La invasió d'Ucraïna, minut a minut (24 de març 2022)
Fins aquí el directe del dijous 24 de març. Podeu seguir el de dia 25, aquí.
Quatre setmanes d'una guerra que es tem molt més llarga
Quatre setmanes després d'iniciada la guerra, la jornada d'avui ha marcat un nou esforç diplomàtic d'Occident per mostrar unitat entre els aliats davant de Rússia. Hi ha hagut reunió de l'OTAN, del G7 i del Consell Europeu a Brussel·les, i missatges del president Zelenski en demanda de més armament i de més sancions contra Rússia.
– El president dels Estats Units, Joe Biden, n'ha anunciat de noves.
– El Regne Unit ha promès 6.000 míssils més per a l'exèrcit d’Ucraïna.
– L'Assemblea General de les Nacions Unides ha aprovat una resolució no vinculat de condemna de la invasió. 140 països han votat a favor i cinc en contra. Trenta-vuit, entre els quals la Xina i l'Índia, s'han abstingut.
– Ucraïna ha acusat Rússia de deportar més de 400.000 persones.
– Les forces del Kremlin han aconseguit el control de la ciutat d'Izyum a la regió de Khàrkiv, segons un portaveu del ministeri de defensa rus.
– Ucraïna ha atacat amb èxit un vaixell logístic rus al port de Berdiansk, ocupat per les forces russes.
– Per consultar com s'ha encallat Rússia a Ucraïna i el que havia de ser una guerra llampec ha esdevingut la més gran ciris de seguretat a Europa des de la Segona Guerra Mundial, podeu consultar l'interactiu de l'ARA aquí.
Poc més de 3.400 persones aconsegueixen ser evacuades de zones de combat
Un total de 3.343 persones han sigut evacuades aquest dijous de ciutats ucraïneses a través de corredors humanitaris, ha informat un alt funcionari ucraïnès, menys que les 4.554 que van aconseguir escapar-se dimecres de zones de combat. Irina Veresxuk, la vice primera ministra d'Ucraïna, ha informat també que 2.717 persones havien abandonat la ciutat assetjada de Mariúpol. A més, va acusar els russos d'haver bloquejat els combois d'ajuda humanitària des de dimarts.
A més, a última hora del vespre, el líder txetxè Ramzan Kadírov, aliat del Kremlin, ha assegurat que les forces sota el seu comandament han pres el control de l'ajuntament de la ciutat i han hissat la bandera russa sobre l'edifici.
Nadia Calviño: "És una llàstima que la UE no doni suport al pla espanyol però cal una solució"
El govern espanyol lamenta que la Unió Europea (UE) no doni suport al pla proposat per l'Estat per deslligar el preu de l'electricitat del cost del gas i reclama una solució urgent a la cimera del Consell Europeu que ha arrencat aquest dijous a Brussel·les.
"És una llàstima perquè hem volgut anar tots en la mateixa direcció, però alguna decisió cal prendre perquè no podem seguir amb aquesta situació, en què o els espanyols paguen aquest sobrecost o l'hem de compensar amb polítiques fiscals que tenen un impacte (als comptes) molt important i no resolen el problema", ha apuntat la vicepresidenta primera, Nadia Calviño.
En una entrevista al programa de TVE La noche en 24 horas, la també ministra d'Afers Econòmics ha vinculat aquesta falta de consens amb altres països europeus amb el fet que dins la UE "la situació entre els diferents països és molt diferent".
"Crec que sortirà una solució d'aquesta reunió, però és veritat que en els contactes que hem mantingut (amb altres membres de la UE) hem vist que hi ha països per als quals les solucions que funcionen per a Espanya no són convenients. Holanda o Alemanya tenen una estructura energètica completament diferent", ha explicat Calviño.
Boris Johnson creu que Putin vol destruir les grans ciutats d'Ucraïna
En una entrevista que s'emetrà a través de BBC2, a les 22.30, hora local, el primer ministre britànic és molt pessimista sobre l'evolució de la guerra i les veritables intencions del president rus, Vladímir Putin. "No crec realment que vulgui la pau", justament la mateixa acusació –"Crec que l'OTAN no vol la pau"– que hores abans ha fet des de Moscou el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov. Posant com a exemple la destrucció que la Rússia de Putin va causar a la ciutat de Grozni en la guerra de Txetxènia entre el 1999 i el 2000, quan la capital de la república va quedar totalment destruïda, Johnson ha dit: "Crec que [Putin] ha decidit redoblar i intentar groznificar les grans ciutats d'Ucraïna de la manera que sempre ha intentat fer, i crec que és un error tràgic. Però això és el que sembla estar fent en aquests moments". Amb tot, considera que Ucraïna pot guanyar la guerra. El preu, de moment, és quasi deu milions de persones fora de casa seva, les ciutats de Mariúpol, Sumi i Khàrkiv totalment o parcialment destruïdes i unes pèrdues econòmiques que poden superar els 500.000 milions de dòlars. Pel que fa a vides humanes, i l’impacte psicològic que tindrà la guerra en les dècades futures, és encara molt d’hora per fer-ne l’avaluació. Com va dir fa uns dies el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, “ningú no pot guanyar aquesta guerra”. Ucraïna, però, lluita per la seva supervivència com a estat.
El Canadà es compromet a augmentar la seva producció de petroli i gas per exportar-la a Europa
El Canadà té la capacitat d'augmentar les exportacions de petroli i gas en l'equivalent a 300.000 barrils de petroli per dia (bpd) a finals d'aquest any, ha anunciat el seu ministre de Recursos Naturals. Jonathan Wilkinson ha assegurat que el Canadà podria augmentar les exportacions de petroli en 200.000 bpd i el gas en 100.000 barrils equivalents, per ajudar Europa a reduir la seva dependència de l'energia russa. Ottawa també busca activament com subministrar gas natural liquat (GNL), que actualment no exporta. "Els nostres amics i aliats europeus necessiten que el Canadà i d'altres facin un pas", ha dit Wilkinson. "Ens estan dient que necessiten la nostra ajuda per desfer-se del petroli i el gas russos a curt termini, alhora que acceleren la transició energètica a tot el continent". Però la capacitat del Canadà és molt poca si es compara amb el fet que dels cinc milions de barrils de cru diaris que Rússia exporta, més de la meitat acaben a Europa.
Ucraïna denuncia la deportació a Rússia de més de 400.000 persones
Ucraïna ha acusat Moscou d'haver deportat cap a Rússia centenars de milers de civils de les ciutats destrossades per l'artilleria russa. Alguns dels civils poden ser utilitzats com a "ostatges" per pressionar Kíev perquè es rendeixi, informa Associated Press: Liudmila Denissova, defensora del poble d'Ucraïna, ha assegurat que 402.000 persones, inclosos 84.000 nens, han estat fets presoners i enviats a Rússia. El Kremlin ha donat xifres gairebé idèntiques de persones refugiades al país, però ha posat l'accent que majoritàriament són habitants de les regions orientals d'Ucraïna, controlades pels rebels que han fet la guerra des del 2014 a les dues regions del Donbass.
Però el governador de la regió de Donetsk, Pavlo Kirilenko, ha assegurat que "la gent està sent traslladada per la força al territori de l'estat agressor". Els funcionaris ucraïnesos asseguren que els russos prenien els passaports de la gent i els traslladaven a camps a l'est d'Ucraïna controlat pels separatistes abans d'enviar-los a diverses zones llunyanes i econòmicament deprimides de Rússia.
Entre els deportats, el ministeri d'Afers Exteriors d'Ucraïna ha informat que hi havia 6.000 residents de Mariúpol, la ciutat portuària devastada del sud-est. Les tropes de Moscou haurien confiscat documents d'identitat a 15.000 persones més d'un districte de Mariúpol sota control rus. Alguns podrien ser enviats fins a l'illa del Pacífic de Sakhalin, creu la intel·ligència ucraïnesa, i se'ls ofereix feina amb la condició que no marxin durant dos anys.
El Kremlin menysté els rumors sobre la desaparició pública del ministre de Defensa
El Kremlin ha menystingut aquesta tarda les informacions aparegudes en alguns mitjans digitals segons les quals el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, havia desaparegut de l'escena pública a causa dels problemes de la campanya militar. Xoigú, un aliat pròxim al president Vladímir Putin, va aparèixer en públic per última vegada l'11 de març. Però en declaracions recollides per l'agència Tass, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha volgut silenciar els rumors, i ha dit que "el ministre de Defensa té moltes coses a fer en aquests moments". "Hi ha una operació militar especial en curs –ha afegit– i no és el moment d'activitat mediàtica".
El secretari d'Estat Antony Blinken viatjarà a Israel el cap de setmana
El cap de la diplomàcia nord-americana, Antony Blinken, viatjarà a Israel aquest cap de setmana per abordar el paper d'Israel com a mediador entre Rússia i Ucraïna. A més, el subsecretari d'Estat en funcions per a Afers del Pròxim Orient, Yael Lempert, ha advertit que el conflicte a Ucraïna farà augmentar el preu dels productes bàsics a la regió de l'Orient Mitjà i el nord de l'Àfrica a mesura que pugi el preu del blat. La reunió del G-7 d'avui a Brussel·les ha advertit de la crisi de fam que pot causar el conflicte.
Ghana anuncia grans retallades de despesa per reduir el dèficit i atribueix la crisi econòmica a la situació a Ucraïna
El ministre de Finances de Ghana ha anunciat aquest dijous que farà grans retallades de despesa per intentar reduir el dèficit, contenir l'augment de la inflació i frenar la caiguda de la seva moneda. En paral·lel, el president del país, Nana Akufo-Addo, i els seus ministres s'han retallat el sou un 30% com a part del paquet de mesures. "Les dificultats a què ens enfrontem a Ghana no són pròpies de Ghana", ha dit el ministre, que ha atribuït la situació tant a la pandèmia del covid com a l'augment del preu del combustible per la guerra a Ucraïna, informa Reuters.
Negativa dels països europeus a pagar en rubles el gas i el petroli de Rússia
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat que la Unió no tolerarà el xantatge de Rússia i que Moscou no utilitzarà l'energia amb aquest fi. Von der Leyen ha assegurat que Rússia no pot exigir el pagament en rubles del seu petroli i gas, com ahir va demanar Putin, perquè suposaria eludir les sancions. "Aquesta seria una decisió unilateral i un clar incompliment dels contractes. S'ha acabat el temps en què es pot utilitzar l'energia per fer-nos xantatge". En aquest sentit, el canceller alemany, Olaf Scholz, també ha rebutjat el pagament en rubles i ha recordat que la moneda per als pagaments s'havia especificat als contractes.
Ghana imposa retallades crítiques per fer front a l'augment del preu del combustible per la guerra a Ucraïna
El president de Ghana, Nana Akufo-Addo, i els seus ministres s'han retallat el sou un 30% com a part del paquet de mesures per reduir la despesa pública. El país fa front a un augment de costos del combustible. El ministre de Finances, Ken Ofori-Atta, ha anunciat també que s'han suspès amb efecte immediat els viatges a l'estranger de persones designades pel govern, excepte en missions crítiques, i la compra de vehicles importats. El govern espera estalviar uns 400 milions de dòlars mitjançant l'adopció d'aquestes retallades. "És important subratllar, des del primer moment, que les dificultats a què ens enfrontem a Ghana no són pròpies de Ghana", ha recordat el ministre. "Els governs, tant dels països desenvolupats com dels països en procés de desenvolupament, estan treballant amb diverses receptes per recuperar les seves economies, després de l'impacte devastador del covid-19, que va distorsionar les cadenes de subministrament mundials, i la guerra en curs entre Rússia i Ucraïna".
Serguei Lavrov diu que l'OTAN vol que la guerra continuï
El ministeri d'Afers Estrangers de Rússia ha reaccionat a la cimera de l'OTAN d'avui. En un comunicat recollit per l'agència de notícies Ria ha dit que la decisió de continuar donant suport a Kíiv demostra que l'Aliança vol que el conflicte continuï. Occident està "obtenint una terrible collita" amb la decisió d'armar Ucraïna. El departament que dirigeix Lavrov també assegura que els països occidentals havien animat el govern ucraïnès a utilitzar la força contra els enclavaments separatistes de les repúbliques del Donbass, secundades per Moscou. Vladímir Putin va llançar l'anomenada "operació especial militar" per protegir els habitants de les dues repúbliques autoproclamades d'un suposat genocidi.
Espanya anuncia un nou enviament d'armes a Ucraïna
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat la unitat de l'OTAN i la Unió Europea com la millor resposta contra l'ofensiva russa a Ucraïna. En aquest sentit, ha anunciat que l'estat espanyol farà un nou enviament d'armes al país. Ho ha dit després de la cimera extraordinària de l'Aliança Atlàntica que ha reunit els líders dels països que en formen part, inclòs Joe Biden, i en una reunió posterior del Consell Europeu, precedida per una trobada dels caps d'estat i de govern de la UE amb el president dels EUA.
La Unió Europea i els Estats Units tanquen un acord per enviar més gas natural liquat a Europa
La Unió Europea i els Estats Units han tancat un acord per enviar més gas natural liquat a Europa. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat que amb el pacte s'avança un "nou capítol" en la relació energètica amb Washington, informa l'ACN.
Macron avisa de la crisi alimentària "sense precedents" que arriba
"S'acosta una crisi alimentària sense precedents" i es tem l'augment de preus "més greu en divuit mesos", ha assegurat avui Emmanuel Macron al final de la cimera de l'OTAN i del G-7, que ha tingut lloc a Brussel·les. Cal que "Rússia sigui responsable", ha dit, intentant aprofundir en un equilibri diplomàtic que el va portar no només a Moscou abans de la invasió, sinó també a mantenir unes quantes converses telefòniques amb el president rus, Vladímir Putin, després de l'inici de la guerra. Una conseqüència directa "de l'elecció de Rússia i la guerra és que els països tenen dificultats per obtenir subministraments de blat, i en general de cereals". "La fam és inevitable", ha lamentat el president francès. Macron ha assegurat que havia llançat el programa anomenat Missió de Resiliència de l'Alimentació i l'Agricultura en col·laboració amb el president del Senegal, Macky Sall, i que inclou plans per alliberar existències de cereals i augmentar-ne la producció a tot el món.
Joe Biden també s'ha referit a la possibilitat real d'una crisi de fam i ha recordat que Ucraïna i Rússia són el graner d'Europa, però també del nord de l'Àfrica i de l'Orient Mitjà. Entre els dos productors, de fet, subministren el 30% del blat mundial.
Biden avisa que els EUA "respondran" si Rússia utilitza armes químiques a Ucraïna, però no especifica de quina manera
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha avisat en roda de premsa després de participar en les cimeres de l'OTAN i el G-7 que el seu govern "respondrà" si Rússia fa servir armes químiques a Ucraïna, però ha evitat concretar la manera i s'ha limitat a dir que dependria del tipus d'armes. Biden ha llançat una crida a la "unitat" d'Occident per pressionar Rússia, una unitat que considera la clau per poder superar el conflicte.
També ha advertit que l'escassetat d'aliments "serà real" i que "el preu de les sancions" contra Vladímir Putin no repercutirà només "sobre Rússia, sinó també sobre molts països, incloent-hi els europeus i el nostre també".
Biden considera que s'hauria d'expulsar Rússia del G-20 per la invasió d'Ucraïna
El president nord-americà, Joe Biden, ha defensat que s'hauria d'expulsar Rússia del G-20 per la invasió d'Ucraïna. Quan un periodista li ha preguntat sobre la qüestió, ha dit: "La meva resposta és que sí". Ho ha dit durant una roda de premsa posterior a les cimeres de l'OTAN i el G-7 a Brussel·les. Però no és una decisió que pugui prendre tot sol. Amb tot, ha recalcat que si la resta de membres del G-20 no estan d'acord amb expulsar Rússia, almenys haurien de permetre que Ucraïna també participi en les reunions del grup.
Boris Johnson: paraules contra Rússia però sense tancs per a Zelenski
Les diferents conferències de premsa que han tingut lloc a Brussel·les després de les reunions de l'OTAN i del G-7 són poc més que exercicis de retòrica. Ho ha demostrat, per exemple, Boris Johnson, el primer ministre britànic. Per una banda, ha assegurat que "el que està fent Vladímir Putin, la manera com està liderant Rússia en aquest moment, és del tot catastròfica, i la invasió d'Ucraïna és inhumana i bàrbara"; i, per una altra, ha deixat ben clar que no lliurarà avions a Ucraïna ni consentirà que l'OTAN estableixi una zona d'exclusió aèria al cel del país. Com en tantes ocasions anteriors, ha admès els límits de l'ajuda que Occident –i en aquest cas el Regne Unit– pot prestar: "Estem mirant què podem fer per ajudar. Però logísticament sembla molt difícil tant amb els tancs com amb els jets", ha dit, per referir-se a dues demandes explícites del president ucraïnès en la seva intervenció per videoconferència a l'assemblea extraordinària de l'OTAN. Zelenski havia demanat "l'1% dels avions i l'1% dels tancs". Johnson, de moment, només hi enviarà míssils antitancs.
Biden avisa la Xina: "El seu futur econòmic està lligat a Occident i no pas a Rússia"
El president nord-americà, Joe Biden, ha afegit pressió aquest dijous a la Xina perquè es desmarqui de la invasió russa a Ucraïna. Biden ha dit que en la seva última conversa amb Xi Jinping va recordar que la Xina "es boicotejaria a si mateixa" si donés suport a Vladímir Putin. "La Xina entén que el seu futur econòmic està lligat a Occident i no pas a Rússia", ha recalcat: "Espero que no s'hi comprometi".