En la tensa trobada entre Trump i Zelenski, un periodista va transmetre al president ucraïnès que molts estatunidencs se sentien ofesos pel fet que no hagués dut un vestit sastre. Des que va esclatar el conflicte armat, Zelenski va adoptar la indumentària militar com una estratègia comunicativa brillant, perquè ningú oblidi que el seu país està en guerra i que, malgrat no ser al front, ell també està lluitant. Podria haver triat una indumentària militar de gala i plena de galons, però va preferir la de soldat ras, com a idea d’igualtat, fraternitat, austeritat i mostra de sensibilitat envers el patiment i sacrifici del seu poble. Una vestimenta que, a més, apodera i dignifica la seva imatge per contrarestar el fet d’haver de pidolar constantment ajut internacional.
Aquesta imatge de fortalesa, però, no agrada a Trump. I això ens remunta als monarques absoluts europeus, que tenien normes estrictes per als ambaixadors estrangers, que havien de sotmetre’s a la moda del país com a mostra de respecte. Com a resultat, el visitant acceptava una submissió estètica que el col·locava en clar desavantatge, tal com hauria volgut també Trump. Pel que fa a les altres opcions de Zelenski, la primera seria portar un vestit d’alta qualitat, cosa que despertaria l’enuig del seu poble. Si el vestit fos modest, li restaria dignitat estètica respecte a la resta de dignataris mundials. Amb la indumentària militar, Zelenski ens està dient que res pot tornar a la normalitat mentre el seu país estigui en guerra i que, un cop acabi, tal com ell mateix respon al periodista del Despatx Oval, podrà portar un vestit tant o més bo que el que llueix el periodista, i potser més barat.
