jornalers al camp o a la construcció al Líban i van, quan poden, a visitar la família a Síria. El nombre de serveis s’ha reduït considerablement i, de vegades, si hi ha pocs passatgers, el trajecte es fa en un microbús de poques places.

El que abans era un viatge d’unes deu hores ara pot arribar a durar dos dies. A les 7 de la tarda surt un autobús de línia de Beirut que fa una primera parada a Damasc. Després passa per Palmira (a la província de Homs) i, finalment, arriba a Raqqa. Quan hi viatgen dones l’autobús fa una parada abans d’entrar a la capital siriana de l’EI perquè s’instal·lin als seients del darrere, separades dels homes, i es puguin posar el dir (una túnica que cobreix tot el cos i els cabells), que és obligatori al califat islàmic.

El recorregut fins al punt fronterer de Masnaa (al Líban) és d’una hora i mitja i, un cop creuada la línia, pot passar qualsevol cosa. “Mai se sap com anirà. Hi ha punts de control del règim, de brigades rebels, de comitès populars o de l’EI. Sempre has de parar perquè, si no, et disparen”, explica a l’ARA un conductor sirià d’un microbús que fa el trajecte Beirut-Raqqa.

Treballar envoltat de perill

La majoria dels conductors són de nacionalitat siriana, perquè coneixen millor el terreny i són els únics que accepten conduir en zones tan perilloses. “El viatge no és segur, però és la meva feina. Si vull guanyar diners és el que he de fer”, diu amb resignació aquest xofer.

“Sovint a la carretera hi ha combats entre les forces del règim i l’EI i he de retrocedir i esperar que acabin”, diu l’home, que opta per no donar el seu nom per seguretat.

El microbús encara no s’ha omplert del tot. Alguns passatgers esperen asseguts dins de la furgoneta mentre que d’altres passen l’estona fumant cigarrets a l’andana. El Hicham té 35 anys, tot i que es diria que voreja els cinquanta, ja que no ha fet res més que treballar durament des que tenia 16 anys. Ha acabat l’època de la verema i torna a casa unes setmanes. La seva dona està embarassada del seu segon fill; el primogènit té tres anys.

“No tinc por pel viatge, el meu destí està en mans de Déu”, exclama. El Hicham ha carregat el seu equipatge amb sabó per rentar, llet en pols, oli i bolquers. “A Raqqa no hi ha gairebé de res i els pocs productes que es troben han triplicat el preu”, explica.

L’EI va crear una oficina tributària que obliga els comerciants a pagar un impost mensual a canvi de serveis com l’aigua, l’electricitat i la xarxa telefònica. “Després van dir que també restablirien els serveis bàsics per a tothom però no ha sigut així. I els comerciants, que han de pagar molts impostos, han apujat els preus i tot és caríssim”, critica el Hicham.

Portar diners i medicaments

El Mohammad surt del microbús per fumar i prendre una mica l’aire. Aquest sirià de Raqqa treballa a Riad i cada 15 dies torna per visitar la seva família. “Els porto diners i medicaments. El meu pare és diabètic i necessita les seves medecines -explica-. Molts hospitals i centres de salut van ser destruïts pels bombardejos del règim quan Raqqa estava en mans de l’Exèrcit Lliure Sirià”. I lamenta: “Ara són les bombes dels EUA les que destrueixen la resta”.

“La vida allà és molt complicada. No hi ha feina. Només en el sector del petroli. Els talls de llum són, a vegades, de més de 12 hores, i tot és molt car”, es queixa. La policia religiosa de l’EI - hisba - està per tot arreu i controla absolutament tots els aspectes de la vida. “Vagis on vagis estàs vigilat per l’EI”, assegura el Mohammad. “Els civils només volem viure en pau, ens és igual qui governi: l’EI, el règim sirià o el Front al-Nusra. La gent vol tornar a la vida tranquil·la d’abans”, conclou.

Hongria va forçar ahir el naixement d’una nova ruta migratòria a Europa després del tancament de la seva frontera amb Croàcia la mitjanit de divendres. Com que la frontera amb Sèrbia ja fa un mes que es va tancar, ara als refugiats només els queda dirigir-se cap a Eslovènia per continuar la ruta cap a Àustria i Alemanya, la seva destinació final. Eslovènia, un petit estat de dos milions d’habitants enclavat entre els Alps i el golf de Venècia, es preparava ahir per l’arribada d’aquest flux de refugiats desplegant l’exèrcit per facilitar el seu pas pel país. Les autoritats van assegurar que no deixaran passar més de 2.500 refugiats al dia, en funció del ritme de la ruta cap al nord.

Alemanya, el país que els acollirà, va viure ahir amb commoció l’apunyalament la candidata de la CDU a l’alcaldia de Colònia. La també responsable de l’acollida dels refugiats a la ciutat va quedar ferida greu. Segons les primeres investigacions, l’autor de l’agressió va actuar en protesta per la política de mà estesa amb els refugiats que impulsa la cancellera Angela Merkel.