L’Iran amenaça amb capturar un vaixell britànic

BarcelonaLa detenció, dijous, d’un superpetrolier iranià per part de la Marina del Regne Unit a Gibraltar perquè suposadament transportava petroli cap a Síria -incomplint així l’embargament que hi ha sobre el règim de Baixar al-Assad- continua portant cua. L’Iran -que tan bon punt va conèixer l’arrest ja va expressar el seu malestar, el va qualificar d’il·legal i va exigir l’alliberament immediat del petrolier-va amenaçar ahir el Regne Unit amb retenir una embarcació britànica com a resposta. “Durant els seus 40 anys d’història, la República Islàmica mai ha iniciat cap tensió, però tampoc ha dubtat a reaccionar contra aquells que són els seus assetjadors. Si el Regne Unit no allibera el petrolier iranià, és obligació de les autoritats capturar un petrolier britànic”, va escriure a Twitter Mohsen Rezai, un alt càrrec de Teheran.

Rezai no té actualment un càrrec executiu, però és secretari del poderós Consell de Discerniment -òrgan que s’encarrega de solucionar les disputes entre el Parlament i el Consell de Guardians- i abans havia sigut cap de la Guàrdia Revolucionària, l’organització militar més gran de l’Iran. Els experts apuntaven ahir que les seves paraules expressen la manera de pensar i entendre el país dels sectors més conservadors del país del Golf Pèrsic.

El fantasma dels EUA

El nerviosisme i la tensió sorgida arran del cas d’aquesta embarcació s’explica, en part, perquè des de molts sectors de l’Iran es reitera que darrere de la detenció hi ha una ordre clara dels Estats Units, amb qui Teheran protagonitza un conflicte creixent arran de les sancions econòmiques de Washington i la sortida del govern de Trump de l’acord nuclear iranià. De fet, va ser el país nord-americà qui va informar dijous als britànics sobre el carregament del vaixell iranià.

“Segons les dades disponibles, la detenció d’aquest petrolier s’ha dut a terme a petició dels Estats Units”, haurien dit des del ministeri d’Afers Exteriors de l’Iran a l’ambaixador del Regne Unit a Teheran durant la reunió que van tenir dijous. En aquest sentit, Teheran defensa que la nau es trobava en aigües internacionals quan va ser interceptada i acusen Londres d’aplicar “les mateixes polítiques d’abús dels Estats Units que els europeus sempre havien criticat”.

I és que, des de fa mesos, la Casa Blanca ha reforçat les seves sancions contra l’Iran amb l’objectiu de bloquejar per complet les seves exportacions de cru. L’intercanvi d’acusacions, de despropòsits i d’amenaces també s’ha intensificat últimament. Els europeus, però, han rebutjat en diverses ocasions les dures polítiques de l’administració Trump des que va abandonar l’acord nuclear. En aquest cas, però, el Regne Unit justifica la maniobra argumentant que el fet de portar petroli a Síria viola la prohibició de la Unió Europea de vendre aquest producte al règim d’Al-Assad. El Consell de la UE va prorrogar fins a l’1 de juny del 2020 les sancions en vigor contra Síria -en guerra des del 2011- i els seus defensors, al considerar que “la repressió contra la població civil no ha remès”. Al marge d’aquestes sancions, la UE aplica a Síria un embargament de petroli, restriccions a determinades inversions i la congelació dels béns del Banc Central sirià a Europa.