Mèxic protesta indignat per l'assassinat d'una nena de 7 anys

BarcelonaL’assassinat i tortura de Fátima Aldriguett, una nena de 7 anys trobada sense òrgans dins d’una bossa en un carrer de Ciutat de Mèxic, no només ha commocionat un país que conviu amb uns elevats índexs de violència, sinó que ha provocat la ira i la protesta de la societat civil, que ha sortit als carrers per plorar la jove nova víctima i exigir justícia. Cada dia maten una desena de dones i nenes a Mèxic, el 10% dels 90 assassinats totals registrats.

Les últimes imatges en vida de la nena són de l’11 de febrer i provenen d’una càmera de seguretat a la porta de la seva escola. La Fátima surt del centre de la mà d’una dona desconeguda i no se'n tenen notícies fins que el seu cos nu, torturat i sense els òrgans apareix en un carrer al sud de la capital federal. Per a la policia, la principal sospitosa és la dona misteriosa, en parador desconegut i per la qual hi ha una recompensa d’uns 100.000 euros al canvi.

La mare de la menor, María Magdalena Antón, assenyala, però, com a responsable de l’assassinat un home que suposadament hauria agredit altres membres de la família, informa l’agència Efe. La queixa de la família és que la policia no els va fer cas quan van anar a denunciar la desaparició de la petita i que l’escola va deixar marxar la nena amb una dona desconeguda sense autorització per recollir-la. Són dos detalls que, segons les organitzacions feministes, evidencien les mancances del sistema de protecció de les dones. La societat està farta de “lleis mortes, buides, que transmeten el missatge als homes que poden fer el què vulguin amb les dones”, subratlla la presidenta de l’associació Mujeres por México de Chihuahua, Graciela Ramos.

El 99% dels crims queden impunes, i la falta de sensibilitat i formació de la policia i jutges a l’hora d’atendre les denúncies fan que menys del 10% de les víctimes denunciïn les agressions, relata en conversa telefònica aquesta veterana feminista mexicana.

Al dol per l’assassinat de la nena s’hi suma la indignació que ha provocat la reacció del president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, que ha responsabilitat de la violència contra les dones la “degradació progressiva que té a veure amb el model neoliberal” dels seus antecessors al càrrec. “No senyor, a la Fátima no li van robar una cartera amb diners per menjar. No és culpa del model neoliberal. No és culpa de la pobresa, és culpa de la deshumanització i els seus comentaris no ajuden”, li responia una internauta al president a través de Twitter.

La xifra més alta en 30 anys

L’assassinat ha sigut un catalitzador en aquest país en què, segons l’Observatori Ciutadà Nacional del Feminicidi, el 2018 van ser assassinades a Mèxic 3.752 dones, la pitjor xifra en tres dècades, i 1.463 nenes. Tres quartes parts de les mexicanes declaren haver patit algun tipus de violència i la meitat denuncien agressions i abusos del marit o l’exparella.

Des de fa dos dies la notícia de la localització del cadàver de la Fátima omple espai i temps a la premsa mexicana i ha fet que el president estigui molt qüestionat. Primer pel fracàs que suposen els dos anys al govern en les seves promeses de frenar la violència i la corrupció al país. Però també pels retrets al moviment feminista: “Demano a les feministes que no ens pintin les portes ni les parets”, deia com a resposta a les diverses i multitudinàries mostres de protesta en solidaritat amb la família de la nena assassinada. Les paraules només han fet que enfortir un moviment, el de les dones. “Les més joves han dit prou en un moment en què la misogínia i l’odi contra les dones creix”, conclou Graciela Ramos.

Tracte irrespectuós d’una víctima

L’escabrós assassinat de la Fátima es produeix enmig d’una societat ja commocionada per una altra mort violenta, la de la jove de 25 anys Ingrid Escamilla, apareguda esquarterada suposadament per la seva parella. El cas ha provocat la indignació generalitzada a causa de la filtració de les imatges del cadàver de la dona a la premsa per part dels equips que porten la investigació del crim i que atempten directament contra la seva dignitat i intimitat. Per a les feministes i organitzacions de drets humans, la publicació de les imatges només respona a la morbositat.