ENTREVISTA
Internacional28/05/2018

"Em van operar sense dir-me que em lligarien les trompes”

Inés Condori és presidenta de l’associació de víctimes de Chumbivilcas (Perú)

Laia Forès
i Laia Forès

Brussel·lesUnes 270.000 dones peruanes, la majoria de comunitats indígenes, van ser esterilitzades sense consentiment pel govern d’Alberto Fujimori entre el 1995 i el 2001 en un pla per controlar la natalitat i reduir la pobresa. Després d’anys de lluita reclamant que l’expresident, de 79 anys, sigui portat davant la justícia, el fiscal superior del Perú finalment va demanar que l’expresident fos jutjat. Inés Condori, presidenta de l’Associació de Dones Víctimes de l’Esterilització Forçosa a Chumbivilcas, de Cusco (Perú), ha liderat la batalla contra Fujimori. Fa més de 20 anys va ser una de les víctimes. Condori, de 57 anys, va visitar el Parlament Europeu per denunciar el cas. Parla castellà amb dificultats -la seva llengua materna, pròpia d’aquesta zona d’Amèrica del Sud, és el quítxua- i explica en primera persona les esterilitzacions forçades. A ella li van fer després d’haver tingut el quart fill.

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

En què consistia en pla del govern de Fujimori?

Cargando
No hay anuncios

Des de principis dels 90 va posar en marxa un programa de planificació familiar amb anticonceptius, però repartir pastilles entre totes les dones tenia un cost econòmic molt elevat, i a partir del 1995 Alberto Fujimori va ordenar esterilitzacions massives, que es van fer sobretot en comunitats indígenes. Es tracta, en molts casos, de dones pobres que no sabien ni llegir ni escriure. Però no sempre: jo vaig acabar la secundària. Sabent llegir, jo també he passat per això. A més a més, hi havia amenaces: ens visitaven a casa persones enviades pel govern i ens deien que si teníem més de tres fills hauríem de pagar impostos.

Com es portaven a pràctica les esterilitzacions?

Cargando
No hay anuncios

Es feien lligadures de trompes amb enganys, sense informar les dones i sense les mínimes condicions sanitàries. Algunes dones van morir en l’operació i altres van tenir complicacions després i han arrossegat durant anys problemes de salut. Ni als animals els tracten així.

A vostè també li va passar.

Cargando
No hay anuncios

Sí, poc després de tenir el quart fill em van haver d’operar per un problema ginecològic. Em van operar sense explicar-me que també em farien una lligadura de trompes. De fet, abans de l’operació no vaig arribar a parlar amb el metge. Tampoc em van fer anàlisis ni cap prova prèvia. I no va ser fins després de la intervenció que va venir el metge -de qui avui en dia no conec ni el nom- i em va anunciar que no podria tenir més fills. En aquell moment, no vaig poder respondre res. Al meu marit i a mi ens hauria agradat tenir més fills.

Després va tenir problemes derivats de la intervenció?

Cargando
No hay anuncios

En acabar l’operació de seguida em van donar la roba i em van dir que ja podia marxar. Em feia molt de mal i em van enviar cap a casa sense cap medicament ni res. L’endemà em feia tant de mal que vaig tornar. El metge em va dir que no podia ser, que havia sigut una operació menor. Aquell dia vaig saber que el mateix dia que a mi havien lligat les trompes a 40 dones. Després vaig tenir molts dolors, sagnats i problemes durant anys. No podia anar a treballar al camp.

Com ho va viure la seva comunitat?

Cargando
No hay anuncios

Hi ha dones a qui van esterilitzar de joves i mai van poder tenir fills. Molts marits van abandonar les seves dones pel fet de no ser fèrtils. A la nostra comunitat estava mal vist no poder tenir fills. I moltes dones senten vergonya pel fet de ser estèrils. En el meu cas, el meu marit ho va entendre. Després de l’operació, em va atendre i va cuinar perquè jo no podia fer res.

Quan es va adonar que hi havia centenars de víctimes, què va fer?

Cargando
No hay anuncios

Els primers anys va haver-hi molt de silenci per por de Fujimori. Les dones no teníem ni veu ni vot durant aquells anys, no podíem parlar. Però anys després ens vam organitzar i vam començar a fer un registre per saber quantes dones afectades hi havia. Ens vam adonar que eren moltes i que el que havia fet el govern no era correcte. És violència contra les dones i és un crim de lesa humanitat. Des de l’associació lluitem no només perquè Fujimori sigui jutjat sinó també perquè se’ns ofereixi assistència mèdica i assistència legal. Continuarem la lluita fins al final.