Alemanya, França i Itàlia també aturen la immunització amb AstraZeneca

Sabadell / Brussel·lesAlemanya, França i Itàlia han anunciat aquest dilluns que preventivament també suspenen l'ús de la vacuna d'AstraZenaca per la detecció de diversos casos sospitosos de trombosi. Tres dels grans països d'Europa –a més d'Espanya, que ho comunicat a mitja tarda– s'afegeixen així a la llista dels que posen en quarantena la campanya amb aquesta vacuna, arran de diversos casos en estudi de quadres de coàguls en pacients que n'han rebut dosis.

El president francès, Emmanuel Macron, ho ha comunicat aquesta mateixa tarda en una roda de premsa conjunta amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, desprès d'una trobada bilateral a París. Macron ha assegurat que havia pres la decisió "per precaució" i per recomanació de les autoritats sanitàries franceses i, de moment, hi ha donat un caràcter temporal a l'espera que l'Agència Europea del Medicament (EMA) s'hi pronunciï. El govern italià ha fet exactament la mateixa reflexió i ha explicat que aturava l'administració d'aquesta vacuna només per "precaució" mentre esperava una opinió fonamentada de l'EMA.

L'EMA té previst reunir-se demà dimarts per analitzar tota la informació científica sobre aquests possibles efectes secundaris i ha convocat també una trobada extraordinària el 18 de març per prendre una decisió definitiva. Tot i això, aquest mateix dilluns, en una compareixença al Parlament Europeu, el científic de l'EMA responsable de l'estratègia de vacunes, Marco Cavalieri, ha insistit que ara per ara les dades no mostren que hi hagi més riscos que beneficis en l'ús de la vacuna d'AstraZeneca i que, per tant, es pot continuar aplicant. Tot i això, s'està fent una nova revisió d'urgència per si calgués desaconsellar-ne l'ús en certs col·lectius més vulnerables o amb patologies. El portaveu de la Comissió Europea en l'àmbit sanitari ha tancat files amb l'EMA.

Aquests són els últims casos en el degoteig de baixes i es produeix tan sols hores després que el govern dels Països Baixos anunciés també l'aturada temporal de l'administració de la vacuna, arran de les sospites que podria estar relacionada amb l'aparició de coàguls en algunes de les persones que l'havien rebut. Irlanda també n'havia anunciat la paralització aquest diumenge, com havien fet Àustria, Dinamarca, Estònia, Lituània, Noruega, Islàndia i Tailàndia. La mesura és temporal fins que s'estudiïn si aquests trombes estan relacionats o no amb la vacuna.

"No hi ha d'haver cap dubte sobre les vacunes. És molt important que els informes sobre efectes secundaris s'investiguin adequadament. Sempre hem de pecar de cautelosos, de manera que ara és aconsellable prémer el botó de pausa com a mesura de precaució, confio plenament en els nostres experts", ha dit el ministre de Salut neerlandès, Hugo de Jonge.

Els fets s'estan estudiant i ara per ara no hi ha cap prova concloent que vinculi la vacuna amb els trombes, però els nous casos s'uneixen als que ja s'havien detectat al llarg de la setmana a Àustria, Dinamarca i Itàlia, alguns dels quals també van acabar provocant la mort dels pacients. En tot cas, en cap d'aquests incidents no s'ha determinat encara que hi hagi una relació directa de causa-efecte entre la injecció i els problemes de salut posteriors. El ministre de Salut d'Irlanda, Stephen Donnelly, també va explicar diumenge la decisió d'aturar l'ús d'aquesta vacuna com una mesura "de precaució".

A més dels països que han suspès temporalment l'ús de la vacuna d'AstraZeneca, altres estats (entre els quals Àustria, Itàlia, Lituània, Estònia, Luxemburg, Grècia, Romania i Letònia) han retirat els lots concrets del fàrmac relacionats amb els incidents.

Malgrat tot, tant l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com l'Agència Europea del Medicament (EMA) no veuen motius per deixar d'utilitzar la vacuna i recomanen mantenir-la. Les dosis d'AstraZeneca es continuen utilitzant amb normalitat en molts països europeus, el que més el Regne Unit, on el remei desenvolupat per científics de la Universitat d'Oxford ha sigut clau per una campanya que ja ha cobert, almenys en una primera dosis, a més de 24,4 milions de persones.

AstraZeneca ha assenyalat en un comunicat que ha analitzat els efectes de més de 17 milions de dosis administrades entre el Regne Unit i la UE i fins ara no ha trobat "cap prova d'un risc més elevat d'embòlia pulmonar, trombosi venosa profunda o trombocitopènia [baix nivell de plaquetes]". De fet, en parla de menys d'uns quaranta casos de trombes. "El nombre d'aquest tipus d'episodis registrats amb la vacuna d'AstraZeneca contra el covid-19 no és més elevat que el nombre que s'hauria pogut donar naturalment entre la població no vacunada", defensa la farmacèutica, que recorda que en els seus assajos clínics no es va detectar cap relació entre la vacuna i aquests efectes. En tot cas, la companyia diu que analitza "curosament" tots aquests casos.

Símptomes "inusuals"

Una de les causes d'aquesta cascada de supensions preventives són els casos greus de trombosi detectats a Noruega després de l'administració de la vacuna desenvolupada pel laboratori d'Oxford. Aquest dilluns encara s'han complicat més quan una de les sanitàries que estava hospitalitzada feia dos dies amb trombosi a Noruega ha mort, segons han informat les autoritats del país.

Es tracta d'una dona de 50 anys sense mals previs que havia rebut la vacuna feia una setmana i que, segons els metges de l'hospital noruec, presentava "símptomes molt inusuals" com ara sagnats, trombes i una baixada del nivell de plaquetes en sang, segons el director mèdic de l'Agència Noruega del Medicament, Steinar Madsen.

En un comunicat, l'agència ha demanat a les persones d'aquest grup d'edat i que hagin rebut la mateixa vacuna que vagin al metge "tan aviat com puguin" si noten que el seu estat de salut empitjora "més de tres dies després de la vacunació" o si detecten "punts blaus grossos o petits a la pell".