Els iranians boicotegen les eleccions legislatives com a protesta

Enviada especial a TeheranLa línia 1 del metro de Teheran connecta el nord amb el sud de la ciutat, que s'assenta en un pendent, a la falda de les muntanyes d’Alborz. Al nord hi viuen les classes més benestants –almenys les que ho eren abans–, hi ha grans cases i es poden veure perfectament les muntanyes que s'alcen imponents i nevades en aquesta època de l'any. Al sud, en canvi, se succeeixen els blocs de pisos com ruscs, les muntanyes ja no es veuen per enlloc i hi viuen les classes més humils, aquelles a qui es dirigia l'aiatol·là Khomeini abans de la revolució. Aquest divendres, però, el nord i el sud de la ciutat tenien una cosa en comú: els electors que acudien a votar eren pocs.

L’Iran ha celebrat aquest divendres eleccions legislatives i les previsions s’han confirmat: l'abstenció ha sigut la gran guanyadora. De moment no hi ha dades oficials de participació ni resultats, però visitant alguns col·legis electorals a la capital iraniana és evident que bona part dels electors s’han quedat a casa. A la resta de país, on 58 milions de votants estaven cridats a les urnes, ha passat el mateix, segons informa l'agència Reuters.

Molts iranians s’han negat a votar com a protesta per tot el que ha passat durant els últims mesos. "¿Després del que va passar amb l'avió i la gent que hi va morir, ara pretenen que els votem?", comentava una dona a plena veu aquest divendres en un vagó d'aquesta línia de metro. La dona es referia a l'avió comercial ucraïnès que la Guàrdia Revolucionària va abatre el passat 8 de gener als afores de Teheran al confondre’l suposadament amb un míssil. A bord hi anaven 176 persones. Van morir totes.

Referèndum a Rouhani

Les eleccions legislatives també es plantejaven com un referèndum al govern del president reformista Hassan Rouhani. I el resultat és clar: un suspens. La gent critica la incapacitat de Rouhani per fer front a la crisi econòmica que travessa l'Iran arran de les sancions imposades pels Estats Units després de la retirada de Washington de l'acord nuclear. De fet, el metro també és un bon termòmetre de la crisi. Els venedors ambulants se succeeixen als combois, de vegades fins a tres o quatre en un mateix vagó venent simultàniament a crits la seva mercaderia: mitjons, fregalls, raspalls de dents, vestits, sabons o fins i tot calces i sostenidors.

La conseqüència és que aquest divendres, anessis al col·legi electoral que anessis, era difícil trobar algú que confessés que havia votat un candidat reformista. Els pocs electors que hi han acudit deixaven entendre que s'havien decantat pels ultraconservadors. De fet, es preveu que guanyin les eleccions i prenguin el control del Parlament als moderats, que fins ara tenien la majoria dels 290 escons.

"Els ultraconservadors segueixen el camí de la religió i, per tant, tenen més possibilitats de tenir èxit", responia el Hussein, un jove de 21 anys que ha votat a la mesquita Emanzade Saleh, al nord de Teheran. Al sud de la ciutat, a la sortida de la concorreguda estació de metro de Shahr-e Rei, on també hi havia diverses meses electorals, un altre jove de 24 anys, el Muslem, contestava d'una manera similar: "Rouhani no ha fet res de bo i la meva obligació com a jove revolucionari és fer cas al líder suprem". En altres paraules, votar els radicals.

"Votar és una obligació religiosa"

El líder suprem, l'aiatol·là Khamenei, va advertir aquesta setmana que "votar no només és una obligació nacional i revolucionària, sinó també religiosa". Aquest divendres, quan ja feia quatre hores que els col·legis electorals havien obert, l'imam de Teheran, el radical Ahmad Khatami, ha repetit el mateix missatge durant l'oració sl gran complex religiós de Mosalla, al centre de la capital, al qual han acudit milers de persones. I a la tarda, ràdio Payam, una de les moltíssimes emissores governamentals que hi ha a l'Iran, també insistia en el mateix.

A última hora de la jornada, en un dels col·legis de l'oest de Teheran, el d’Atié, al barri de Satar Khan, la responsable de la mesa electoral es negava a facilitar dades de participació a aquesta periodista, al·legant que és informació confidencial. A l’Iran es controla la participació de manera electrònica i també se segella el certificat de naixement de l’elector quan vota, un segell que molts iranians asseguren que és clau si després volen treballar en una oficina pública. Una alta abstenció en les eleccions parlamentàries suposaria que la gent es nega a legitimar un sistema que ha mantingut els aiatol·làs en el poder durant tots aquests anys.