L’Iran: el gat i la rata de la censura a internet

BarcelonaLa mà de ferro amb què l’Iran ha controlat sempre internet i les xarxes socials s’ha endurit des que el 28 de desembre van esclatar les protestes populars contra la misèria i les desigualtats. En el segon dia de mobilitzacions, les autoritats van bloquejar Telegram i Instagram -les xarxes més populars al país i que funcionaven com a eines d’organització dels activistes- i van alentir la velocitat de navegació.

“El govern fa servir tota mena d’estratègies, però la història demostra que els iranians sempre han trobat la manera de saltar-se la censura a internet”, explica a l’ARA Ali Reza, activista opositor exiliat a París. “Les xarxes socials continuen tenint un paper clau en l’organització de les protestes”, rebla.

Les més populars a l’Iran són Telegram i Instagram, perquè Facebook i Twitter estan oficialment bloquejats des del 2009, tot i que els usuaris més hàbils se les empesquen per fer anar els seus comptes a través de proxies (ordinadors interposats que situen l’usuari en un altre país). Ara que Telegram i Instagram també han sigut bloquejades, els iranians recorren a WhatsApp, poc coneguda fins ara al país, o altres aplicacions de missatgeria.

I és que per molt que el règim dels aiatol·làs es basi en la supremacia de l’estament clerical més conservador sobre la política, les seves capacitats tecnològiques són punteres, almenys quan es tracta de silenciar la xarxa. “El règim fabrica aplicacions com el Farsi Telegram, el Mobogram i l’Irangram, amb què poden obtenir tota la informació privada dels usuaris”, alerta Reza.

Més enllà del joc del gat i la rata, les autoritats iranianes sembla que han optat per la màxima de “Si no pots vèncer el teu enemic, uneix-t’hi”, i exhibeixen una considerable sofisticació tecnològica. Com ha fet la Xina, l’Iran, en lloc de limitar-se a prohibir webs o desconnectar el país de la resta del món (cosa que va fer el 30 de desembre durant mitja hora, imitant el dictador egipci Hosni Mubàrak quan s’enfrontava a la revolució del 2011), ha decidit fer-se un internet a mida. La Xarxa Nacional d’Internet ofereix als usuaris una connexió molt més barata i ràpida, però també sota control. Aquest sistema permet a les autoritats separar el tràfic domèstic cap a les webs autoritzades, mentre el país es desconnecta de la xarxa global.

Alhora -segons relata l’informe publicat aquesta setmana pel Centre pels Drets Humans de l’Iran, amb seu als Estats Units-, amb la xarxa nacional, el règim pot “filtrar i manipular el contingut de la xarxa, mentre que els cercadors bloquegen paraules i frases clau i reenvien els usuaris a pàgines que ofereixen contingut fabricat”. A més, l’informe constata com sota el president Rouhani, que s’havia mostrat favorable a la llibertat d’internet, han sigut bloquejades milions de pàgines web i s’ha incrementat el bloqueig d’aplicacions de missatgeria. El centre també conclou que “el líder suprem Ali Khamenei ha consolidat el control sobre la xarxa i el desenvolupament d’infraestructures de telecomunicacions per part de les organitzacions i agències de seguretat més dures, que veuen internet com una amenaça”.

Repressió virtual i real

I tot aquest control no es queda només al món virtual. Fora de cap supervisió judicial, les forces de seguretat poden identificar els usuaris i hackejar els seus comptes. Molts activistes compleixen llargues penes de presó per haver penjat continguts considerats subversius. Aquesta setmana el règim ha anunciat la detenció dels administradors de set canals de Telegram que difonien informació sobre les protestes. Ara els que estan en el punt de mira són els joves que -com havien fet abans altres joves a Síria, Tunísia o Bahrain- intenten vèncer la censura i explicar al món què passa a casa seva gravant vídeos de les protestes i la repressió. “Entre els manifestants hi ha agents de paisà que es dediquen a identificar la gent. Per això els que filmen les manifestacions són extremadament valents”, apunta Reza. Per aquest motiu -i perquè les autoritats han obligat els operadors a rebaixar la velocitat del trànsit de dades- els vídeos que ens arriben no duren més de 15 segons.

Els trucs dels activistes per saltar-se les prohibicions sense ser vistos

Xarxes VPN

L’ús de xarxes privades virtuals permet xifrar el trànsit de manera que les autoritats no puguin saber-ne el contingut. Amb aquestes aplicacions els iranians poden simular que són en un altre país i saltar-se les prohibicions.

Telegram i Instagram, les preferides

El bloqueig de Twitter i Facebook fa anys que ha portat els iranians a Telegram i Twitter. La primera protesta per l’encariment dels ous i el pollastre a la ciutat de Maixhad es va convocar a través dels canals i grups de Telegram. Ara Telegram està tancat, però les rivalitats en el si de les diverses faccions al poder i el cost polític de les prohibicions fan que sigui intermitent.

Vídeos de 15 segons

Per l’alentiment de la velocitat d’internet, els activistes prou valents per gravar vídeos de les protestes i la repressió amb els seus telèfons mòbils han après a fer filmacions curtes. Més de 15 segons trigarien hores a carregar-se.

Amagar la IP

També hi ha mecanismes per amagar la IP, el número que identifica cada dispositiu. Els activistes utilitzen ordinadors interposats, programes d’anonimització o xarxes privades virtuals per moure’s per la xarxa sense deixar rastre.