La ira dels agricultors s'escampa per Europa

ParísLes imatges de tractors bloquejant el centre de Berlín, davant la Porta de Brandenburg, van fer la volta el món a principis de gener. A Polònia i a Romania, els agricultors i ramaders també han bloquejat carreteres. A França, la revolta del sector va començar fa poc més d'una setmana, amb protestes a les grans autopistes, i els grangers amenacen amb col·lapsar París a partir de dilluns. A poc més de cinc mesos de les eleccions europees, la mobilització dels agricultors i ramaders europeus ha agafat volada i s'ha estès per gairebé tot Europa. Tot i que les protestes a cada país tenen algunes motivacions diferents, totes tenen un punt en comú: el Pacte Verd (Green Deal) europeu. Un moviment que la ultradreta s'afanya a capitalitzar.

La transició ecològica i totes les polítiques mediambientals europees han provocat la còlera dels agricultors, cansats de veure com cada vegada han de complir amb noves normatives comunitàries i prohibicions que tenen un cost econòmic per a les explotacions agrícoles i ramaderes. "La multiplicació de mesures mediambientals és insuportable", resumeix un granger francès que ha participat en les protestes. Asseguren que les ajudes públiques per adaptar-s'hi són insuficients i que moltes explotacions estan a un pas de la fallida.

"No tots els grangers europeus tenen els mateixos problemes, però tenen en comú la seva dependència de la UE per a les subvencions, i per rebre-les han de respectar les normes i les condicions de la UE", destacava el catedràtic alemany de ciències polítiques de la Universitat de Mayence Kai Arzheimer en una entrevista a FranceInfo. Normes que suposen, per posar alguns exemples, restriccions dels fertilitzants o l'obligació d'adaptar els corrals de les granges amb nous sistemes de ventilació. Les noves directives europees també comporten més tràmits administratius, que exasperen els agricultors.

Ucraïna i el preu del dièsel

A més del problema d'adaptar-se a la transició ecològica sense prou acompanyament, el sector s'enfronta a altres problemes: els costos de producció han augmentat a conseqüència de la guerra a Ucraïna, a molts països el preu del carburant també s'ha disparat o els governs han anunciat la fi de les ajudes al dièsel. Els països de l'est també denuncien la "competència deslleial" dels productes que Europa importa d'Ucraïna, i els francesos es queixen d'una sobrereglamentació que imposa el seu govern. "A França hi ha les normes europees més les normes franceses. És a dir, que estem penalitzats: ens costa més diners produir, per exemple, que a Espanya", lamenta un granger francès.

Amb les eleccions europees a la cantonada –la primera setmana de juny–, l'extrema dreta intenta capitalitzar més que mai el vot dels agricultors. "La Unió Europea vol la mort de la nostra agricultura!", s'exclamava dimarts l'eurodiputat francès d'extrema dreta i president del Reagrupament Nacional (RN), Jordan Bardella. L'endemà, un think tank hongarès finançat pel govern de l'ultraconservador Viktor Orbán organitzava a Brussel·les una conferència amb el títol de "Lluitar contra la guerra de la UE contra l'agricultura".

'Ecologia punitiva'

La majoria de partits d'extrema dreta europea són profundament euroescèptics. Ara ja no defensen la sortida del seu país de la Unió Europea, però volen desintegrar el projecte europeu des de dins. El politòleg francès expert en extrema dreta Jean-Yves Camus destaca que les crítiques a les polítiques europees són contínues i intenten captar el vot dels ciutadans descontents amb qualsevol cosa que tingui a veure amb la UE, com el dels agricultors.

"Tots aquests partits de dreta radical destaquen per davant de tot els perills que la política europea pot suposar per a l'agricultura, com els acords de lliure comerç, que són desfavorables per als agricultors europeus, o les normes mediambientals. Marine Le Pen, per exemple, diu que farà campanya contra l'ecologia punitiva", defensa Camus. Diputats i candidats a les eleccions europees de partits d'extrema dreta de diferents països van participar dimecres en la manifestació dels agricultors a Brussel·les. La campanya electoral ja ha començat.

Les mobilitzacions per país

França

Les protestes dels agricultors i ramaders francesos amb bloquejos d’autopistes fa 10 dies que duren. Es manifesten per diferents motius, entre els quals l’augment de la taxa del dièsel, la falta d’ajudes per pal·liar els costos de la transició ecològica i l’excés de reglamentació específica de França. El govern ha acceptat fer marxa enrere en la taxa del carburant, però la mobilització continua.

Alemanya

Els agricultors alemanys protesten des del desembre per la retallada de les subvencions al sector anunciada pel govern d’Olaf Scholz, que plantejava també augmentar la taxa del dièsel agrícola. Per frenar les mobilitzacions, l’executiu ha acceptat escalonar l’augment de la taxa fins al 2026. També ha promès menys burocràcia.

Itàlia

El sector agrícola a Itàlia ja es va manifestar l’any passat contra les normatives comunitàries mediambientals perquè els pagesos consideren que posen en joc el futur de l’agricultura italiana. El sector també ha estat molt afectat per la sequera, com tot el sud d’Europa. Ara la protesta no ha estat tan majoritària com en altres països, però es podria fer més gran en els pròxims dies.

Espanya

Els pagesos espanyols es podrien unir a la mobilització europea a partir de febrer. Les associacions agrícoles estudien actuacions a escala estatal, tot i que n’hi podria haver també a nivell de comunitats autònomes. Per ara hi ha convocada una protesta amb tractors en algunes províncies, entre les quals Tarragona, el 20 de febrer, i una manifestació a Madrid l’endemà. Fins ara només hi ha hagut mobilitzacions puntuals.

Hongria

Igual que els pagesos polonesos i els romanesos, els hongaresos protesten per la competència deslleial d’Ucraïna i denuncien una manca de regulació de les importacions europees procedents del país en guerra. Els agricultors hongaresos també exigeixen al seu govern més ajudes al sector.

Polònia

Els agricultors polonesos protesten des de fa dies amb talls d’autopistes per denunciar importacions “incontrolades” de productes agrícoles d’Ucraïna. Després de l’inici de la guerra, la UE va suspendre els drets de duanes pels productes ucraïnesos, sobretot perquè el país pogués exportar cereals a Europa.

Romania

A Romania, els agricultors també protesten pel que consideren una “competència” deslleial d’Ucraïna, país que està en plena guerra, per la importació de productes agrícoles a Europa. Els pagesos romanesos també es queixen de les taxes que el govern ha imposat.

Països Baixos

Els agricultors holandesos estan en peu de guerra contra el govern des del 2019, quan l’executiu va impulsar un pla per retallar les emissions que obligava a reduir un 30% el nombre de vaques al país. La protesta del 2019 va provocar el pitjor embús de la història del país, amb més de 2.000 tractors. Ara el pla està paralitzat. També protesten contra el Green Deal europeu.

Regne Unit

Fora de la UE, els agricultors i ramaders del Regne Unit comparteixen algunes de les preocupacions dels agricultors comunitaris, especialment dels preus baixos en origen. La seva gran batalla és contra els grans distribuïdors, com Tesco, Aldi i Lidl, a qui exigeixen preus justos i demanen que respectin els compromisos. Tot i això, la mobilització al Regne Unit no és tan àmplia com a la UE. La protesta més important ha estat aquesta setmana a Londres, davant del Parlament britànic, on els grangers han plantat centenars d’espantaocells.