L'Iran promet venjança per l'atac nord-americà

Washington"Hem dut a terme l'atac per aturar una guerra i no pas per declarar-la", ha afirmat el president nord-americà, Donald Trump, en una compareixença que ha fet des de la seva mansió de Florida gairebé disset hores després que el Pentàgon informés a través d'un comunicat que havia matat Qasem Soleimani, el líder de la força d'elit Quds de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, divendres a la matinada a Bagdad amb projectils llançats des d'un dron. L'Iran ha promès venjança: respondrà d'una manera dura i en qualsevol moment, segons han advertit des de l'executiu.

Mentrestant, aquest divendres desenes de milers de persones s'han manifestat als carrers de les principals ciutats del país als crits de "Mort als Estats Units" i "Mort a Israel". Malgrat això, Trump no sembla arronsar-se: "Estem a punt per dur a terme qualsevol acció que sigui necessària contra l'Iran", ha dit també en la seva compareixença.

Hores abans, el secretari d'Estat nord-americà, Mike Pompeo, també ha justificat el bombardeig amb drons per evitar "un atac imminent". "[Soleimani] estava tramant dur a terme accions a la regió", que, segons ha explicat Pompeo, "haurien posat desenes, si no centenars de vides nord-americanes en risc". El departament d'Estat ha instat aquest divendres els seus ciutadans a sortir de l'Iraq "immediatament".

Tot i les veus que demanen a l'Iraq la sortida de les tropes nord-americanes del país, els Estats Units han enviat centenars de reforços a Kuwait aquesta setmana després que milers de manifestants intentessin assaltar la seva ambaixada a Bagdad dimarts passat. A aquests efectius se sumaran en breu uns 3.500 militars més, segons han informat mitjans nord-americans a partir de fonts del Pentàgon. Els Estats Units mantenen encara 5.000 tropes desplegades a l'Iraq, de manera que aquest pas va contra la promesa de Trump de retirar els efectius nord-americans del Pròxim Orient.

El secretari d'Estat no ha ofert detalls sobre aquesta teòrica acció immediata que l'Iran volia dur a terme i que ha fet servir per justificar el bombardeig nord-americà, però ha assegurat que les agències d'intel·ligència disposaven d'informació concreta que ho confirmava. Encara que l'alt rang de la víctima eleva la tensió entre els dos països a nivells prebèl·lics, Mike Pompeo ha defensat que amb l'atac esperen "assentar les condicions per frenar" el conflicte amb l'Iran.

Donald Trump ha ordenat personalment l'atac mentre estava a Mar-a-Lago, la seva mansió de Florida, on està de vacances. Minuts abans de la confirmació oficial del Pentàgon de la mort de Soleimani, el president nord-americà es va limitar a difondre un tuit sense text i amb la imatge d'una bandera dels Estats Units.

Aquest divendres, en canvi, s'ha esplaiat amb una sèrie de missatges, també a la xarxa social, en què justifica l'atac pels "milers de nord-americans" que han mort o han caigut ferits per accions de Soleimani, a qui també ha responsabilitzat de la mort de "milions de persones". Ha ignorat mencionar, en canvi, el paper clau que el líder iranià va tenir en la lluita contra l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq. Prèviament, en un altre tuit que podria interpretar-se com una invitació dels EUA a l'Iran a asseure's en una taula de negociació, Trump ha escrit: "L'Iran mai va guanyar una guerra, però mai va perdre una negociació". Dimarts passat, però, quan milers de manifestants van intentar assaltar l'ambaixada nord-americana a Bagdad, Trump va assegurar davant els periodistes que no volia una guerra amb l'Iran però que, en cas que es produís, "no duraria gaire".

L'aiatol·là Ali Khamenei, líder suprem de l'Iran, ha amenaçat amb una "dura venjança" contra els "criminals" que han posat fi a la vida d'un dels seus homes de confiança i cervell de l'acció exterior iraniana. Khamenei ha decretat, a més, tres dies de dol al país. "La seva mort no aturarà la seva missió", ha subratllat. Per la seva banda, el president iranià, Hassan Rouhani, ha afirmat que "el martiri" de Soleimani impulsarà la resistència contra els Estats Units. "Sens dubte, l'Iran i altres països de la regió que busquen la llibertat se'n venjaran", ha advertit. El ministre d'Exteriors, Javad Zarif, ha reaccionat gairebé immediatament a l'atac a Bagdad i l'ha descrit a Twitter com a "terrorisme internacional". Ha responsabilitzat els Estats Units d'un acte "extremadament perillós" que impulsa "una escalada insensata".

Com és habitual al Pròxim Orient, un tercer país és el tauler on potències estrangeres juguen les seves disputes. És el cas de l'Iraq, que es troba al mig de la confrontació entre Teheran i Washington, governs dels quals Bagdad depèn de manera important. El primer ministre iraquià, Adil Abdul-Mahdi, ha denunciat l'atac com una "violació flagrant de la sobirania" del seu país i "una perillosa escalada". "Els Estats Units han pagat anualment milers de milions de dòlars a l'Iraq durant molts anys", ha escrit Donald Trump a Twitter, comentari que es pot interpretar com una resposta a les queixes del mandatari àrab.

El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha expressat la seva preocupació davant la possibilitat d'una guerra al Golf que "el món no es pot permetre", i ha demanat "màxima contenció". El mutisme ha estat la resposta per part dels països de la regió. Només el ministre d'Exteriors dels Emirats Àrabs, Anwar Gargash, s'ha limitat a apel·lar a la "saviesa, l'equilibri i les solucions polítiques". En canvi, com era d'esperar, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha aplaudit l'acció nord-americana. L'atac, però, posa ara Israel en alerta, ja que podria ser blanc de possibles bombardejos, especialment des del Líban i Síria.

El bombardeig que va posar fi a la vida de Soleimani va tenir lloc la matinada de divendres als afores de l'aeroport de Bagdad i es va dur a terme des d'un dron. El general iranià havia arribat a la capital iraquiana procedent del Líban. A més de Soleimani, van morir almenys uns altres quatre membres de l'exèrcit iranià, així com Abu Mahdi al-Muhandis, un dels líders de les Forces de Mobilització Popular, el paraigua sota el qual s'agrupen algunes de les milícies proiranianes que van dur a terme l'assalt a l'ambaixada nord-americana a Bagdad.