Les inundacions posen el canvi climàtic al centre de la campanya electoral alemanya

SabadellDeu setmanes abans d’haver de decidir qui serà el successor d’Angela Merkel a la cancelleria, els alemanys han vist com la catàstrofe els colpejava de ple. Com a mínim 143 persones han mort a l’oest del país a causa de les greus inundacions d’aquesta setmana, un fenomen que tothom (ciutadans, experts i polítics de tots els colors) ha atribuït sense dubtar-ho al canvi climàtic.

En aquest context, l’escalfament global i els seus efectes cada vegada més visibles (i tràgics) tenen molts números per convertir-se en un dels temes centrals de la campanya electoral per als comicis del 26 de setembre. Que el debat giri entorn d'aquesta qüestió sembla, d’entrada, una bona notícia per als Verds, que tenen com a nucli de la seva ideologia la protecció del medi ambient i que necessiten un cop d’efecte per capgirar una clara tendència a la baixa en els sondejos.

Les patinades de Baerbock

El 20 d’abril, l’endemà que el partit ecologista triés Annalena Baerbock com a candidata a la cancelleria, una enquesta va situar els Verds per primera vegada per davant en intenció de vot, amb un avantatge notable, de fins a set punts, sobre la conservadora CDU. Llavors el partit vivia un moment d’eufòria, però tres mesos més tard ha tornat allà on era a principis d'any: deu punts per darrere de la formació de Merkel. En part, la baixada és una simple conseqüència del creixement exagerat que va tenir a la primavera, però també hi han influït algunes patinades de la candidata.

Al maig, Baerbock (que és també la copresidenta del partit) va admetre que havia declarat fora de termini al registre del Bundestag més de 25.000 euros que els Verds li havien ingressat com a pagues extres de Nadal entre els anys 2018 i 2020. "En aquell moment no era conscient que havia de declarar aquests diners també al Bundestag", es va justificar la candidata, que va declarar-los per iniciativa pròpia quan es va adonar de l’“error”.

Però poc després va arribar la segona polèmica, quan Baerbock va haver de rectificar fins a tres vegades el seu currículum oficial, en què s’havien inflat els seus estudis, la seva trajectòria professional i els seus vincles amb determinades organitzacions. I l’última ensopegada va arribar fa poques setmanes, quan va ser acusada d’haver plagiat una trentena de fragments breus del llibre que va publicar a finals de juny en el qual exposa les seves idees polítiques.

Ara les inundacions podrien capgirar aquesta tendència negativa dels Verds, però de moment Baerbock no ha intentat treure rèdit polític de la desgràcia i s’ha limitat a mostrar el seu suport a les víctimes i a agrair la feina dels equips de rescat.

Laschet treu pit

Mentrestant, el seu principal rival i màxim favorit per ser el pròxim canceller, Armin Laschet, s’ha afanyat a presentar-se com a abanderat de la lluita contra el canvi climàtic. El candidat de la CDU (que és també el president del land de Rin del Nord - Westfàlia, un dels més afectats pel temporal) va dir dijous que cal “accelerar el ritme” de les mesures de protecció del clima, a Alemanya, però també a Europa i al món.

Laschet va recordar també que fa tot just dues setmanes el seu land va ser el primer que va aprovar una llei d’adaptació al canvi climàtic, que ha de servir “precisament per preparar-se per a situacions com aquesta”. El text es va tramitar en paral·lel a una altra llei de protecció del clima que preveu que el Rin del Nord - Westfàlia arribi a la neutralitat d’emissions el 2045 (en línia amb el que preveu el programa electoral que ha presentat Laschet per al conjunt del país) però que ha sigut impugnada davant del Tribunal Constitucional perquè, segons els demandants, no concreta prou les mesures que es posaran en marxa per reduir les emissions de CO₂.  

Aquest recurs (molt similar als que s’han presentat contra dos lands més) pren com a referència la sentència que el Constitucional alemany va emetre a l’abril i que considera insuficient la llei climàtica aprovada pel Parlament federal el 2019. La norma va ser aprovada per la CDU i l’SPD (els dos partits que formen la Gran Coalició de govern) i va rebre el vot en contra, entre altres, dels Verds.

Poques expectatives

De totes maneres, malgrat que el nou escenari que s’obre després de les greus inundacions d’aquesta setmana, els experts no pronostiquen grans canvis en la intenció de vot. “La meva hipòtesi és que la influència [dels aiguats] serà mínima”, ha dit a Reuters Manfred Güllner, gerent de l’institut demoscòpic Forsa (i militat de l’SPD). En la seva opinió, encara que la gent associï les riuades al canvi climàtic, la sensació majoritària serà que “els Verds no poden fer-hi res”.

Per la seva banda, Matthias Jung, directiu del grup de recerca Wahlen (i pròxim a la CDU) creu que difícilment els Verds aconseguiran millorar els seus resultats només gràcies a les inundacions. Admet, això sí, que la catàstrofe “pot posar la qüestió de la protecció del clima en un primer pla” i que això “juga a favor” del partit ecologista. A deu setmanes de les eleccions, els Verds se situen en el 20% d’intenció de vot, i la CDU, en el 30%.