La pandèmia es podria haver evitat, diu un informe de l'OMS
L'avaluació interna conclou que ni l'OMS estava preparada per afrontar el covid-19 ni el món s'ho va prendre prou seriosament
LondresFalta de lideratge i de resposta global, complaença i un mes "perdut" al principi de la crisi sanitària del covid-19. Són algunes de les dures conclusions de la primera gran avaluació internacional sobre la pandèmia, un informe comissionat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), coordinat per l'ex primera ministra de Nova Zelanda, Helen Clark, i per l'expresidenta de Libèria, Ellen Johnson Sirleaf, i que s'ha fet públic aquest dimecres.
L'anomenat Panell Independent per a la Preparació i la Resposta a la Pandèmia (IPPPR), que inclou també l'exministre d'Afers Estrangers del Regne Unit, David Milliband, i l'especialista en salut pública Michel Kazatchkine, considera que el sistema internacional encapçalat per l'OMS és del tot "inadequat per evitar un altre brot". Demana, per tant, una reforma radical dels mecanismes de decisió i control davant de possibles noves crisis com la que va esclatar a Wuhan el desembre del 2019.
![Crònica d'una pandèmia que ha aturat el món](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
"El covid-19 és el moment Txernòbil del segle XXI", sosté l'informe. "El sistema, tal com està pensat, és clarament inadequat per evitar que un altre patogen altament infecciós, que podria sorgir en qualsevol moment, es converteixi en una pandèmia". L’anàlisi, de 86 pàgines, descriu l’OMS com una organització “poc dotada i infrafinançada” per fer-hi front, i també com un organisme que respon massa als interessos dels estats membres i no a la salut pública mundial.
El director general de l'OMS, Tedros Adhanom, va encarregar l'estudi després que l'assemblea de l'entitat demanés al maig una avaluació imparcial independent sobre com s'havia actuat.
Els especialistes proposen un canvi radical en l'estructura de l'organització que li permeti actuar amb molta més rapidesa davant de qualsevol emergència. En aquest sentit, el grup d'experts sosté que l'OMS hauria hagut de donar l'alerta mundial el 22 de gener del 2020, i no pas el 30 com finalment va passar. De fet, la mateixa OMS encara va trigar a declarar la infecció de covid-19 com a pandèmia gairebé un mes i mig més, fins a l'11 de març de l'any passat.
Encotillada per regulacions internacionals conservadores, l'OMS no va poder actuar "de manera immediata i independent" respecte a la Xina i declarar més ràpidament una emergència sanitària de caràcter internacional. Es demana, en conseqüència, una reforma radical de l'OMS que inclogui un canvi d'estratègia, orientada cap a una actuació anticipada basada en el "principi de precaució", en comptes d'esperar a una amenaça emergent.
- Lideratge polític Creació d'un ‘Consell Mundial de les Amenaces per a la Salut’ -aprovat per l’ONU- per elevar la preparació i les respostes a les pandèmies al “nivell més alt de lideratge polític”.
- Preveure Instruir a l'OMS perquè adopti el "principi de precaució" quan decideixi declarar una emergència sanitària per tal de corregir el biaix cap a la inacció, entre altres raons per causes polítiques i o econòmiques.
- Mans lliures Permetre que l’OMS enviï equips per investigar brots i publicar dades sense l’aprovació prèvia dels països afectats. La vigilància sobre la salut global hauria de ser "totalment transparent".
- Alerta constant Instaurar auditories periòdiques revisadas per especialistes dels plans nacionals contra les pandèmies per part dels estats membres de l'OMS a partir "d'objectius i punts de referència mesurables" establerts tant per l'entitat com pel Fons Monetari Internacional.
- Responsable màxim Tots els estats membres haurien de nomenar "coordinadors nacionals sobre pandèmies" que haurien de respondre als "nivells més alts del govern".
- Assajos generals Simulacions d'actuacions contra pandèmies que tots els estats membres haurien de fer anualment, amb resultats avaluats per especialistes "independents i imparcials".
- Més recursos Reforçar la independència de l’OMS millorant el seu finançament i limitant els seus directors generals a un únic mandat de set anys, i intentant “despolititzar” la contractació dels professionals de l'entitat a tots els nivells.
- Fons d'emergència Establir un fons d'emergència global de 100.000 milions de dòlars per respondre a una emergència en cas d’un nou brot i ampliar el programa Act-Accelerator, per desenvolupar vacunes i altres eines per combatre el covid-19.
D'acord amb el veredicte del grup d'anàlisi, el febrer del 2020 va ser un mes d’oportunitats perdudes per evitar l'esclat de la pandèmia. La majoria dels països van optar per "esperar i veure" què passava, en comptes de prendre mesures més fermes que poguessin contenir el virus, ha afirmat Helen Clark. "Alguns es van decidir a actuar quan se'ls van començar a omplir els llits de les UCI dels hospitals, i ja era massa tard".
L'expresidenta de Libèria, Ellen Johnson Sirleaf, ha destacat en la presentació de l'informe que cal una "reforma profunda" dels mètodes de treball: “El nostre missatge és senzill i clar: el sistema actual no ens ha pogut protegir de la pandèmia. I si no actuem per canviar-ho ara, no ens protegirà de la vinent, que podria ser en qualsevol moment".
La inacció dels diferents governs és enorme, ha vingut a dir també, i no pas perquè no hi hagués estudis suficients que alertessin del perill. "Els prestatges de les seus de l'ONU i les capitals de tot el món estan plens d'informes i ressenyes sobre crisis sanitàries anteriors. Si s'haguessin atès els seus advertiments, hauríem evitat la catàstrofe en què ens trobem avui".
L'informe també examina la millor manera de posar fi a l'actual pandèmia i demana als països rics que es comprometin a proporcionar dosis de vacuna –"com a mínim mil milions"– a les nacions més pobres el setembre vinent, per frenar el brot a escala mundial.
És el primer informe independent sobre la pandèmia, però no serà l'últim. Aquest migdia el primer ministre britànic, Boris Johnson, ha acceptat que se'n faci un altre al seu país: amb tota probabilitat, no podrà mostrar-se satisfet de l'actuació del seu govern durant les primeres etapes de la crisi.
