La intel·ligència alemanya posa sota vigilància el partit d'ultradreta Alternativa per a Alemanya
Considera que hi ha indicis sòlids de violacions de l'ordre constitucional i podrà espiar les comunicacions dels membres de la formació
SabadellAlternativa per a Alemanya (AfD) és sospitosa d'haver dut a terme pràctiques anticonstitucionals. Ho ha determinat l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució (BfV, en alemany), la branca interna dels serveis secrets alemanys, que a partir d'ara estarà autoritzada a emprar mètodes d'espionatge per investigar les activitats del partit, com ara la intercepció de les comunicacions dels seus membres o la infiltració d'agents d'incògnit a les seves files. Es tracta d'un gest inèdit: des de la fi del règim nazi, el 1945, cap partit alemany no havia sigut investigat d'aquesta manera pels serveis d'intel·ligència.
Fa dos anys, la BfV ja va classificar el partit d'ultradreta com a "cas a examinar", una fase preliminar del procés d'investigació durant la qual s'ha incrementat la vigilància sobre la formació però únicament a través de fonts accessibles, com ara les declaracions públiques dels seus representants o articles periodístics. Amb aquest material, l'organisme ha elaborat un informe de prop de mil pàgines en el qual considera que hi ha indicis prou sòlids per considerar que, efectivament, el partit actua en contra dels principis constitucionals i que, per tant, pot ser objecte d'una investigació més profunda. Si aquesta nova fase de l'anàlisi confirma que l'actuació d'Alternativa per a Alemanya vulnera la Constitució, el següent pas podria ser demanar al Tribunal Constitucional que estudiï la possible il·legalització del partit.
De fet, tres federacions territorials del partit ja estaven sent investigades com a sospitoses. Una d'aquestes és la de Turíngia, el líder de la qual, Björn Höcke, era el fundador de la branca considerada més extremista del partit, anomenada Der Flügel [l'Ala], sobre la qual els serveis secrets van considerar l'any passat que tenia "aspiracions d'extrema dreta confirmades". Setmanes després, la direcció del partit va aprovar-ne la dissolució.
L'AfD ja sospitava que els serveis secrets tenien la intenció de classificar el partit com a sospitós i per això va presentar una demanda contra la BfV davant del Tribunal Administratiu de Colònia. Tot i que no ha aconseguit l'objectiu d'evitar que es donés aquest pas, segons el setmanari Der Spiegel la formació sí que ha obtingut el compromís dels serveis d'intel·ligència, davant del Tribunal, que mentre que no es resolgui el cas no espiaran cap representant del partit als parlaments federal, regionals ni europeu, ni tampoc els candidats a les eleccions que s'han de celebrar aquest any.
Any electoral
Des de les eleccions federals del 2017, Alternativa per a Alemanya és el tercer partit amb més representació al Bundestag, i els seus 88 diputats formen el principal grup de l'oposició, ja que les dues forces principals (la CDU i l'SPD) formen la coalició de govern. Les enquestes indiquen que a les eleccions previstes per al setembre l'AfD difícilment repetirà el 12,6% de vots que va aconseguir fa quatre anys, i podria passar a ser la quarta força del Parlament, amb un suport al voltant del 10%. La decisió de la BfV, però, podria perjudicar aquestes expectatives i podria tenir conseqüències també a les sis eleccions regionals que hi ha previstes al llarg del 2021.
"El BfV actua de manera purament política sobre el cas de l'AfD", ha tuitejat la copresidenta del grup parlamentari d'Alternativa per a Alemanya al Bundestag, Alice Weidel, que considera que la investigació "és completament injustificada i no té cap fonament". "No és casualitat que aquesta informació hagi estat filtrada a la premsa en l'any electoral i pocs dies abans de dues eleccions importants", ha afegit. "Les intencions són clares: primer ens converteixen en un cas a examinar, ara som un cas sospitós i estem sota vigilància, i en algun moment arribarà la petició per prohibir el nostre partit. Això, gràcies a Déu, ho haurà de decidir el Tribunal Constitucional, i no la BfV", ha afirmat Alexander Gauland, l'altre copresident del grup.
L'any 2017, el Tribunal Constitucional va rebutjar il·legalitzar el Partit Nacional Democràtic, una formació neonazi, perquè, malgrat ser clarament contrari a la Constitució, era una força massa minoritària per suposar una amenaça real a la democràcia.