La insurrecció trumpista continua viva mig any després de l'assalt al Capitoli

WashingtonHan hagut de passar sis mesos perquè l'entorn del Capitoli tornés a presentar un aspecte similar al que tenia fins al 6 de gener, dia en què una turba de seguidors de Donald Trump va assaltar el recinte i va aconseguir interrompre durant hores la certificació de la victòria electoral de Joe Biden. Aquell fracassat cop d'estat, encoratjat per l'aleshores president dels Estats Units, va paralitzar l'activitat parlamentària durant prop de sis hores, les que es va trigar a expulsar els insurrectes i reprendre el control de l'edifici.

Senadors i congressistes van culminar les seves obligacions de matinada. La democràcia nord-americana va sobreviure al vaitot trumpista, tant al que va irrompre violentament des del carrer com al que, des de dins, va intentar sembrar de mines un procediment que és una rutina després de cada elecció presidencial. Tot i així, l'abisme a què es va acostar el país aquella tarda d'hivern a Washington és lluny encara d'haver-se esvaït.

Dues setmanes després de l'assalt, Joe Biden va prendre possessió com a 46è president dels Estats Units. Sense públic i amb desenes de milers d'efectius de la Guàrdia Nacional desplegats al cor de la capital nord-americana. Passat mig any, s'estan desmuntant les últimes tanques que, juntament amb el desplegament militar, van fortificar el Congrés. Però la recuperació de l’espai per als ciutadans no ha significat un retorn a l’absoluta normalitat. De moment, l'interior del Capitoli continua vetat als turistes, i els serveis d'intel·ligència continuen en alerta, pendents del desenvolupament d'una teoria de la conspiració que indica que Trump recuperarà el poder a l'agost. La teoria és tot un absurd, però el 6 de gener no hauria existit sense QAnon, que amb la seva delirant lectura de la presidència del republicà va arrossegar milions de nord-americans.

Més de 500 detinguts

De les desenes de milers de participants en aquell tumult, com a mínim 535 persones han sigut detingudes fins avui. Segons l'FBI, queden per identificar-ne més de 300, la majoria responsables d'agressions a la policia. Res no se sap encara sobre qui va col·locar artefactes explosius a les seus dels comitès nacionals demòcrata i republicà. Segons Christopher Wray, director de l'agència, "això està lluny d'haver-se acabat".

Tretze dels acusats s'han declarat culpables i estan disposats a col·laborat amb la investigació, inclosos tres membres dels Oath Keepers, un dels diversos grups d'extrema dreta que van actuar de manera aparentment coordinada. A més, una desena d'acusats han admès la seva culpabilitat per càrrecs menors. De moment, l'única condemna ferma ha sigut la d'Anna Morgan-Lloyd, una dona de 49 anys que, tot i que no trepitjarà la presó, haurà de complir tres anys de llibertat condicional, haurà de pagar una multa de 500 dòlars i haurà de dedicar 40 hores de servei a la comunitat pels deu minuts que s'estima que es va estar als passadissos del Capitoli. La dona, que va presumir que aquell havia sigut "el dia més emocionant" de la seva vida, va acabar "avergonyida" i entre llàgrimes.

Els republicans, amb Trump

Qui no ha mostrat cap mena de remordiment ni ha assumit responsabilitats és Donald Trump. La fidelitat republicana el va salvar durant el seu segon procés d'impeachment: el Partit Republicà va tenir a les seves mans inhabilitar-lo per a exercir càrrecs públics, però només set dels cinquanta senadors conservadors van votar al febrer a favor de condemnar políticament l'expresident. N'haurien fet falta deu més. En un exercici de cinisme marca de la casa, el líder de la minoria conservadora, Mitch McConnell, va votar-hi en contra, però, un cop acabada la votació, va dir que Trump "és responsable en termes pràctics i morals de provocar els esdeveniments del dia". Lluny d'agrair-li el favor, l'expresident ha suggerit en diverses ocasions que el Partit Republicà es desfaci de McConnell com a líder a la cambra alta.

A la cambra baixa, el líder de la minoria conservadora, Kevin McCarthy, li va servir en safata el cap de la congressista Liz Cheney, fins llavors número tres del partit a la Cambra de Representants i una de les poques veus republicanes que han denunciat les mentides de Trump. En canvi, el congressista que va comparar l'atac amb una "visita turística" no ha sigut amonestat.

Ni impeachment ni comissió d'investigació. L'intent de posar llum a l'assalt del 6 de gener ha quedat enfosquit per la negativa republicana a la creació d'una comissió bipartida que els demòcrates van plantejar seguint el model de la que es va formar arran dels atemptats de l'11 de setembre del 2001. Amb les eleccions de mig mandat a poc més d'un any vista, els republicans no veuen cap benefici electoral en aquest escrutini. Els demòcrates han optat per formar una comissió que, al contrari de la que van rebutjar els republicans, no estarà repartida al 50% sinó que tindrà majoria demòcrata.

Fora de la Casa Blanca i de les xarxes socials, Donald Trump ha continuat animant la teoria del frau electoral per explicar la seva derrota davant de Joe Biden el novembre de l'any passat. Ho fa pràcticament cada dia mitjançant comunicats de premsa. I ara que ha recuperat els mítings, ha començat a fer servir el nom d'Ashli Babbitt, que va rebre un tret mortal per part d'un policia durant el setge al Capitoli, com a crit de guerra per continuar arengant els seus. Més de la meitat dels votants republicans continuen creient avui que hi va haver freu electoral.