Els joves de l'Iraq intensifiquen la protesta contra el govern després de la mort de dos manifestants

Centenars de ferits en la repressió policial per reobrir les carreteres tallades

Els manifestants han tallat algunes de les principals artèries de Nassiriya.
Cristina Mas
20/01/2020
3 min

BarcelonaDesenes de manifestants han quedat ferits aquest cap de setmana a Bagdad i a altres grans ciutats de l'Iraq quan la policia intentava reobrir les carreteres tallades en les protestes antigovernamentals a l'Iraq, que aquesta setmana han tornat a guanyar força. A la plaça Tayaran de la capital, els manifestants han llançat còctels Molotov i pedres i la policia ha respost amb gasos lacrimògens i bombes de so. Els joves que protagonitzen les protestes han incendiat neumàtics per bloquejar grans avingudes i carreteres a Nasiriya, Karbala i Amara. També hi ha hagut manifestacions a Najaf, Diwaniya i Kut.

Des de l'1 d'octubre l'Iraq viu una onada de protestes populars contra la corrupció, la falta de feina i el sistema polític basat en les divisions sectàries que regeix el país d'acord amb el model imposat després de la invasió nord-americana del 2003 que va enderrocar el règim de Saddam Hussein. El primer ministre, Adil Abdul-Mahdi, va presentar la dimissió al desembre, després d'un any al govern, però encara no s'ha nomenat un nou executiu.

"Que parin de disparar-nos. Tots som iraquians: per què mateu els vostres germans?", deia a Bagdad una manifestant, que no va voler donar el seu nom a l'agència Reuters per por a represàlies.

El moviment s'ha mantingut viu des de l'octubre i ha recuperat la iniciativa aquesta setmana, després que l'assassinat del general iranià Qasem Soleimani el 4 de gener amb un dron nord-americà a Bagdad desviés l'atenció cap al temor de l'esclat d'una guerra entre els Estats Units i l'Iran. Les protestes d'aquest cap de setmana reclamaven justícia per la mort de dos manifestants divendres, quan la policia va dispersar la multitud del pont de Sinak, que condueix a la fortificada Zona Verda, on hi ha les ambaixades a la capital iraquiana.

Els manifestants de la plaça de Tahrir i altres punts de la ciutat han bloquejat les principals artèries de Bagdad, farts que les autoritats ignorin les seves demandes: que es jutgi els funcionaris corruptes, que es formi un govern independent i la reforma de la llei electoral. A les localitats de Diwaniya, Kut, Amara i Nasiriya, les escoles, universitats i altres edificis públics estan tancats per les protestes. Homes armats que anaven en vehicles no identificats han disparat contra els manifestants a Nasiriya.

Els joves denuncien tant els Estats Units com l'Iran i reclamen el dret del seu país a determinar el seu futur i que no es converteixi en el terreny d'una batalla per interposició entre Washington i Teheran. Dissabte a la nit van calar foc a la seu de la milícia xiïta libanesa Hezbollah, a la ciutat de Najaf, un altre exemple del rebuig a la influència iraniana. També han circulat per les xarxes socials imatges de fotografies de Soleimani i el comandant de les milícies xiïtes iraquianes, Abu Mahdi al-Muhandis, que va morir en el mateix atac que el general iranià.

Segons explica The New Arab, a Bagdad també s'han manifestat milers d'estudiants universitaris a les portes del ministeri d'Educació Superior i Recerca, que ha anunciat represàlies acadèmiques contra els alumnes que han participat a les protestes.

"El govern ha tingut temps per respondre a les nostres demandes però sembla que li importa un rave", ha dit a l'agència France Press Mohamed Karim un estudiant de 20 anys. "Mantindrem el moviment i continuarem l'escalada contra el govern, que l'únic que fa és deixar passar el temps".

Les protestes són el moviment més massiu que ha viscut l'Iraq en les últimes dècades i també el que ha patit més repressió: almenys 500 persones han mort i hi ha uns 25.000 ferits des de l'octubre.

Dijous augmentarà encara més la tensió per la protesta convocada pel clergue xiïta Muqtada al-Sadr contra la presència nord-americana a l'Iraq, després que els partits xiïtes al Parlament votessin el 5 de gener que els soldats dels Estats Units marxin del país.

stats