La protecció a la llengua irlandesa, altre cop un escull per formar govern a Irlanda del Nord
Republicans i unionistes només tenen una setmana per acordar la composició del nou executiu
LondresEls principals partits d’Irlanda del Nord, l’unionista DUP i els republicans del Sinn Féin, tenen fins dilluns vinent per acordar l’establiment d’un nou govern compartit, després que la fins ara ministra principal de la província, Arlene Foster, del DUP, hagi presentat formalment aquest dilluns la seva dimissió a l'Assemblea de Stormont, el Parlament nacional.
El DUP ha designat el conservador en matèria social Paul Givan per fer-se càrrec de l’executiu, però si el Sinn Féin es nega, com de moment ha indicat, a nomenar un vice primer ministre, el govern no es podria formar i Irlanda del Nord es podria veure abocada a unes eleccions avançades, en uns moments en què les conseqüències del Brexit estan creant no poques tensions en el si de la comunitat lleialista però també alguns enfrontaments amb els republicans partidaris de la unificació de l’illa.
El Sinn Féin ha assegurat aquest matí que la candidatura a primer ministre i vice primer ministre ha d’anar acompanyada de la implementació dels elements culturals de l’acord Nova Dècada i Nou Enfocament, que va fer possible la restauració del nou executiu fa un any després de tres d’haver quedat suspès.
L'acord que invoquen els republicans inclou proteccions per a la llengua irlandesa i per a l’anomenada Ulster Scots. En principi, s’havia d’instaurat a partir d’esmenes a la llei del 1998, que, arran dels acords de pau, establia la legislatura descentralitzada després de dècades de govern directe des de Londres.
Amb un esquema de bicefàlia –un líder per al partit i un altre per al govern–, el nou màxim responsable del DUP, el creacionista Edwin Poots, va prendre fa un mes el relleu de Foster després d’un gir propiciat pels parlamentaris de l’Assemblea de Belfast i pels diputats al Parlament de Westminster. Aquest dilluns Poots ha assegurat a BBC Radio Ulster que estava "compromès amb tots els aspectes" de l'acord, però que donar el vistiplau a la disposició que protegeix la llengua irlandesa no pot ser una condició prèvia per a la tria d’un ministre principal.
La revolta contra Foster va tenir lloc després que la majoria dels càrrecs del seu partit la fessin responsable del catastròfic resultat de les negociacions del Brexit, que ha acabat, en bona mesura gràcies a les mentides del primer ministre britànic, Boris Johnson, amb l’establiment de controls duaners al mar d’Irlanda. Foster s’havia resistit a un compromís sobre les condicions del Regne Unit a la Unió Europea (UE) quan el seu partit tenia deu diputats decisius a Westminster en el moment en què era primera ministra Theresa May i les condicions haurien pogut ser unes altres.
La decisió de donar el seu suport a Boris Johnson, el successor de May, va ser un tret al peu des del moment que Johnson va acceptar l’exigència de Brussel·les d’establir controls duaners a l’esmentat mar d’Irlanda. Durant la campanya electoral del 2019, que va conduir a l’aclaparadora victòria de Johnson, el primer ministre va assegurar que mai no permetria que n’hi hagués. Però el Protocol d’Irlanda del Nord resultant del divorci del Regne Unit i la Unió Europea deixa Irlanda del Nord dins l’esfera comercial de la UE, per evitar una frontera dura a l’illa d’Irlanda. L’acord soscava la britishness d’Irlanda del Nord i l’acosta més a la república.
Durant aquest cap de setmana, a la reunió del G-7, el tema dels controls al mar d’Irlanda ha centrat bona part de la conversa entre els líders europeus i Johnson, en una nova demostració que el malson del Brexit no té final. Ara, un cop mes, Irlanda del Nord en paga les conseqüències, tot i que el territori s'hi va pronunciar majoritàriament en contra. Si no es forma govern aquesta setmana, algunes de les decisions clau sobre l’aixecament de restriccions al territori poden quedar totalment en l’aire.
