SabadellL'Iran ha començat aquest dilluns a enriquir urani al 20%, un gest que suposa la principal violació fins ara de l'acord nuclear que el règim dels aiatol·làs va signar el 2015 amb les principals potències mundials. "Fa uns minuts, el procés de produir urani enriquit al 20% ha començat al complex d'enriquiment de Fordow", ha anunciat el portaveu del govern, Ali Rabiei, en una compareixença aquest migdia davant els mitjans del país. "El procés d'injecció de gas a les centrifugadores ha començat fa unes hores i el primer producte d'hexafluorur d'urani estarà disponible d'aquí unes hores", ha precisat.
Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
El Parlament iranià va aprovar el 2 de desembre una llei que, entre altres coses, ordenava reprendre l'enriquiment d'urani al 20%. Va ser la resposta del país a l'assassinat, uns dies abans, de qui era considerat el pare del programa nuclear iranià, el científic Mohsen Fakhrizadeh, un acte que el règim iranià considera responsabilitat dels serveis secrets d'Israel. Rabiei ha assenyalat que el procés d'enriquiment ha començat després d'haver-ne informat l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA). L'organisme havia comunicat divendres, 1 de gener, que Teheran li havia fet saber la seva intenció de tornar a enriquir urani al 20% a les instal·lacions de Fordow, situades sota terra, dins d'una muntanya.
El pacte nuclear del 2015 va quedar tocat quan l'any 2018 el president dels Estats Units, Donald Trump, va decidir retirar el seu país de l'acord i tornar a imposar a l'Iran les sancions que se li havien retirat arran de la firma del document. Des de llavors, el règim iranià ja havia vulnerat alguns aspectes del pacte i havia elevat el nivell d'enriquiment d'urani fins al 4,5%, per sobre del 3,67% que fixava el text. Ara, però, el salt és molt més rellevant i suposa tornar als nivells màxims d'enriquiment a què havia arribat el país abans de l'acord. Per fabricar armament atòmic cal urani enriquit al 90%, però el procediment per aconseguir aquest material és molt més ràpid si es disposa d'urani al 20% (que es considera ja altament enriquit). De fet, l'objectiu fonamental de l'acord del 2015 era allargar el període de temps que l'Iran necessitaria per fabricar la bomba atòmica, des dels dos o tres mesos fins a més d'un any. Amb la represa de l'enriquiment al 20%, aquest període es tornarà a escurçar.
Pressió a Biden
L'anunci de l'Iran arriba quan falten 16 dies perquè Donald Trump abandoni la Casa Blanca i Joe Biden el rellevi com a president dels Estats Units. Més enllà de la possible resposta de Trump als moviments del règim iranià, aquest flagrant incompliment de l'acord del 2015 pot complicar la tornada dels Estats Units al pacte un cop Biden entri a la Casa Blanca. El president electe s'havia mostrat partidari de recuperar aquell text si l'Iran també ho feia, com a punt de partida per estabilitzar les relacions entre els dos països.
Qui ja ha reaccionat a l'anunci ha sigut el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. En un comunicat, ha advertit que la decisió d'incrementar el grau d'enriquiment d'urani només pot respondre a la voluntat de l'Iran de "continuar tirant endavant els seus plans per desenvolupar un programa militar nuclear". "Israel no permetrà que l'Iran produeixi armes nuclears", ha avisat Netanyahu. L'Iran sempre ha negat que tingués intenció de fabricar armament atòmic i assegura que el seu programa d'enriquiment respon només a finalitats pacífiques, uns arguments que mai no han convençut la comunitat internacional (especialment, els Estats Units i Israel).
Per la seva banda, un portaveu de la Comissió Europea ha indicat que si l'anunci de l'Iran es confirma "constituirà una desviació considerable dels compromisos" assumits pel país. "Tots els participats estan interessats en mantenir viu el pacte. El pacte continuarà viu mentre tots els participants mantinguin els seus compromisos", ha afegit aquesta font europea. Brussel·les, però, vol esperar a rebre informació més detallada de l'AIEA abans de posicionar-se sobre la qüestió.
L'Agència ha explicat que els seus inspectors estan monitoritzant l'activitat a la planta de Fordow i que el director general de l'organisme, Rafael Mariano Grossi, traslladarà les seves conclusions als estats membres de l'AIEA aquest mateix dilluns.
La Guàrdia Revolucionària atura un vaixell sud-coreà
La Guàrdia Revolucionària iraniana ha embargat aquest dilluns un vaixell de bandera sud-coreana al golf Pèrsic, sota l'acusació de "contaminació ambiental i química". El petrolier, anomenat MT Hankuk Chemi, transportava 7.200 tones d'etanol i ha sigut escortat fins al port iranià de Bandar Abbas i els seus tripulants, entre els quals hi havia sud-coreans, indonesis, vietnamites i birmans (en un nombre que no s'ha precisat) han sigut detinguts. El vaixell havia sortit de l'Aràbia Saudita i es dirigia als Emirats Àrabs Units.
L'incident ha tingut lloc en un moment de tensió creixent entre l'Iran i Corea del Sud, a causa dels 7.000 milions de dòlars que la república islàmica té congelats en bancs sud-coreans a causa de les sancions imposades pels Estats Units. Precisament està previst que durant els pròxims dies el viceministre d'Afers Exteriors de Corea del Sud visiti l'Iran per abordar aquesta qüestió.
El juliol del 2019, la Guàrdia Revolucionària ja havia aturat un altre vaixell que navegava per les aigües del golf Pèrsic, una ruta clau per al transport de petroli. En aquella ocasió la víctima va ser el petrolier britànic Stena Impero, que va ser capturat dues setmanes després que un vaixell de guerra britànic immobilitzés un petrolier iranià a Gibraltar. Els dos vaixells i les seves tripulacions van estar detinguts durant uns dos mesos abans de ser alliberats.