Internacional09/03/2020

La investidura de dos presidents agreuja la crisi política de l'Afganistan

La doble proclamació dificulta els plans dels Estats Units de negociar amb els talibans

Mujib Mashal, Fatima Faizi, Najim Rahim / 'THE NEW YORK TIMES'
i Mujib Mashal, Fatima Faizi, Najim Rahim / 'THE NEW YORK TIMES'

KabulAmb una diferència de tan sols minuts i separats per una prima paret, el president Aixraf Ghani i el seu principal rival, Abdul·lah Abdul·lah, han fet jurament aquest dilluns com a presidents de l'Afganistan, en un gest que evidencia la fragilitat del sistema polític al país.

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Mentre Ghani i Abdul·lah pronunciaven els seus discursos, que es transmetien en directe per la televisió en pantalles dividides, una cortina de coets van caure a poca distància d'on se celebraven les cerimònies, cosa que va fer sonar les sirenes instal·lades en el districte diplomàtic de la capital. L'acte de Ghani es va interrompre breument, però el mateix president es va encarregar de cridar a la calma des de la tarima. "No porto armilla blindada –ha etzibat obrint-se la jaqueta–. Hem viscut grans atacs. Un parell d'explosions no ens haurien de fer por".

Cargando
No hay anuncios

Kabul s'havia mantingut bloquejada durant gran part del dia, mentre diplomàtics nord-americans intentaven sense èxit evitar que el govern es dividís en dos després d'un mes de batalla política pels ajustats resultats de les passades eleccions, en què Ghani va ser declarat com a vencedor per tan sols 12.000 vots. Abdul·lah va acusar-lo de pressionar la comissió electoral perquè el proclamés guanyador i poder així començar el seu segon mandat just abans de la signatura de pau dels talibans i els Estats Units i evitar-se les negociacions per compartir el govern amb els rebels.

Investidura ajornada

Els nord-americans havien ajornat una cerimònia prèvia de jurament de Ghani el mes passat, per evitar, precisament, qualsevol interferència amb el seu acord amb els talibans, que es va signar el 29 de febrer a Qatar i que preveu que el nou executiu afganès comenci les negociacions amb els rebels. La disputa de dos presidents jurant el càrrec alhora fa perillar aquestes converses internes i ara per ara sembla que no es produiran.

Cargando
No hay anuncios

Zalmay Khalilzad, l'enviat especial dels Estats Units per a les converses de pau, treballa ara per una solució pactada a l'enfrontament entre Ghani i Abdul·lah per mantenir unit el govern. Diumenge el representant nord-americà es va reunir amb els dos líders una dotzena de vegades, segons han informat funcionaris, i intentava que es trobessin cara a cara. Però no va tenir sort i els seus esforços van rebre negativa per part de tots dos. Tant Khalilzad com comandaments de l'OTAN i altres diplomàtics destacats al país han anat a la investidura de Ghani. Washington, però, va evitar enviar cap delegació a la cerimònia d'Abdul·lah. Mentre que a Ghani li va prendre jurament un alt funcionari afganès, en el cas d'Abdul·lah, l'acte va ser presidit per un càrrec religiós.

Per a molts afganesos, la crisi política es veu com una petita distracció davant dels grans reptes a què ha de fer front el país, com ara la represa de la lluita amb els talibans, la propagació del coronavirus i els índexs de pobresa, que creixen cada dia.

Cargando
No hay anuncios

"Formo part de la claca i ens han contractat per aplaudir i aplaudim quan parlen", diu el Noorullah, un adolescent de la província de Parwan, que ha participat en la investidura d'Abdul·lah. "No m'importa cap dels dos perquè no els importa el país, només cal veure on ha arribat el preu de les patates", es queixa.

Un dels episodis més rellevants de la crisi estava en marxa al districte de Dar-e-Suf, a la província nord de Samangan, on els talibans van segrestar fa un parell de setmanes el governador del districte i, com un gest de força, l'equip d'Abdul·lah va nomenar el seu substitut fins i tot abans que se sabés la sort del governador.

Cargando
No hay anuncios

© Copyright The New York Times