La invasió russa a Ucraïna (14 d'abril del 2022)
Des de l'ARA us oferim en obert tota la informació en directe de l'atac rus a Ucraïna
Tanquem per avui el directe del dia 14 d'abril, podeu seguir el nou directe sobre el divendres 15 d'abril, aquí.
Rússia admet que el vaixell 'Moskva' s'ha enfonsat
El ministeri de Defensa rus ha informat que el vaixell de guerra Moskva, un dels més importants de l'armada del Kremlin, s'ha enfonsat. A primera hora d'aquest dijous l'exèrcit ucraïnès ha afirmat que el vaixell insígnia de la flota russa del mar Negre havia començat a enfonsar-se, però Moscou ho havia negat. Ara el govern rus ha dit que ha acabat enfonsant-se quan s'estava remolcant de tornada a port –probablement, a Crimea– enmig d'un temps tempestuós, després d'una explosió i un incendi, segons informen agències de notícies russes.
Ucraïna assegura que el vaixell ha quedat afectat per un atac amb míssils, però a hores d'ara resulta impossible saber si l’incident ha sigut resultat d’un atac ucraïnès o bé ha patit algun tipus d'accident i el posterior incendi que hi ha hagut a bord és el que ha fet esclatar part de la munició. En tot cas, es confirma que el Moskva ha quedat inutilitzat. Es tracta del segon gran vaixell naval que Rússia perd durant la guerra a Ucraïna. A finals de març les autoritats ucraïneses van assegurar que un atac amb míssils havia destruït un altre navili de desembarcament rus al port de Berdiansk.
L'enfonsament del Moskva suposa un cop dur a l'armada russa. El vaixell, de 186 metres d’eslora –una mica més de la meitat de l'eslora del vaixell de guerra més gran del món, el portaavions Nimitz, de la marina dels EUA–, compta amb una tripulació de gairebé 500 mariners, que han sigut evacuats. És l'orgull de la flota naval russa al mar Negre i va ser construït originalment per a l'armada soviètica.
Milions de persones amb discapacitat, en risc a Ucraïna, segons les Nacions Unides
Un comitè de les Nacions Unides ha assegurat avui que està "profundament preocupat" pel destí potencial d'uns 2,7 milions de persones amb discapacitat a Ucraïna. "Les persones amb discapacitat tenen accés limitat o nul a la informació d'emergència i els refugis segurs, i moltes han estat separades de la seva xarxa de suport, cosa que els impossibilita de respondre a la situació". L'organisme que se n'ocupa ha citat informes que indiquen que molts estan atrapats o abandonats a casa seva, en centres assistencials i orfenats sense els mínims subministraments bàsics ni tampoc medicaments. El Comitè dels Drets de les Persones amb Discapacitat, format per experts independents, no ha aclarit com ha obtingut els informes. Molt poques persones amb discapacitat havien arribat a les fronteres d'Ucraïna com a refugiats, fet que indica que "moltes no han pogut fugir" cap a zones segures.
França reobrirà "ben aviat" l'ambaixada a Kíiv
França reobrirà "ben aviat" la seva ambaixada a Ucraïna a la capital, Kíiv, i hi transferirà els seus serveis des de Lviv, ha comunicat el ministre d'Afers Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, al seu homòleg ucraïnès Dmitró Kuleba en una trucada telefònica. L'ambaixada francesa, com la majoria de les cancelleries occidentals, es va traslladar a aquesta històrica ciutat de l'oest d'Ucraïna a principis de març.
El 'Moskva', un vaixell símbol del final de la Guerra Freda i de l'inici d'una... Segona Guerra Freda?
El cinquantè dia de la invasió russa ha dut, a primera hora del matí, una notícia especialment simbòlica: els importants danys patits pel vaixell insígnia de la flota russa del mar Negre i un dels més importants de l’Armada del Kremlin, el Moskva. A hores d’ara, però, resulta impossible, d’acord amb el Pentàgon, saber si l’incident ha sigut resultat d’un atac ucraïnès amb míssils o fruit d’una operació especial o bé ha patit algun tipus d'accident i el posterior incendi que hi ha hagut a bord és el que ha fet esclatar part de la munició. En tot cas, el més rellevant és, de moment, i potser durant setmanes, que ha quedat inutilitzat.
El Comandament Operacional Sud d'Ucraïna ha afirmat aquest dijous que el Moskva havia començat a enfonsar-se, una afirmació que no s’ha pogut confirmar de forma independent. I, de fet, el ministeri de Defensa de Rússia ha assegurat que el vaixell "continua surant” i que s'estan prenent mesures per remolcar-lo fins a port.
Sigui quina sigui la raó de l'incendi, els analistes de la intel·ligència nord-americana i britànica asseguren que la pèrdua del vaixell és prou significativa per als interessos del Kremlin, perquè colpeja el cor de l'armada russa així com l'orgull nacional, una baixa en la flota comparable amb la pèrdua d'un cuirassat durant la Segona Guerra Mundial o un portaavions avui en dia.
Diferents agències d’informació i institucions especialitzades en armament han destacat avui que el vaixell de guerra rus Moskva, de 186 metres d’eslora –una mica més de la meitat de l'eslora del vaixell de guerra més gran del món, el portaavions Nimitz, de la marina dels EUA–, compta amb una tripulació de gairebé 500 mariners. És l'orgull de la flota naval russa al mar Negre i va ser construït originalment per a l'armada soviètica. Als anys 80 va rebre el nom de Slava i va ser rebatejat com a Moskva el 1995 després d'una renovació a fons. Va tornar a entrar en servei el 1998, segons la web especialitzada militar Naval-Technology.com.
El vaixell, a més, té una especial significació històrica que, en aquests moments, quasi resulta paradoxal. El moment més rellevant de l'era soviètica va ser la seva participació a la Cimera de Seasick, el 1989, quan Mikhaïl Gorbatxov va conèixer George H. W. Bush poc després de la caiguda del Mur de Berlín. Els dos homes havien de reunir-se a bord del llavors Slava, amarrat a Malta, per al sopar amb el qual marcarien el final de la Guerra Freda. La mar agitada va retardar la trobada i va obligar Gorbatxov i el president Bush a reunir-se a bord d'un creuer més estable, el Maxim Gorki.
El Moskva està armat fins a les dents i té una gran gamma de míssils antinau i antiaeris, així com torpedes i canons navals i sistemes de defensa de míssils ofensius. Les seves cobertes allotgen 16 sistemes de llançament per a míssils de creuer supersònics P-500 Bazalt. Té també míssils terra-aire de llarg abast, míssils terra-aire de curt abast i canons de doble objectiu, que poden atacar l'enemic ja estigui a l'aigua o a l'aire. Incorpora, també, sis sistemes d'armes properes, que estan dissenyades per destruir míssils que es dirigeixin a la nau. Tenint en compte aquest rang d'artilleria, es diria que es pot optar per atacar el Moskva des de l’aigua. Però, compte, ja que té dos morters antisubmarins i deu tubs de torpede. No s’explica, doncs, com pot haver rebut l’impacte de dos míssils ucraïnesos. Sigui quina sigui la raó de l'incident –també podria ser degut a un manteniment molt pobre–, tant Londres com Washington han assegurat avui que l'episodi mostra una "incapacitat" sorprenent del comandament rus.
El vaixell també té un significat simbòlic per a Ucraïna, ja que va ser un dels vaixells implicats en el famós intercanvi a l'illa de les Serps al febrer, segons ha assegurat Oleksí Arestóvitx, assessor del president ucraïnès Volodímir Zelenski. Un suposat enregistrament d'àudio de finals de febrer, quan els russos s'acostaven a la guarnició d'Ucraïna de l'illa de les Serps, al mar Negre, va permetre sentir un oficial rus dient als ucraïnesos de l'enclavament: "Aquest és un vaixell de guerra militar. Aquest és un vaixell de guerra militar rus [...] Us suggereixo que deixeu les armes i us rendiu per evitar vessament de sang i víctimes innecessàries. En cas contrari, sereu bombardejats". Un soldat ucraïnès els va engegar sense contemplacions. L’episodi, però, forma part més aviat de la llegenda dels primers dies de la guerra. Perquè el que primer va semblar una resistència heroica després s'ha demostrat que no va ser tal.
El que no és llegenda són els danys que ha sofert el Moskva aquesta matinada. Si no es pot recuperar, serà el segon gran vaixell naval rus que queda inutilitzat durant la guerra. A finals de març, Ucraïna va assegurar que un atac amb míssils havia destruït un altre navili de desembarcament rus al port de Berdiansk.
Els errors russos a Txernòbil: "Van venir i van fer el que van voler"
Navalni demana una campanya de publicitat massiva al portal d'internet rus Yandex per aturar la guerra de Putin
En un llarguíssim fil de Twitter, l'opositor rus Aleksei Navalni insta Occident a "obrir un segon front" per intentar posar fi a la guerra d'Ucraïna: "La veritat i la informació lliure fan mal el règim boig de Putin amb la mateixa força que els Javelins [míssils antitancs]. Aquest fil és sobre l'obertura del segon front contra el criminal de guerra del Kremlin: el front informatiu".
Navalni assegura que Occident hauria d'inundar la xarxa russa amb publicitat per tallar la propaganda del Kremlin i mostrar a la gent comuna què passa realment a Ucraïna. Els russos tenen una visió "completament distorsionada" del conflicte i creuen que Vladímir Putin porta a terme una "guerra petita i molt reeixida", diu. Des de l'inici de la invasió, el Kremlin ha exercit un control gairebé totalitari dels mitjans de comunicació, ha tancat els independents i ha prohibit xarxes socials com Facebook. Però Navalni assegura que el 85% dels adults russos encara accedeixen a Facebook, Instagram, YouTube i altres webs amb VPN, cosa que els permet evitar els tallafocs del Kremlin. "Necessitem anuncis. Molts anuncis", ha dit. "Una gran campanya nacional contra la guerra començarà amb una campanya publicitària. Dos-cents milions d'impressions al dia per arribar dues vegades a cada internauta rus. Històries, publicacions... A tot Rússia, en ciutats i pobles. A cada tauleta i a cada telèfon. Navalni compleix actualment una condemna de deu anys de presó per càrrecs polítics.
La repressió s'ha fet tan insuportable a Rússia que en una de les piulades, Navalni denuncia que un home va ser arrestat a Moscou per fotografiar-se amb un exemplar de Guerra i pau, de Tolstoi.
Entre les recomanacions que fa, recorda que "el principal propagandista de la guerra no és en absolut la televisió, sinó el gegant informàtic rus @yandex": "Les notícies de la seva pàgina d'inici (plenes de mentides descarades) són la principal font d'informació del 41% de la població".
A la piulada també parla de la suposada efectivitat de la propaganda: "Un míssil Javelin costa 230.000 dòlars. Pels mateixos diners obtindríem 200 milions de visualitzacions d'anuncis en diferents formats i proporcionaríem almenys 300.000 clics d'enllaç o almenys 8 milions de visualitzacions en un vídeo amb la veritat sobre el que passa a Ucraïna".
El compte de Twitter d'Aleksei Navalni és gestionat pels seus seguidors.
Turquia assegura que continua treballant per fer seure a la taula de negociacions Putin i Zelenski
Turquia encara treballa per organitzar una reunió entre el president rus, Vladímir Putin, i l'ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha afirmat aquest dijous el ministre d'Afers Estrangers turc, Mevlut Cavusoglu, al canal de notícies NTV: "Sabem que els temes crítics els decidiran els líders, així que intentarem reunir-los". També ha assegurat que Turquia continua abordant les negociacions amb un "optimisme prudent", sobretot després dels presumptes crims de guerra a Butxa i Irpín, que "afecten negativament el procés". De fet, Putin ha qualificat la descoberta de fosses i cadàvers als carrers de “muntatge escènic”. I fa dos dies va assegurar que les converses de pau estaven en “un carreró sense sortida”.
“Les imatges inhumanes de Butxa i Irpín, que també condemnem, han canviat l'atmosfera. Han creat un ambient negatiu del costat ucraïnès. Tot i que hi ha hagut declaracions de la Federació Russa, finalment han afectat negativament el procés de negociació", assegura el ministre turc. “Malgrat tots aquests reptes, el president Zelenski diu que les converses podrien continuar... Però calen dos líders, sobretot el president Putin". Segons el ministre, tot i que hi ha la possibilitat d'un alto el foc, "si els combats perduren i es produeixen nous atacs al Donbass serà més difícil d'aconseguir".
La nova intervenció pública del màxim responsable de la diplomàcia turca sembla més aviat un intent de posicionar-se en l’esfera internacional en tant que actor valuós per posar fi al conflicte i no pas l'aparició d’algú que, ara mateix, pot jugar un paper important per acordar la pau. El mateix ministre ho admet quan assegura que “calen dos líders per dir que sí [a la reunió], sobretot el president Putin”. I, de moment, no sembla que l’amo del Kremlin tingui cap intenció d’aturar la destrucció i la mort que va posar en marxa fa avui cinquanta dies.
El Parlament de Kíiv acusa Rússia de genocidi contra el poble ucraïnès
El Parlament d'Ucraïna ha donat suport aquest dijous a una resolució que afirma que "les accions comeses per les forces armades de Rússia no són només un delicte d'agressió, sinó que persegueixen l'objectiu de destruir sistemàticament i de manera consistent el poble ucraïnès i la seva identitat, i de privar-lo del dret a l'autodeterminació i al desenvolupament independent". En altres paraules, la Rada acusa Moscou de genocidi.
El Regne Unit donarà suport a un hipotètic ingrés de Suècia i Finlàndia a l'OTAN
El Regne Unit donaria suport a Suècia i Finlàndia en una candidatura per ingressar a l'OTAN, ha anunciat aquest dijous la ministra d'Afers Estrangers, Liz Truss. "Suècia i Finlàndia són lliures d'escollir el seu futur sense interferències; el Regne Unit donarà suport a la seva decisió", ha escrit en una piulada.
La invasió russa d'Ucraïna ha canviat el paisatge de la seguretat a Europea i aquests dos països, neutrals durant la Guerra Freda, han anunciat que aviat prendran una decisió, potser a la reunió de l'OTAN del 29 i 30 de juny que tindrà lloc a Madrid.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha insistit avui que el ministeri de Defensa rus està amatent a les instruccions del president rus, Vladímir Putin, per presentar propostes sobre l'enfortiment de les forces prop de les fronteres de Rússia amb els països de l'OTAN.
Rússia identifica els caps del laboratori biològic que suposadament hi havia a Ucraïna
L'exèrcit rus ha identificat, presumptament, els empleats nord-americans i europeus del Centre Científic i Tecnològic d'Ucraïna (UNTC) que, segons la versió de Moscou, es dedicaven a investigacions destinades al programa biològic militar nord-americà establert a Ucraïna, segons ha anunciat avui Ígor Kirilov, cap de les tropes de les forces armades russes.
"El càrrec de director executiu del laboratori l'ocupa el ciutadà nord-americà Curtis Belayach, nascut el 27 d'agost del 1968 a Califòrnia i estudiant de la California Anderson University of Management. Té un màster en finances internacionals i ha estat treballant a Ucraïna des del 1994", ha assegurat el tinent general Kirilov.
Segons la mateixa font, que cita l’agència russa Ria Novosti, el president de la junta del laboratori és Eddie Arthur Mayer. Des dels EUA, el treball del centre és supervisat per Phil Dolliff, que al departament d'Estat ocupa el càrrec d'assessor adjunt de la secretaria de seguretat internacional i programes de no-proliferació d'armes de destrucció massiva.
Des del principi de la invasió, Rússia ha denunciat l’existència d’aquest laboratori, cosa que Kíiv sempre ha negat. Per a Occident, l’acusació és una manera de buscar una excusa per utilitzar armes químiques o biològiques en el conflicte. En tot cas, més enllà de la documentació mostrada avui en un vídeo, Moscou no ha aportat proves concloents de l’existència d’aquesta recerca amb presumptes armes de destrucció massiva.
Helicòpters per a Ucraïna en la nova remesa d'ajuda militar dels Estats Units
El president dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar ahir un nou paquet d’ajuda militar per a Ucraïna per valor de 800 milions de dòlars. Segons el Pentàgon, els EUA proporcionen a Kíiv 11 helicòpters Mi-17, 300 drons Switchblade, 18 obusos i equips per protegir-se dels atacs químics, 200 vehicles blindats de transport de personal M113, 10 radars de contraartilleria, 500 míssils antitancs Javelin, 30.000 conjunts d’armilles antibales i cascos. El secretari de premsa del Pentàgon, John Kirby, ha assegurat que el paquet de 800 milions de dòlars pretén "cobrir les necessitats urgents d'Ucraïna per a la lluita d'avui". Les armes es començaran a enviar "tan aviat com sigui possible", i ha assenyalat que l'assistència de seguretat anterior s'havia enviat tan sols quatre o cinc dies després que s’aprovessin els paquets d’ajudes.
L'enviament de 800 milions de dòlars eleva la quantitat total d'assistència militar que els EUA han proporcionat a Ucraïna a més de 3.000 milions de dòlars. El pressupost de Defensa d'Ucraïna per al 2020 va ser d'uns 6.000 milions de dòlars, segons l'Institut Internacional d'Investigació per la Pau d'Estocolm. En menys de dos mesos, els EUA n'han proporcionat gairebé la meitat més.
El Regne Unit alerta del trasllat de tropes russes de Trasnístria a Ucraïna
La intel·ligència britànica ha dit que Rússia intenta transferir a la zona de l’est d’Ucraïna tropes russes estacionades, com a pacificadores, a la regió separatista de Transnístria, un territori internacionalment reconegut de Moldàvia. Moldàvia també ha acusat Rússia d'intentar reclutar ciutadans moldaus per combatre amb les forces invasores.
El ministre d'Afers Estrangers moldau, Nicu Popescu, ha assegurat aquest migdia des de Tbilissi: "Aquestes accions no promouen la pau als nostres conciutadans, a les nostres famílies. Aquests moviments són molt perillosos i s'han d'aturar". Funcionaris del ministeri d'Afers Estrangers de Moldàvia es reuneixen regularment amb l'ambaixador de Rússia per deixar clara la seva opinió sobre la qüestió. Es calcula que uns 1.500 soldats russos estan establerts a Transnístria, tot i que Moldàvia ha dit que no hi ha vist cap canvi significatiu en el nombre de tropes des de la invasió d'Ucraïna.
A principis d'aquesta setmana les autoritats de Transnístria van negar que Rússia estigués realitzant cap preparació militar al seu territori que amenacés Ucraïna.
Rússia amenaça amb "les conseqüències més indesitjables" si Suècia i Finlàndia entren a l'OTAN
El Kremlin ha intensificat avui les amenaces contra Finlàndia i Suècia, en un moment en què el procés d'entrada d'aquests dos països a l'OTAN s'ha accelerat. El viceministre d'Exteriors rus, Aleksandr Gruixko, ha argumentat que Rússia es veurà obligada a prendre mesures de seguretat si l'Aliança Atlàntica s'amplia amb l'adhesió dels dos països nòrdics, i ha avisat que aquest moviment comportaria "les conseqüències més indesitjables", segons informa Reuters citant l'agència russa Tass.
Hores abans, també s'hi ha referit el vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia i expresident, Dmitri Medvédev. Ha argumentat que si Suècia i Finlàndia entren a l'OTAN es duplicarà la longitud de la frontera terrestre entre Rússia i l'Aliança –Finlàndia comparteix 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia– i que, per tant, caldrà reforçar-la. A més, ha amenaçat amb desplegar armes nuclears al Bàltic. "Confiem que s'imposi la sensatesa dels nostres veïns del nord. I, si no, com se sol dir, ells mateixos s'ho han buscat", ha conclòs.
Ucraïna diu que ha acordat amb Rússia l'intercanvi de 30 presoners
La vice primera ministra d'Ucraïna, Irina Veresxuk, ha informat que el govern ha acordat un nou intercanvi de presoners amb Rússia, que suposarà l'alliberament de 30 ciutadans ucraïnesos. Ha detallat que es tracta de disset soldats, cinc oficials i vuit civils, que tornaran a Ucraïna aquest mateix dijous. Es tracta del quart intercanvi de presoners pactat fins ara entre les dues parts i ha estat autoritzat pel president, Volodímir Zelenski. Veresxuk va assegurar a principis de mes que Ucraïna tenia al seu territori uns 500 presoners russos.
El pagament del gas rus en rubles incompliria les sancions, conclou la Comissió Europea
El pagament del gas rus en rubles per part dels països de la Unió Europea suposaria incomplir les sancions imposades contra Moscou, segons constata un document intern de la Comissió Europea. "Aquest mecanisme comportaria un incompliment de les mesures restrictives existents de la UE adoptades pel que fa a Rússia, el seu govern, el Banc Central de Rússia i els seus apoderats; així com la prohibició general d'eludir i les mesures restrictives de la UE", diu el text, segons informa Reuters.
El president rus, Vladímir Putin, va aprovar un decret el 31 de març que imposa l'obligació als compradors de la UE d'obrir almenys dos comptes especials, un en euros o dòlars i un altre en rubles, amb l'entitat Gazprombank i canalitzar tots els pagaments de gas a través d'aquest banc. Els països europeus seguirien fent la transacció en euros o dòlars, però la compra es completaria quan Gazprombank canviés la divisa a rubles, en un acord amb el Banc Central rus, i diposités els rubles al segon compte, segons detalla l'informe de Brussel·les.
Les converses de pau xoquen amb el nombre de garants de la seguretat d'Ucraïna, segons Kíiv
El conseller presidencial ucraïnès, Mikhaïlo Podoliak, ha assegurat en una entrevista televisada que les consultes sobre un possible full de ruta per assolir la pau estaven "en curs", però ha afegit que un punt de conflicte continua sent el nombre de països que actuarien com a garants de la seguretat d'Ucraïna. "Ara estan en curs les consultes sobre quines obligacions legals s'han de fer, com serà en termes d'un tractat multilateral". Podoliak ha afegit: "Hem d'entendre que els russos, categòricament, no volen augmentar el nombre de països que poden ser garants de la seguretat. És important per a nosaltres que hi hagi tants d'aquests països com sigui possible".
En una reunió a Istanbul entre equips ucraïnesos i russos, els negociadors van arribar a acords molt preliminars sobre la possibilitat d'un estatus neutral per a Ucraïna, però protegit per les garanties de seguretat internacionals.
Amb tot, fa dos dies el president rus, Valdímir Putin, va assegurar que les negociacions es trobaven "en un carreró sense sortida" perquè, segons la seva versió, Ucraïna s'havia desviat dels acords preliminars d'Istanbul i havia afegit la qüestió de Crimea, Sebastopol i el Donbass dins de la proposta escrita enviada a Moscou. Putin va dir que això era inacceptable.
Més de 16.000 ucraïnesos arriben al Regne Unit amb els programes d'acollida als refugiats
Des de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, 16.400 ciutadans del país han arribat al Regne Unit dins del programa d'acollida als refugiats, segons les xifres facilitades avui pel ministeri de l'Interior britànic. Al voltant de 13.200 ho van fer com a part del programa familiar, mentre que 3.200 van entrar en el marc del programa Llars per a Ucraïna, que permet a ciutadans del Regne Unit oferir un habitatge a una persona o un grup familiar. Fins ara s'han rebut 94.700 sol·licituds. Entre les associacions d'ajuda als refugiats s'ha criticat durament la burocràcia i la lentitud del sistema de processament del Regne Unit.
El ruble torna a caure en relació amb l'euro
La divisa russa s'ha tornat a afeblir aquest dijous en relació amb les monedes més fortes, i ha arribat a primera hora del matí, en el canvi a Moscou, a una mica més de 90 rubles per cada euro, la cotització més baixa des del 4 d'abril. La davallada ha sigut provocada per les expectatives que Rússia pugui relaxar encara més les mesures temporals de control del capital. D'altra banda, la borsa de Moscou ha tornat a experimentar una forta caiguda aquest matí quan ja fa cinquanta dies que el Kremlin va llançar el que Vladímir Putin ha anomenat "una operació militar especial" a Ucraïna. El Banc Central rus està considerant alleujar els requisits per a les vendes obligatòries d'ingressos en moneda estrangera per part de les empreses centrades en l'exportació, segons ha informat el diari empresarial Vedomosti, citant fonts de funcionaris del banc central i altres informacions que recull l'agència Ria Novosti.
Actualment, els exportadors russos estan obligats a vendre el 80 per cent dels seus ingressos de divises en els tres primers dies després de rebre'ls, d'acord amb una norma establerta pel president Putin a finals de febrer per limitar la volatilitat del ruble enmig de les sancions occidentals.
D'altra banda, Indonèsia, amfitrió de torn del G20, ha confirmat que el ministre de Finances rus, Anton Siluanov, ha confirmat que té previst assistir virtualment a la reunió de ministres de Finances i governadors dels bancs centrals de les vint principals economies del món la setmana vinent. Un funcionari del ministeri de Finances d'Indonèsia, Wempi Saputra, també ha informat en el decurs d'una sessió informativa de preparació de la trobada que Jakarta s'està plantejant si convidar Ucraïna a la reunió, que tindrà lloc presencialment el 20 d'abril a Washington. L'objectiu seria discutir l'impacte de la guerra.
La defensa de Mariúpol "manté a ratlla gran quantitat de tropes i equipament rus", diu el Regne Unit
L'informe diari de la intel·ligència britànica diu que les forces ucraïneses que defensen la ciutat de Mariúpol "mantenen a ratlla un nombre significatiu de tropes i equipament russos". La batalla per aquesta ciutat portuària segueix malgrat que l'exèrcit rus ja n'ha ocupat una part i custodia ara fins i tot el teatre Drama, que les seves tropes van bombardejar a mitjans de març amb el resultat d'almenys 300 civils morts.
Segons el Regne Unit, "la combinació d'extensos atacs amb míssils i artilleria i l'esforç per concentrar forces per a una ofensiva representa una inversió de la doctrina militar tradicional de Rússia". Moscou prepara encara una gran ofensiva al Donbass, la regió de l'est.