Les inexplicades desaparicions a la Xina de Xi Jinping

L'opinió pública internacional s'ha preocupat –i escandalitzat– aquests últims dies per la desaparició de la tenista Peng Shuai, de qui es va perdre la pista poc després que expliqués que havia sigut víctima d'abusos sexuals per part de Zhang Gaoli, exviceprimer ministre xinès. Poc després "reapareixia" en un vídeo, assegurant que tot anava bé. A la Xina això no és un cas aïllat. Empresaris, polítics, artistes, advocats o activistes han desaparegut en altres ocasions, i quan això passa tothom entén que directament han sigut detinguts o que estan sent investigats. Després ve la reaparició demanant perdó públicament pels delictes comesos, que és àmpliament difosa als mitjans. Els més afortunats paguen una multa i deixen de tenir protagonisme social, però la majoria acaben condemnats després d’un llarg procés penal opac. A la Xina, en el 99% dels judicis es dicta una sentència condemnatòria.

El cas de Peng Shuai posa en evidència les dificultats que té la Xina per explicar a l'exterior un relat que imposa a l’interior gràcies al control sobre la informació. En aquesta ocasió, Peng és una persona coneguda internacionalment i la seva denúncia està relacionada amb la violència que pateixen les dones i el moviment Me Too. Les dues característiques donen al cas una dimensió global que Pequín no pot controlar recorrent a la censura de les xarxes socials i a l'aïllament de la protagonista.

Les desaparicions, doncs, són una arma més de control sobre la dissidència i els rivals polítics. En el sistema legal xinès existeix la vigilància residencial en lloc designat. És a dir, la policia pot detenir algú sense presentar càrrecs mentre l’investiga. La detenció és en règim d'aïllament i sense accés a advocat durant un període de sis mesos, que es pot prolongar.

Empresaris i famosos enfonsats

Jack Ma, el fundador d’Alibaba, és un altre dels famosos caiguts en desgràcia. Va ser després d'unes declaracions en què qüestionava el sistema bancari xinès i demanava reformes. L'administració va iniciar un procés antimonopoli que va avortar la sortida a borsa de la filial financera del grup i va obligar a la reestructuració de tota la companyia, després del pagament d'una multa milionària. Jack Ma, fins llavors un personatge pròxim al poder i assidu a conferències i intervencions públiques, va desaparèixer, i davant els rumors de la seva detenció també va publicar unes fotos que el localitzaven fent una xerrada en un poblet.

Pitjor sort va tenir l'empresària Whitney Duan, una de les dones més riques de la Xina, que va llaurar la seva fortuna a l'ombra d'importants figures polítiques. Va desaparèixer als carrers de Pequín el 2017 i encara es desconeix on és. Al setembre el seu exmarit, resident al Regne Unit, va rebre per primera vegada una trucada d'ella en què li demanava que no publiqués el llibre de memòries que ha escrit sobre la corrupció.

Però un dels casos més cridaners va ser el de la superestrella Fan Bingbing. Actriu, model i productora d'èxit, era tota una institució en el show business xinès. A Hollywood, sagues famoses com X-Man li havien creat un personatge per fer més fàcil l’entrada al mercat xinès. La seva carrera d'actriu estava consolidada, amb grans èxits de taquilla a la Xina, però també amb papers en pel·lícules independents, i fins i tot el 2017 va formar part del jurat de Cannes. L'èxit no la va protegir, i el juliol del 2018 va desaparèixer durant uns tres mesos. Va comparèixer per demanar perdó públicament per haver comès frau fiscal. La seva detenció no va ser mai confirmada, però va pagar una multa de 110 milions d'euros per evitar un procés penal.

La política, més castigada

Els casos amb repercussions polítiques són menys afortunats. Gui Minhai, amb passaport suec, és un dels cinc llibreters de Hong Kong detinguts per haver publicat biografies crítiques dels líders xinesos. Va desaparèixer a Tailàndia el 2015 i va reaparèixer a la Xina el 2016, assegurant que havia tornat voluntàriament per sotmetre's a la justícia i que renunciava a la protecció de la seva ciutadania sueca.

Els coneguts com a periodistes ciutadans, persones que a través de les xarxes socials van informar en els primers moments sobre el caos que es vivia als hospitals de Wuhan, a l’inici de la pandèmia, també han sigut silenciats. No és possible contactar-hi. El cas més flagrant és el de Zhang Zhan, una jove advocada que va ser condemnada el desembre del 2020 a quatre anys de presó. En protesta per la falta de garanties del seu judici, ha dut a terme diverses vagues de fam. El seu advocat ha denunciat que ha estat alimentada per la força i que la seva salut corre perill.