L’informe Mueller força els demòcrates a repensar l’estratègia

WashingtonEl fiscal especial Robert Mueller ha investigat durant gairebé dos anys, amb tots els mitjans de què disposa l’FBI, per concloure que tot ha sigut una teoria conspirativa sense suport. A la xarxa, però, es poden llegir més de mig milió d’articles sobre la (teòrica) coordinació entre la campanya de Donald Trump i la Rússia de Putin, segons recull la web Axios. Un tsunami de paraules desdibuixades ara per la goma d’esborrar de Mueller, responsable d’un equip d’investigadors qualificat anteriorment pel president de “desgràcia per a la nostra nació” i en canvi ahir com algú que ha actuat de manera “honesta”.

L’informe lliurat diumenge al Congrés pel fiscal general, William Barr -un resum de quatre pàgines sobre les principals troballes de la investigació de Mueller-, ha caigut com un meteorit sobre les aigües del “pantà” de Washington, el mateix que Trump va prometre “netejar” durant la seva campanya. El president celebrava ahir viure “al millor lloc sobre la terra”. Alhora, advertia a aquells que “han fet el mal” i “coses terribles i pròpies de traïció” que serien ara sotmesos a escrutini. “No podem deixar que això li passi mai més a un altre president”, va dir.

S’allunya l’‘impeachment’

Mentrestant, els demòcrates es miren entre ells desbordats per les conseqüències d’una investigació en la qual van confiar bona part de la sort política de Trump. La via de l’ impeachment perd força i sentit. Les enquestes van mostrar que la societat confiava majoritàriament en la imparcialitat de Mueller i l’investigador ha exonerat el president d’un greu delicte. El prestigiós advocat, que va dirigir l’FBI durant dotze anys, no ha estat el salvador que molts demòcrates somiaven.

Nancy Pelosi, líder demòcrata a la Cambra de Representants, portava temps advertint que no era bona idea iniciar un procés de destitució. Contra l’ansietat de les noves fornades de demòcrates al Congrés, Pelosi receptava cautela. “Un procés d’ impeachment divideix tant el país que, llevat que hi hagi una cosa tan convincent, aclaparadora i bipartidista [per tirar-ho endavant], no crec que hàgim d’anar per aquest camí”, va apuntar a principis de març al Washington Post. I la interpretació que William Barr fa de l’informe de Mueller (del qual es desconeix l’extensió) és que Rússia sí que va intentar interferir i que hi va haver contactes entre els membres de la campanya de Trump i persones d’origen rus. Però Robert Mueller no ha aconseguit entreveure una línia que uneixi tots els punts.

Que no hi hagi Russiagate no implica, però, que Trump no hagi delinquit. I és aquí on ara els demòcrates fan càlculs de cost i benefici. L’informe de Barr exculpa el president de conspiració, però també explica que Mueller no va arribar a una conclusió sobre el delicte d’obstrucció a la justícia. Ho deixa en mans de Barr, que, menys de 48 hores després de rebre l’informe, va decidir que tampoc no hi ha prou indicis. La seva teoria: si no hi ha delicte per encobrir, no hi ha obstrucció possible. Però els demòcrates no confien en William Barr. En un informe redactat el 2018, el recentment nomenat fiscal general es va mostrar crític amb la investigació. Pelosi i Chuck Schumer, líder de la minoria demòcrata al Senat, no el consideren “neutral” i reclamen la publicació íntegra de la investigació de Robert Mueller.

Amb la justícia encara indagant els negocis i la campanya de Trump, el dubte al Partit Demòcrata és si val la pena seguir furgant en el fang de l’informe de Mueller. L’obstrucció a la justícia va ser una de les acusacions per les quals es va obrir un procés d’impeachment contra Bill Clinton. Però els republicans no només no van aconseguir treure’l de la Casa Blanca sinó que el premi a la seva obstinació per acabar amb la presidència de Clinton va ser castigat amb una important patacada conservadora en les següents eleccions legislatives. Potser per això Donald Trump va dir ahir que no li importaria que es fes pública la investigació de Mueller.