La invasió d'Ucraïna, minut a minut (25 de març de 2022)

Donem per acabat el seguiment del 29è dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 30a jornadaaquí.

Biden en el seu missatge a les tropes nord-americanes a Polònia: "Mireu com els ucraïnesos fan un pas endavant. Ho veureu quan sigueu allà"

El president dels Estats Units ha estat aquest divendres a l'aeroport de Rzeszów, a Polònia, on hi ha una de les bases militars més grans del país, punt de partida de l'assistència militar a Ucraïna. En el seu discurs dirigint-se a les tropes nord-americanes, el president ha alabat "la gent ucraïnesa", referint-se tant a la resistència civil com a la militar a l'ofensiva russa: "Mireu com fan un pas endavant". "Ho veureu quan sigueu allà", ha dit: "Veureu dones, gent jove, drets davant un maleït tanc, dient 'No me'n vaig, defenso la meva terra'".

Macron diu que no hi ha motius per acceptar la petició de Rússia de cobrar el gas en rubles

El president francès Emmanuel Macron ha assegurat aquest divendres que no hi ha motius per acceptar la petició de Rússia de cobrar el gas en rubles. "Tots els textos signats són clars, això està prohibit", ha dit Macron en una compareixença de premsa a Brussel·les. "Les companyies europees que compren gas que estan operant en territori europeu ho han de fer en euros, si no, és impossible fer avui el que es demana, i no és contractual", ha recalcat.

EUA proposarà a l'ONU endurir les sancions contra Corea del Nord

Els Estats Units (EUA) han anunciat aquest divendres que proposaran una resolució al Consell de Seguretat de l'ONU per "actualitzar i endurir" les sancions internacionals contra Corea del Nord en resposta a les seves últimes proves amb armes, inclòs el llançament ahir d'un nou míssil intercontinental (ICBM). Ho ha dit l'ambaixadora nord-americana davant les Nacions Unides, Linda Thomas-Greenfield, en un discurs davant el Consell de Seguretat, reunit d'urgència per analitzar l'últim assaig nord-coreà.

Sánchez es mostra "satisfet" amb les decisions preses pel Consell Europeu

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat que ha sortit "satisfet" de l’última reunió del Consell Europeu. "Podem posar en marxa mesures excepcionals delimitades en el temps", ha dit Sánchez en roda de premsa. Per al president espanyol "és un pas important que ens donarà més eines de les que teníem ahir per respondre a la crisi energètica", ha defensat. 

Ara bé, un cop els Vint-i-set han aprovat l'excepció, Espanya i Portugal hauran de presentar la seva pròpia proposta per abaratir el preu de l'electricitat a la Comissió Europea, que l'haurà d'avaluar. Els dos països han estat definits com "l'excepció ibèrica" en matèria d'interconnexions i la comissió ha obert la porta perquè que puguin prendre les seves pròpies mesures per limitar el preu del gas.

Amb tot, Sánchez ha reconegut que Europa ha d'accelerar el camí cap a la compra conjunta de gas, una proposta que Espanya ha anat plantejant, o la reforma en profunditat del sistema energètic europeu, que els països del nord miren de reüll. Malgrat la solució parcial a la crisi pels preus de l'energia, Sánchez ha insistit que cal seguir apostant per una "solució europea".

Txerníhiv, amb els dipòsits de cadàvers plens

Els dipòsits de cadàvers de la ciutat de Txerníhiv estan inundats de víctimes. Així ho ha declarat l'alcalde, Vladislav Atroixenko. "Cavem rases i cada dia enterrem una mitjana de 40-45 persones. Alhora, la cua per al funeral és d'una setmana", ha assegurat. Els problemes s'agreugen per la manca de capacitat elèctrica per abastir les necessitats dels tres dipòsits existents. Txerníhiv, al nord-est d’Ucraïna, molt a prop de la frontera russa, ha sigut des del primer dia un dels enclavaments més castigats per l’artilleria russa. Abans que comencés la guerra hi vivien 285.000 persones.

El personal de Txernòbil no fa rotacions des del 21 de març

Ucraïna ha informat l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) que no hi ha hagut cap rotació del personal tècnic a la central nuclear de Txernòbil des del 21 de març, segons ha revelat avui l'organisme de control nuclear de l'ONU. L'autoritat reguladora d'Ucraïna va comunicar ahir a l'OIEA que els bombardejos russos dels punts de control a la propera ciutat de Slavútitx, on viuen molts empleats de la nuclear, "els van impedir viatjar cap a la central i sortir-ne". El personal actual que va arribar a la planta entre el 20 i el 21 de març va substituir el personal que s'hi havia estat des que les forces russes van prendre el control de les instal·lacions, el 24 de febrer.

El director general de l'OIEA, Rafael Grossi, ha reiterat que "en les últimes setmanes tenim una profunda preocupació per la difícil situació a què s'enfronta el personal que opera les instal·lacions nuclears d'Ucraïna en què hi ha l'exèrcit rus". Ha subratllat que la seva capacitat per dur a terme les seves tasques importants sense pressió indeguda "és fonamental per mantenir la seguretat nuclear".

L'ONU denuncia el segrest i la deportació de civils ucraïnesos per part dels ocupants russos

Ciutadans civils ucraïnesos estan sent segrestats i deportats a regions controlades per Rússia, segons ha denunciat aquesta tarda Nacions Unides. D’acord amb aquestes informacions, es creu que l'exèrcit rus desplega cada cop més aquestes tàctiques per refermar el control sobre zones ocupades. L'Oficina de l'Alt Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides (UNOHR) ha verificat almenys 36 casos de detencions civils. Un portaveu de la UNOHR ha assegurat a la BBC que sovint es nega a les famílies dels individus segrestats qualsevol informació sobre el seu destí. Les víctimes "són majoritàriament representants de les comunitats locals, periodistes i persones que mostren la seva posició proucraïnesa".

Atac rus al centre de comandament de la Força Aèria Ucraïnesa

L'exèrcit ucraïnès ha informat aquesta tarda que les forces russes han llançat un atac amb míssils de creuer al centre de comandament de la Força Aèria d'Ucraïna, localitzada al centre-oest del país, a 360 quilòmetres de Lviv. "Avui, 25 de març, cap a les 16.30 hores, els ocupants russos han llançat un atac amb míssils contra els terrenys del comandament de la Força Aèria de les Forces Armades d'Ucraïna a Vínnitsia. Els russos han llançat un total de sis míssils de creuer. Alguns han sigut interceptats per la defensa aèria. La resta han impactat contra diverses estructures i han provocat una destrucció important de la infraestructura", diu el comunicat. No hi ha, de moment, informació sobre baixes.

Els Estats Units insten la Xina i Rússia a enviar un missatge fort a Corea del Nord després del llançament de míssils

La portaveu del departament d'Estat dels Estats Units (EUA), Jalina Porter, ha instat aquest divendres la Xina i Rússia a dir a Corea del Nord que eviti més "provocacions" després que aquesta setmana hagi reprès les proves de míssils balístics intercontinentals, com ha fet públic en un vídeo propagandístic. "La Xina i Rússia haurien d'enviar un missatge fort a Corea del Nord perquè s'abstingui de provocacions addicionals", ha recalcat en una roda de premsa abans d'una reunió del Consell de Seguretat de l'ONU.

Sánchez assegura que la Comissió Europea ha reconegut la "singularitat ibèrica" d'Espanya i Portugal a l'hora de prendre mesures energètiques

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit que la Comissió Europea ha reconegut la "singularitat ibèrica" d'Espanya i Portugal a l'hora de prendre mesures energètiques. Així ho ha anunciat Sánchez en roda de premsa posterior al Consell Europeu d'aquest divendres. "Per fi es reconeix l'excepció ibèrica", ha apuntat Sánchez en una compareixença conjunta amb el portuguès António Costa.

Aquest era un dels objectius del govern espanyol: que la comissió reconegués la singularitat dels dos països perquè puguin prendre les seves pròpies mesures per fer front a l'espiral alcista dels preus de la llum i que la guerra a Ucraïna ha accelerat. "Objectiu aconseguit", ha dit Sánchez. Per al govern espanyol, era important que Espanya i Portugal poguessin prendre les seves pròpies mesures davant d'un mercat que el govern espanyol titlla de "trencat". Els dos països argumenten que juguen amb desavantatge, si es té en compte el poc desplegament de les interconnexions elèctriques que ha convertit la Península en una espècie "d'illa energètica". De fet, el govern veu imprescindible millorar la connectivitat amb la resta d'Europa traient la pols a projectes com el gasoducte del MidCat , però aquestes mesures no són immediates.

Danyades dues línies de transmisió elèctrica de la central de Zaporíjia

L'Associació de Reguladors Nuclears d'Europa Occidental (WENRA) ha analitzat la situació generada per una pèrdua parcial del subministrament d'energia externa a la central nuclear de Zaporíjia i ha demanat la reparació urgent de dues línies de transmissió elèctrica danyades, segons la informació facilitada en un comunicat a les xarxes socials. WENRA també va demanar garantir la integritat física de les línies elèctriques i els lliuraments de combustible i altres subministraments claus, així com recanvis per a generadors dièsel d'emergència a les altres quatre centrals nuclears d'Ucraïna. El grup de treball format per WENRA per avaluar els nivells de seguretat a la central nuclear de Zaporíjia –la més gran d'Europa– ha descobert que si es disposen maneres alternatives de mantenir el subministrament d'energia, amb generadors dièsel d'emergència, la central pot evitar que la situació arribi a nivells crítics encara que perdi totes les fonts d'alimentació externes.

La central nuclear de Zaporíjia va perdre la connexió amb tres de les cinc línies elèctriques disponibles el passat 17 de març. La conseqüència va ser que, segons l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), les dues unitats energètiques en funcionament de l'estació (de les sis que té; les altres quatre estan en manteniment) "han disminuït lleugerament el subministrament d'energia a la xarxa".

Els Estats Units no han detectat enviaments d'armes de la Xina a Rússia

Una setmana després que el president Biden advertís el president xinès Xi Jinping que no proporcionés ajuda militar a Rússia, els Estats Units no han detectat cap moviment en aquesta direcció, ha dit avui el conseller de seguretat nacional de Biden, Jake Sullivan.

Spotify també cancel·la el servei amb publicitat a Rússia

Spotify ha confirmat aquesta tarda que atura el seu servei gratuït amb suport d'anuncis a Rússia després d'avaluar els riscos de mantenir-lo en marxa enmig d'una repressió constant del govern de Putin contra els proveïdors de notícies i altres plataformes de streaming. La mesura segueix una decisió anterior d'aturar el servei de pagament, que es va llançar el 2020. En un comunicat, la companyia diu: "Spotify ha continuat creient que era molt important intentar mantenir el nostre servei operatiu a Rússia per oferir notícies i informació fiables i independents a la regió. Malauradament, la legislació aprovada recentment, que restringeix encara més l'accés a la informació, elimina la lliure expressió i criminalitza certs tipus de notícies, amenaça la seguretat dels empleats de Spotify i, probablement, fins i tot dels nostres usuaris".

Un centenar d'ucraïnesos es manifesten a les oficines russes davant l'ONU

Prop d'un centenar d'ucraïnesos i activistes convocats pel Comitè Ginebra-Ucraïna s'han manifestat aquest divendres davant les oficines russes a les Nacions Unides de Ginebra per protestar contra la invasió del seu país. Els manifestants portaven banderes ucraïneses i cartells en què acusaven el president rus, Vladímir Putin, de cometre crims de guerra, tal com informa Efe. Habitualment, aquesta mena de protestes se celebren a la plaça de les Nacions, davant l'entrada de la seu europea de l'ONU. Però ja han tingut lloc diverses protestes en favor d'Ucraïna davant el complex diplomàtic rus, vigilat per agents de seguretat armats.

Trenta dies d'invasió, en un minut dramàtic

La maquinària de propaganda d'Ucraïna s'ha mostrat tremendament efectiva en un mes de guerra. De la mateixa manera que la hieràtica i freda imatge de Vladímir Putin no poc competir contra la més càlida i pròxima de Zelenski, els missatges de vídeo del govern de Kíiv són infinitament més poderosos que els que pot oferir Moscou, que, d’oficials, n’ofereix ben pocs.

El d'aquesta entrada el rebota, a través del seu canal de Telegram, la dona del president Zelenski, Olena Zelenska. En un minut es presenta la destrucció no només material d'un país, sinó també la de les il·lusions de milions d'habitants. Una enorme tragèdia de conseqüències encara imprevisibles.

La veu en off diu: "El 24 de febrer del 2022 la Federació Russa va envair Ucraïna. Durant el mes passat, més 1.200 míssils han caigut sobre ciutats ucraïneses; una central nuclear va patir un incendi [no va ser exactament així, però va anar de ben poc, perquè algunes bombes van caure molt a prop del cofre de la de Txernòbil i l’accident podria haver sigut encara més catastròfic]. Escoles bressol, col·legis, hospitals han quedat malmesos i han estat objectiu dels míssils. Els edificis residencials han estat bombardejats; els civils han estat tirotejats. I a l'assetjada ciutat de Mariúpol, els seus habitants han hagut d'enterrar els éssers estimats al carrer. Més de 130 nens han mort. El món va predir que Kíiv es rendiria en 72 hores. Però les forces armades d’Ucraïna s'han enfrontat durant un mes a l'exèrcit més gran del món. Els civils d'Ucraïna s'han alçat contra els ocupants i estan disposats a donar la vida per la independència. Ucraïna és l'avantguarda de la lluita per la democràcia mundial, un símbol de la llibertat contra l'opressió. Durant el minut que has estat veient aquest vídeo, uns 50 nens han sigut forçats a deixar casa seva. Dona suport a Ucraïna".

Les causes últimes de la guerra caldrà analitzar-les amb molta cura quan els canons callin definitivament. Però absolutament res justifica la barbàrie desencadenada per Vladímir Putin. Avui, el president rus ha dit que Occident pretén "suprimir un país d’una cultura mil·lenària". És una fantasia pròpia d'un paranoic. Sens dubte, hi ha una base geopolítica que pot ajudar a entendre la situació que viu Ucraïna, i la guerra suposa un fracàs de la diplomàcia, també l'occidental.