Irlanda del Nord celebrarà eleccions el 2 de març davant la crisi política més greu en una dècada

LondresIrlanda del Nord celebrarà eleccions a l’assemblea de Stormont el proper 2 de març, acaba d'anunciar el ministre britànic per a la regió, James Brokenshire. La província travessa la crisi política més greu des de fa una dècada. El sistema de govern compartit entre republicans i unionistes, dissenyat el 2006 en els Acords de St. Andrews, s’ha enfonsat després que aquest migdia, els republicans del Sinn Féin hagin fet efectiva l’amenaça de no presentar cap candidat a viceprimer ministre per cobrir la plaça de Martin McGuinness, que va dimitir dilluns passat del seu càrrec. Sota l’esquema perfilat als acords de St. Andrews, republi­cans i unionistes han de formar un govern conjunt necessàriament, i la manca d’una de les formacions a l’executiu arrossega immediatament la caiguda de l’altre. De res no ha servit, doncs, que la primera ministra, Alerne Foster, acceptés la nominació del seu partit, ni tampoc la més aviat tímida i distant intervenció del govern britànic per salvar uns mobles que semblen a hores d’ara corcats.

Les eleccions, però, apareixen només com un pegat que no resoldrà gairebé res, només, en tot cas, l’alteració de la correlació de forces, en un escenari en què la majoria d’analistes detecten un esgotament del sistema actual. Brokenshire no ha volgut valorar el possible resultat de les eleccions ni les implicacions que pot tenir per a el normal funcionament del futur govern compartit.

McGuinness, un dels màxims representants dels canvis que s’han viscut a Irlanda del Nord des dels acords de Divendres Sant, del 1998, va renunciar al càrrec com a protesta per la forma “arrogant” en què Foster, del Partit Democràtic Unio­nis­ta (DUP), s’ha conduït en relació amb un escàndol sobre pro­mo­ció d’energies renovables, que ha resultat un frau i que tindrà un cost per a les arques públiques de 1.200 milions d’euros. El Sinn Féin pretenia que Foster, consellera del departament de Medi Ambient i, si més no, política­ment res­ponsable de la deficient gestió del pla en el moment en què es va dur a terme, s’apartés temporalment del càrrec mentre un comitè parlamentari investigava el cas. La seva negativa ha estat la guspira que ha dissolt el govern.

Però a Irlanda del Nord una crisi de govern és sempre molt més que una sim­ple crisi de govern. “La devolució de poders està seriosament amenaçada”, deia fa uns minuts a la BBC Brian Rowan, periodista i autor del llibre Unfinished Peace. Al seu parer, l’escàndol només ha posat de manifest uns problemes estructurals que s’arrosseguen de fa temps, i que impliquen una cada vegada més “deteriorada” relació entre els dos grans partits de Stormont.

El Sinn Féin, de fet, no ha amagat en els darrers mesos la necessitat per renovar l’acord per governar Irlanda del Nord, un fet que mai no és fàcil. Només cal recordar com es va arribar a St. Andrews, vuit anys després del Divendres Sant. Abans que s’iniciessin les converses sobre les matèries a abordar, es van haver de mantenir unes interminables negociacions prèvies sobre com serien les converses pròpiament dites. En paraules de Rowan, “el Sinn Féin creu que el govern no funciona com hauria de funcionar”.

A més, l’enfonsament del govern arriba en un moment extremadament complex per dues raons. D’una banda, pel context del Brexit. El Regne Unit sembla que pot encaminar-se cap a una opció dura en la seva sortida de la Unió Europea —demà, la primera ministra, Theresa May, podria fer un anunci en aquest sentit—, alternativa que encara serà més contrària al que els nord-irlandesos van expressar a les urnes en el referèndum del juny, en què va optar majoritàriament per restar a la UE. A més, si el Tribunal Suprem falla, abans de finals de mes, que tant el parlament escocès com el d'Irlanda del Nord han de tenir un paper actiu en la invocació de l'Article 50 per procedir a l'inici de la negociació amb Brussel·les, la situació encara resultaria més rocambolesca, ja que l'assemblea de Stormont estarà dissolta. L’altra raó és la malaltia de McGuinness que no només ha renunciat al càrrec per raons polítiques. La seva salut és molt delicada, i la marxa del govern i la desaparició, si més no de l’escena política, fa que la incertesa creixi encara més.