Primer cop de l’Iran: adeu a l’acord nuclear

BarcelonaMés llenya al foc encès arran de l’assassinat divendres del poderós general iranià Qassem Soleimani en un sorprenent atac amb drons orquestrat per Donald Trump a tocar de l’aeroport de Bagdad. L’espiral de tensió –que arriba a límits–, amenaces i incertesa que ha desencadenat l'atac nord-americà va deixar ahir dos grans titulars.

El primer, provinent de l’Iran, que ha promès “venjança” als Estats Units i que té mig món pendent de la resposta que decideixi llançar. De moment, el règim de Teheran va anunciar ahir que deixarà de respectar els seus compromisos de l’acord nuclear signat amb sis potències mundials el 2015 i que tenia per objectiu limitar el programa atòmic dels iranians.

Teheran, doncs, es considera desvinculat dels límits en matèria d’enriquiment d’urani fixats en el tractat, que va començar a saltar pels aires el 2018 quan Trump va decidir abandonar-lo i va començar una imparable escalada de tensió amb el país. Des de llavors, Teheran havia anat allunyant-se dels seus compromisos, malgrat que la resta de signants –el Regne Unit, França, Alemanya, Rússia i la Xina– han intentat mantenir l’acord amb vida. El pas d’ahir era ben previsible i que, simplement, es va precipitar arran de l’assassinat de Soleimani, considerat un autèntic heroi a l’Iran i un dels homes amb més influència al Pròxim Orient.

Ara l’executiu iranià basarà el nivell d’enriquiment en les necessitats tècniques de país, tot i que l’anunci té lletra petita: d’entrada, perquè mantindrà la cooperació amb l’agència nuclear de l’ONU; en segon lloc, perquè aquests pròxims passos podrien no fer-se si Washington aixeca les sancions que manté sobre Teheran. El modus operandi i el llenguatge incendiari de la Casa Blanca d’aquests últims dies fa, si més no, improbable aquesta última opció. Almenys de moment.

Fora les tropes nord-americanes

L’altre gran titular d’ahir venia de l’Iraq. Concretament, des del Parlament a Bagdad. La cambra parlamentària iraquiana va aprovar una moció que exigeix al govern del primer ministre interí, Adil Abdul-Mahdi, que expulsi les tropes estrangeres –sobretot les de Washington– dels territoris iraquians. També que tanqui l’espai aeri per a activitats militars nord-americanes. Una altra clara represàlia per l’assassinat de Soleimani i també del seu assessor iraquià, Abu Mahdi al-Muhandis.

El Parlament, doncs, fa el primer pas per complir una de les principals demandes que cridaven els manifestants que dissabte van inundar els carrers de Bagdad per dir l’últim adeu als fèretres en una multitudinària marxa lenta per la ciutat. Però res està tancat. Al cap i a la fi, el gest del Parlament es tradueix només en una resolució no vinculant, i és l’executiu el que ara ha de negociar amb la Casa Blanca la modificació o rescissió de l’acord actual. I això no és sinònim de garanties. En primer lloc, pels esforços que l’equip de Trump pugui fer per aturar la iniciativa iraquiana. I, en segon lloc, sobretot perquè malgrat que Mahdi ha avançat la seva predisposició, el primer ministre és en el càrrec de manera temporal.

El mandatari va dimitir al novembre, després d’una multitudinària onada de protestes antigovernamentals que encara dura i que precisament l’executiu de Mahdi ha reprimit amb una brutalitat superlativa: gairebé 500 morts.

“És la millor opció per a l’Iraq”

Sigui com sigui, davant l’hemicicle el primer ministre en funcions va voler resumir el full de ruta que s’obre ara. Hi ha dues opcions: exigir la retirada completa de les tropes estrangeres o renegociar el tractat que en configura la presència. I aquí Abdul-Mahdi es va mostrar partidari d’optar per la primera via, la de la retirada completa. “Malgrat les dificultats externes i internes que ens puguem trobar [la retirada completa] és la millor opció per a l’Iraq”.

Actualment hi ha uns 5.200 nord-americans patrullant per terres iraquianes. El desplegament és fruit de l’acord signat entre els dos governs després que el 2014 Bagdad obrís les portes del país a la Coalició Internacional encapçalada pels EUA per lluitar contra els jihadistes de l’autoproclamat Estat Islàmic.

Mahdi va aprofitar també el seu torn de paraula per tornar a qualificar l’operació dels Estats Units d’“assassinat polític” i d’“agressió escandalosa”. Tot plegat, en una sessió parlamentària amb poc quòrum. Els membres dels partits sunnites i kurds –minoria al país i també al Parlament– van voler boicotejar el ple, perquè consideren que la sortida de les tropes estrangeres seria un error que pot donar ales als terroristes de l’Estat Islàmic.

Per això en la sessió només hi havia 168 dels 329 diputats, que a estones es van fer sentir cridant “No a Amèrica” i “No a Israel”, clams que recordaven els entonats al llarg de les manifestacions que aquests últims dies estan tenint lloc en diversos municipis de l’Iraq i l’Iran per protestar contra l’atac de Trump. Al carrer, però, els lemes pugen de to: “Mort a Amèrica” i “Venjança”.