La invasió russa d’Ucraïna, en directe (13 d'abril de 2022)

Donem per acabat el seguiment del 49è dia d’invasió a Ucraïna

Podeu seguir el directe de la 50 jornada aquí.

La decisió de Finlàndia d'entrar a l'OTAN, qüestió de setmanes

L'entrada de Finlàndia i Suècia a l'OTAN ha passat, en molt poc temps, de ser una possibilitat remota a ser una opció altament probable. Aquest dimecres hi ha hagut dos esdeveniments significatius, un a Hèlsinki i l'altre a Estocolm. A la capital finlandesa, els ministres d'Exteriors, Defensa i Interior han presentat un informe sobre els canvis en la seguretat provocats per la guerra a Ucraïna que avalua les implicacions d'adherir-se a l'OTAN i descriu el procés d'entrada. Aquest document, que el govern ha sotmès al Parlament, marca el tret de sortida d'un debat polític formal que acabarà amb una decisió del govern. Paral·lelament, a la capital sueca la primera ministra, Magdalena Andersson, s'ha reunit amb la seva homòloga finlandesa, Sanna Marin.

Trobareu aquesta informació ampliada aquí.

Rússia sanciona gairebé 400 congressistes dels EUA

Rússia ha sancionat 398 congressistes de la Cambra de Representants dels Estats Units i 87 senadors del Canadà com a resposta a les sancions imposades prèviament per aquests dos països contra diputats de la Duma russa (cambra baixa) i el Consell de la Federació (senat), segons ha informat el ministeri d'Exteriors rus. Segons Moscou, això suposa que "tots" els congressistes dels EUA estan inclosos a la llista negra russa, ja que anteriorment Rússia ja havia vetat l'entrada de diversos legisladors, com ara la presidenta de la Cambra de Representats, Nancy Pelosi.

Justin Trudeau també qualifica de "genocidi" les accions de Putin a Ucraïna

Justin Trudeau, primer ministre canadenc, ha afirmat aquest dimecres que és "correcte" qualificar els atacs de Rússia a Ucraïna com un "genocidi", paraules que el converteixen en el segon líder mundial a utilitzar el terme. "Crec que és absolutament correcte que cada cop més gent parli i utilitzi la paraula genocidi per definir què està fent Rússia, pel que ha fet Vladímir Putin", ha dit des del Quebec. Joe Biden, president dels Estats Units, també s'hi va referir així ahir. Avui, però, Emmanuel Macron ha demanat una mica de moderació en el llenguatge.

Moscou amenaça directament amb atacar els "centres de presa de decisió de Kíiv"

El Kremlin ha amenaçat amb nous bombardejos contra Kíiv com a represàlia pel que titlla d'atacs ucraïnesos contra territori rus. "Estem veient intents de les tropes ucraïneses de dur a terme [actes de] sabotatge i [de cometre] atac contra el territori rus", ha dit en un comunicat el ministeri de Defensa rus. "Si aquests fets continuen, les forces armades russes atacaran els centres de presa de decisions, també a Kíiv". Algunes informacions d'ahir indicaven que s'havia danyat un pont ferroviari clau a la regió fronterera amb Ucraïna. La renovada amenaça contra Kíiv arriba després de quasi dues setmanes de la retirada de les forces russes de la rodalia de la capital. Des de l'inici de la invasió, però, els voltants de Kíiv han sigut objecte de diferents atacs amb míssils.

Estats Units autoritza 800 milions de dòlars més en ajuda militar a Ucraïna

El president dels Estats Units, Joe Biden, acaba d'anunciar que ha autoritzat 800 milions de dòlars addicionals en assistència militar a Ucraïna, fet que suposa que, fins ara, la Casa Blanca hagi enviat a Ucraïna més de 2.400 milions de dòlars. El paquet inclourà diferents sistemes d'artilleria, munició d'artilleria i vehicles blindats de transport de personal. La decisió s'ha pres després d'una trucada entre Zelenski i Biden. Aquesta tarda, en un vídeo de poc més de dos minuts, el president ucraïnès ha fet al·lusió a les opinions públiques occidentals que exigeixen als seus governs que entreguin més armament a Ucraïna.

El Kremlin qualifica d'"inacceptables" les acusacions de genocidi de Biden

Les afirmacions del president dels EUA, Joe Biden, segons les quals Rússia porta a terme “un genocidi” a Ucraïna són "inacceptables", ha assegurat aquest dimecres el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov: “Estem categòricament en desacord amb ell. És inacceptable venint del president dels EUA".

A més, Peskov ha rebutjat la proposta del president ucraïnès d'intercanviar l'opositor Víktor Medvedtxuk per ostatges militars o nens deportats a Rússia, argumentant que l'intercanvi amb Kíiv era impossible perquè "Medvedtxuk no és un ciutadà rus i mai ha col·laborat de manera encoberta amb Rússia". De fet, tot al contrari: és ben sabut que Medvedtxuk, cap del principal partit pro-rus d’Ucraïna, és un home molt pròxim a Vladímir Putin.

La secretària del Tresor dels EUA avisa la Xina de no debilitar les sancions contra Rússia

La secretària del Tresor dels EUA, Janet Yellen, ha avisat de les conseqüències econòmiques i financeres per a la Xina i altres països que mantenen vincles amb Rússia si intenten debilitar l'ampli paquet de sancions presentat per Occident. Aquest dimecres, Yellen ha parlat del compromís de Washington d'empènyer encara més Rússia cap a un "aïllament econòmic, financer i estratègic" si manté els atacs contra Ucraïna. I ha fet èmfasi en la Xina i alguns països més que estan "asseguts a l’expectativa, potser veient una oportunitat d’obtenir guanys preservant la seva relació amb Rússia i omplint el buit deixat per altres": "La coalició unificada de països sancionadors no es quedarà indiferent davant les accions que debilitin les sancions", ha assegurat Yellen en un acte organitzat pel think tank Consell de l'Atlàntic.

"La Xina no pot esperar que la comunitat global respecti les seves apel·lacions als principis de sobirania i integritat territorial en el futur si no respecta aquests principis ara quan toca". "L'actitud del món respecte a la Xina i la seva voluntat d'abraçar una integració econòmica més gran es poden veure afectades per la reacció que tingui a la nostra crida a actuar contra Rússia".

Marine Le Pen vol un "acostament estratègic" entre l'OTAN i Rússia tan bon punt s'acabi la guerra d'Ucraïna

Marine Le Pen, líder de l'extrema dreta francesa i rival del president Emmanuel Macron en la segona volta de les presidencials que tindran lloc el 24 d'abril, s'ha pronunciat avui a favor que l'OTAN i Rússia facin un "acostament estratègic tan bon punt s'acabi la guerra i es resolgui amb un tractat de pau", durant la presentació del seu projecte de política exterior a París, informa France Presse. I ha afegit que si guanya les eleccions, París deixarà el comandament militar de l'Aliança Atlàntica, com ja va fer el 1966, tot i que continuaria subscrivint l'article 5 del tractat de l'Atlàntic Nord, segons el qual l'agressió a un dels membres és una agressió a tots.

Txèquia reobre l'ambaixada a Kíiv

La República Txeca ha reobert avui l'ambaixada a Kíiv, segons acaba d'informar el ministeri d'Exteriors.

Dramàtica petició d'armes de Zelenski, que insta l'opinió pública occidental a pressionar els seus governs

Davant la possible ofensiva russa imminent a l'est d'Ucraïna, amb el control del Donbass com a premi gros, el president Volodímir Zelenski ha llançat una nova crida per demanar "armes, armes i armes", com va dir el seu ministre d'Exteriors, Dmitró Kuleba, quan la setmana passada va participar en la reunió de l'OTAN que va tenir lloc a Brussel·les. La petició del president ha sigut avui molt específica. L'ha feta en un enregistrament en vídeo molt més breu que els habituals i en anglès, un gest que indica que l'adreçava a l'opinió pública internacional. I ha instat els ciutadans dels països aliats a exigir als seus governs que continuïn proveint de tota mena de material militar els seus soldats. Ucraïna necessita "peces d'artilleria (calibre 155 mm) i munició; obusos d'artilleria (calibre 152 mm). Tants com sigui possible; múltiples sistemes de llançament de coets: Grad, Uragan o American M142 HIMARS; APC (vehicles blindats de transport de personal, vehicles de combat d'infanteria); tancs (T-72 o anàlegs nord-americans o alemanys); sistemes de defensa aèria (S-300, BUK o sistemes de defensa aèria occidental moderns semblants [sense anomenar-los, els Patriot]); i avions de combat".

La setmana passada l'alt representant de la UE d'exteriors i seguretat, Josep Borrell, va dir que era qüestió de dies, i no de setmanes, la necessitat d'Ucraïna.

Ahir, un calculador Vladímir Putin va assegurar que el que anomena operació militar especial continuaria tant de temps com calgui per assegurar les posicions al Donbass. Si mai havien estat clares, les opcions actuals encara ho estan més. La lluita entre les democràcies occidentals i Rússia que es desenvolupa en sòl ucraïnès serà llarga. Rússia, o Putin, no pot permetre's una derrota, i Occident tampoc. El previsible resultat és una destrucció encara molt més gran, una escalada bèl·lica de proporcions incalculables i molts més milers de víctimes innocents.

Zelenski ha dit també al vídeo: "Diversos experts van dir que Ucraïna no aguantaria més d'una setmana si Rússia l'envaïa. No només hem aconseguit aturar l'exèrcit rus, sinó que els hem fet retrocedir! Però la nostra guerra està lluny d'haver-se acabat. Va ser només la primera onada. Putin i el seu exèrcit estan canviant d'estratègia. Estan reforçant-se per empènyer encara més Khàrkiv i tota la regió del Donbass, inclosa Mariúpol. Rússia no pensa aturar-se amb Ucraïna. La màquina de propaganda de Putin afirma obertament que Europa és el "pròxim objectiu lògic" després d'Ucraïna. Per tant, Occident ajudarà Ucraïna a aturar Putin ara, o Putin continuarà ampliant el seu Imperi Rus, matant milers de dones i nens en el procés. Ja ho ha fet a Mariúpol, Khàrkiv, Butxa i altres ciutats d'Ucraïna. Per continuar defensant heroicament el món de l'agressió russa, Ucraïna necessita una llista específica d'armes. Faig una crida als ciutadans de tot el món perquè ajudin a transmetre als seus governs, administracions presidencials i líders les necessitats reals d'Ucraïna, que ajudaran a aturar la guerra".

¿Estan convençudes les cancelleries occidentals que així s'aturarà la guerra? És difícil de dir. Però si la d'Ucraïna ja no té remei, potser sí altres. Fer un càlcul de les opcions en vides humanes és un més dels terribles factors d'aquesta lluita, desencadenada únicament per l'ambició de Putin, que actua com un tirà. Però la pitjor cosa, probablement, és que caldrà acabar pactant la pau amb l'agressor. El cost per als ucraïnesos ja és incalculable.

I el problema de l'apel·lació directa de Zelenski és que la guerra ja està passant factura a les societats occidentals en forma d'inflació. Putin ho ha dit avui. I a Occident, i es podria veure a França el 24 d'abril vinent, la inflació fa caure governs. Però a Rússia, això no és un problema per al Kremlin. En la guerra de desgast, Putin podria tenir avantatge.

Una missió de l'OSCE diu que hi ha proves de "crims de guerra" russos a Ucraïna

Una missió d'experts creada per l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) ha trobat proves de crims de guerra i crims contra la humanitat de Rússia a Ucraïna, segons un primer informe publicat aquest dimecres. La missió va ser creada el mes passat per 45 dels 57 països participants en l'OSCE per investigar possibles delictes, inclosos els crims de guerra a Ucraïna, i per transmetre informació a organismes com els tribunals internacionals. Rússia s'hi va oposar.

"La missió ha trobat patrons clars de violacions del dret internacional humanitari per part de les forces russes", diu l'informe, i cita com a exemple els atacs sobre escoles i hospitals. L'informe diu que un atac del 9 de març a la maternitat i l'hospital infantil de Mariúpol va ser dut a terme per Rússia i que els responsables van cometre un crim de guerra. També va dir que l'atac al Teatre Dramàtic de Mariúpol del 16 de març, en què els funcionaris locals ucraïnesos diuen que unes 300 persones van morir, va ser un crim de guerra. Tot i això, "la missió no és capaç de concloure si l'atac rus a Ucraïna per se pot qualificar-se d'un atac generalitzat o sistemàtic dirigit contra població civil", però "sosté que alguns patrons d'actes violents que violen la llei internacional dels drets humans, que s'han documentat repetidament durant el conflicte, com ara assassinats selectius, desaparició forçada i segrestos de civils..., és probable que compleixin aquesta qualificació", diu l'informe esmentat per Reuters.

Més de 4,6 milions de refugiats ja han sortit d'Ucraïna

Més de 40.000 refugiats ucraïnesos han sortit del país en les últimes 24 hores, han indicat avui les Nacions Unides, que també han advertit que traficants d'éssers humans busquen explotar dones i nens vulnerables: la situació derivada del desplaçament massiu de més de deu milions de persones és una oportunitat per a bandes d’aquestes mena. L'Agència de l'ONU per als Refugiats, l'ACNUR, ja ha comptabilitzat 4.656.509 d'ucraïnesos que han fugit des que Rússia va envair el país, el 24 de febrer. En relació amb l'actualització de dimarts, són 40.679 persones més. Les dones i els nens representen el 90%. "La crisi dels refugiats d'Ucraïna és una crisi de protecció de dones i nens", ha insistit l'alt comissionat assistent de l'ACNUR, Gillian Triggs. D'altra banda, gairebé dos terços de tots els nens ucraïnesos han estat forçats a sortir de casa, inclosos els que encara són al país.

Kíiv, centre de pelegrinatge dels líders occidentals del Bàltic i de l'est d'Europa

El president de Polònia, Andrzej Duda, el d'Estònia, Alar Karis, el de Letònia, Egils Levits, i el de Lituània, Gitanas Nauseda, han arribat aquest migdia a Kíiv, ciutat que s'ha convertit en centre de pelegrinatge d’un bon nombre de líders occidentals des de l'inici de la invasió. La primera visita, encara amb les tropes russes al voltant de la capital ucraïnesa, la van protagonitzar els primers ministres de Polònia, la República Txeca i Eslovènia, el 15 de març. Posteriorment, divendres passat s'hi van acostar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i l'alt representant de la diplomàcia i la seguretat europea, Josep Borrell. I dissabte, el premier britànic Boris Johnson va fer una visita sorpresa de cinc hores per entrevistar-se amb Volodímir Zelenski.

La visita dels líders bàltics i del president polonès ha de servir al president ucraïnès per posar més pressió a la UE per insistir en la necessitat que la UE prohibeixi la importació d'energia russa.

Kíiv nega el veto a la visita del president alemany, Frank-Walter Steinmeier

Serhi Lesxenko, assessor del cap de gabinet del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha negat en una entrevista a la CNN que Zelenski hagi rebutjat la visita del president alemany Frank-Walter Steinmeier, segons informava ahir el diari Bild. Segons fonts del diari, Steinmeier va dir dimarts que tenia previst viatjar a Kíiv amb el seu homòleg polonès i els presidents d'Estònia, Lituània i Letònia "per enviar un fort senyal de solidaritat europea amb Ucraïna”, però no era volgut a la capital ucraïnesa. Bild va informar que Zelenski havia rebutjat Steinmeier a causa de les seves estretes relacions amb Rússia els últims anys i dels seus anys de suport al gasoducte Nord Stream 2, un projecte dissenyat per duplicar el flux de gas rus directe a Alemanya i que ara ha quedat cancel·lat.

El fiscal del Tribunal Penal Internacional es trasllada a Kíiv

El fiscal del Tribunal Penal Internacional, Karim Aa Khan, s'ha reunit aquest dimecres amb la fiscal general d'Ucraïna, Irina Venediktova, a Kíiv, amb l'objectiu de col·laborar al màxim en la investigació de les proves que podrien demostrar els crims de guerra a Ucraïna. La Fiscalia del TPI va obrir el mes passat un procés davant de la petició de Kíiv i 37 països més.

Més de 1.500 cadàvers russos a les morgues de la ciutat de Dnipró

Un funcionari de la ciutat de Dnipró, a la zona central d'Ucraïna, que de moment s'ha estalviat gran part dels combats amb les forces invasores, ha assegurat aquest dimecres que les restes de més de 1.500 soldats russos es conserven a les seves morgues. "Ningú no els vol recuperar", ha dit el tinent d'alcalde Mikhaïl Lisenko en una trobada amb mitjans de comunicació a través de l'Ukraina Media Centre.

La inflació al Regne Unit es dispara al 7% en relació amb el març de l'any passat

El Regne Unit ha registrat avui la inflació més alta en els darrers 30 anys, que s'ha situat en el 7% en relació amb el mes de març de l'any passat. El preu dels aliments i el dels combustibles han sigut els motius bàsics d'una pujada en els darrers mesos que té el govern britànic contra les cordes, en especial per l'augment de les cotitzacions a la seguretat social des del primer d'abril, per l'augment brutal del preu de l'electricitat, que també l'1 d'abril va experimentar una pujada del 79%, i, a més, per l'escàndol del Partygate, que de moment s'ha saldat amb multes al primer ministre, Boris Johnson, i al ministre del Tresor, Rishi Sunak.

Vladímir Putin assegura que trobarà mercats alternatius per a l'energia russa que rebutja Europa

El president rus, Vladímir Putin, ha assegurat aquest dimecres que Moscou buscarà mercats alternatius per a les seves exportacions d'energia després que les capitals occidentals sancionessin Rússia per la invasió d'Ucraïna. "Tenim tots els recursos i oportunitats per trobar ràpidament solucions alternatives", ha dit Putin durant una reunió del govern televisada sobre el desenvolupament de l'Àrtic rus. "Pel que fa al petroli, el gas i el carbó rus, podem augmentar el seu consum al mercat interior i també augmentar el subministrament de recursos energètics a altres parts del món, on realment es necessiten", ha afegit. Com a part de les seves sancions a Rússia, els Estats Units han prohibit la importació de petroli i gas rus, mentre que la Unió Europea i el Japó van prohibir la importació de carbó rus, efectiu a partir de l'agost. Damunt de la taula de les sancions de la Unió Europea hi ha l'embargament del petroli i el gas, fonts d'energia de les quals el continent és molt dependent de Rússia i que no pot tallar d'un dia per l'altre. El resultat és que Europa combat el Kremlin amb la mà dreta mentre que amb l'esquerra envia entre 700 i 800 milions d'euros diaris a canvi del pagament de la factura dels hidrocarburs.

Més sancions del Regne Unit a oligarques russos

El Regne Unit ha afegit 206 persones i empreses russes més a la llista de sancions, segons ha assegurat el Foreign Office. Viktor Medvedtxuk, capturat per les forces ucraïneses, es troba entre els que han vist congelats els seus actius, així com el magnat rus del petroli i cap de Lukoil, Vagit Alekperov.