PROTESTES

La revolta global

El fracàs de la política convencional i les ànsies de democràcia escalfen el carrer

Una dona protesta en una de les concentracions convocades a Xile
Marta Rodríguez / Francesc Millan
26/10/2019
9 min

BarcelonaLa temperatura del planeta s’ha escalfat els últims mesos i no precisament per efecte de la crisi mediambiental. De nord a sud i d’est a oest, hi ha revoltes populars en molts països, alguns dels quals feia dècades que no vivien aquest sacseig. A Xile, al Regne Unit, a la República de Guinea o a Hong Kong, manifestacions multitudinàries reclamen drets socials un cop comprovat el fracàs del sistema de política convencional. El mínim denominador comú de tots els casos, assenyala Pere Ortega, president del Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs, és que són països amb governs “que dicten mesures neoliberals” que perjudiquen bona part de la societat, ja sigui per una política d’augment d’impostos o per la retallada de serveis. Un dels punts més calents actualment és l’Amèrica Llatina, tot i que en aquest cas la indignació fa una dècada que es cou, en gran part perquè la massa crítica ha anat en augment arran del fet que “cent milions de persones han sortit de la pobresa” i ara “són capaços de reclamar més democràcia i garanties socials”, explica des de Xile Marta Lagos, directora del Latinobarómetro.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La de Llatinoamèrica és la història d’una revolta contínua, però a diferència de les de les dècades dels 70 i els 80, les actuals, continua Lagos, “no tenen ideologia o almenys la ideologia és menys rellevant” i prima la lluita per un model social garantista, que permeti continuar restant població pobre i mantenir l’estreta classe mitjana.

Hi ha altres coses en comú, com “l’absència de lideratges o la presència de lideratges negatius” al capdavant de governs i institucions referents, cosa que s’ha traduït en “un afebliment de la base de la democràcia”. És a dir, la ciutadania troba menys vies institucionals i convencionals per canalitzar les demandes i per això qualsevol “detonant insignificant” encén la metxa del descontentament soterrat i es perd la por a expressar la desesperança als carrers, sosté la responsable del Latinobarómetro.

Protestes sense lideratge

A l’altra banda, entre els manifestants, tampoc no hi ha un lideratge clar ni evident. En alguns casos, com a Hong Kong, és una absència buscada per evitar la repressió que van patir els que van encapçalar la Revolució dels Paraigües, i en d’altres, perquè la protesta sorgeix espontàniament d’un grup que rebutja els cabdills i que se sent més còmode en la col·lectivitat. És significatiu l’ús que aquests indignats fan de les xarxes socials per comunicar-se entre ells i fins i tot anunciar accions. Ha passat a Catalunya, però és molt evident a l’Àfrica subsahariana i a les revoltes àrabs, on internet ha fet possible que les protestes guanyin múscul i que es generi empatia entre manifestants de països diferents.

I és que un altre dels punts calents d’aquestes revoltes es troba al Pròxim Orient. Alguns analistes ja anomenen tardor àrab el conjunt de cants contraris als governs que s’estan fent sentir en països com el Líban, l’Iraq, Egipte, Algèria o el Sudan. Però a Lourdes Vidal, directora de l’àrea de Món Àrab de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), no li agrada parlar de tardors ni de primaveres. “Aquests termes només donen un sentit temporal, puntual, a les protestes. I és un error. Són moviments que tenen continuïtat, que es van originar fa molts anys, que tenen una base històrica i uns orígens que s’han de tenir en compte”, assegura.

Aquí expliquem algunes de les actuals crisis político-social que hi ha avui vives a tot el món:

EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

Centenars d'estudiants es manifesten a la plaça Universitat de Barcelona

Detonant: Les constants i reiterades advertències dels científics que des de fa dècades alerten sobre els efectes de l’escalfament de la Terra ja han calat en la consciència global. L’ecologista ja és un moviment potent, capaç de mobilitzar milions de persones a tot el món.

Lideratge: Al llarg de la història són molts els científics i ONGs (WWF o Greenpeace) que han alçat la veu per l’amenaça de l’emergència climàtica, però Greta Thunberg, la jove sueca de 16 anys que promou els Fridays for Future,ha sigut capaç de sumar milions d’estudiants a la causa verda i avui és un referent, amb entrada vip a Parlaments i organismes internacionals.

Mentre Thunberg es plantava davant del Parlament suec, un centenar d’acadèmics de tot el món feien una crida perquè la ciutadania pressionés els governs perquè implantin polítiques mediambientals. Aquesta és la revolta d’Extinction Rebellion, que les últimes setmanes ha protagonitzat multitudinàries concentracions pacífiques a Londres, que han acabat amb diverses detencions i càrregues policials.

HAITÍ

Manifestants protesten davant de la comissaria central de la policia, a la capital d'Haití

Detonant: La corrupció oficial al voltant de Petrocaribe, el programa amb què Veneçuela ha subvencionat el petroli als països caribenys. Des del 2005, el pla ha aportat a Haití 3.800 milions de dòlars, que havien de servir també per a la construcció d’infraestructures i obra pública, cosa que no s’ha fet.

Manifestacions: Des de fa sis setmanes hi ha protestes diàries, reprimides amb força per la policia, per exigir la dimissió del president, Jovenel Moïse, a qui la població acusa de ser corrupte i incompetent per treure Haití de la misèria en què viuen la majoria dels seus 11 milions d’habitants. El govern ha tancat escoles i serveis públics i la població pateix falta de productes bàsics i de benzina.

XILE

Caretes d'Anonymous a la manifestació del milió de persones de Xile

Detonant: L’augment d’uns cèntims del bitllet de metro ha fet visible el descontentament per les creixents desigualtats socials en un dels països que han aplicat més clarament el neoliberalisme econòmic.

Fita: Durant una setmana les manifestacions i protestes en contra del paquetazo han escalfat Santiago i les grans ciutats xilenes en contra del govern del dretà Sebastián Piñera, un avantatjat Chicago boy que va assenyalar els manifestants com a terroristes. “Xile està en guerra”, va afirmar el president. Divendres més d’un milió de xilens van desafiar els tocs de queda i van superar la por de la dura repressió policial que ha ocasionat una vintena de morts -detencions arbitràries, gasos lacrimògens, bales de goma i foc real- i van protagonitzar la “marxa més gran” des de les protestes contra Pinochet.

BOLÍVIA

Manifestació a La Paz contra el suposat "frau electoral" d'Evo Morales.

Detonant: Els manifestants denuncien que hi ha hagut frau electoral en les presidencials del cap de setmana passat per afavorir la victòria d’Evo Morales, que després de guanyar els comicis serà reelegit president del país llatinoamericà sense necessitat d’enfrontar-se amb el candidat opositor, Carlos Mesa, en una segona volta.

Cop d’estat: Morales, però, considera que aquestes protestes responen a un intent de l’oposició d’orquestrar un cop d’estat contra ell. Com a resposta, ha cridat els seus seguidors a mobilitzar-se.

FRANÇA

Un manifestant amb la bandera francesa protesta entre el fum de gasos lacrimògens, als parisencs Camps Elisis

Detonant: L’anunci de l’augment dels impostos que graven els carburants va indignar la França rural i els transportistes, que van bloquejar carreteres vestits amb les armilles grogues dels conductors.

Protestes: La retirada de la mesura del govern d’Emmanuel Macron no ha fet que els armilles grogues tornin a casa. Des de fa 11 mesos surten al carrer per denunciar la pèrdua de poder adquisitiu de les classes populars i l’abandonament de les zones rurals per part de París.

EQUADOR

Indígenes celebrant l'acord davant la Casa de Cultura de Quito.

Detonant: El govern de Lenín Moreno elimina les ajudes amb què durant quatre dècades l’estat equatorià ha subvencionat el petroli.

Perjudicats: Els sectors rurals i els indígenes són els grans perjudicats per la mesura, que Moreno dicta en obediència a la recepta liberal del Fons Monetari Internacional (FMI). Durant més d’una setmana, les protestes i els enfrontaments amb la policia van ser constants i violents a tot el país. El president, finalment, s’ha fet enrere i ha restablert els subsidis.

REGNE UNIT

Milers de manifestants al centre de Londres contra el Brexit aquest migdia

Brexit: La sortida de la Unió Europea és la pitjor crisi política i social que viu el país des del final de la Segona Guerra Mundial. La victòria del Leave per un estret marge en un referèndum amb poca participació i després d’una campanya plena de mentides ha polaritzat els britànics i el Parlament fins al punt que s’ha hagut d’ajornar la data límit de sortida.

LÍBAN

Un manifestant davant d’una barricada encesa.

Detonant: Se l’anomena la revolució del WhatsApp, perquè les protestes que sacsegen el país -Beirut, però també altres localitats- van començar quan el govern de Saad Hariri va aprovar un import de 20 cèntims de dòlar al dia per fer trucades per WhatsApp o Facebook.

Origen: Però la mesura no era res més que la gota que feia vessar el got: venia precedida d’una sèrie de pujades de taxes i retallades de pensions per pal·liar la greu crisi econòmica que viu el país. Manifestacions multitudinàries, que han superat el milió de persones, exigeixen la caiguda d’un règim que titllen de corrupte i inoperant.

REPÚBLICA DE GUINEA

Manifestació en contra que el president Alpha Condé es torni a presentar, a Conakry

Detonant: Els rumors que el president Alpha Condé pretén fer un canvi en la Constitució per eliminar la restricció de mandats.

Reclamacions: Tot i que Condé no s’ha pronunciat sobre què farà quan acabi el seu segon -i constitucionalment últim- mandat l’octubre del 2020, milers de persones protagonitzen des de fa setmanes massives protestes a Conakry, en una demostració de la força de la societat civil ben organitzada del país, que exigeix el compliment de la llei, més transparència i institucions democràtiques. La Guinea de Condé és l’últim país africà que s’oposa a la voluntat del president de mantenir-se en el poder per sobre de la llei, com ja ho van fer Burundi, la República Democràtica del Congo o el Txad.

IRAQ

Una dona alça les mans amb una bandera iraquiana, a la multitudinària concentració al costat del pont Al-Jumhuriya de Bagadad

Repressió: Són, molt probablement, les protestes que s’estan reprimint amb més duresa. I també les més allunyades del focus mediàtic. Centenars de milers d’iraquians, especialment joves, porten des del juliol del 2018 sortint al carrer per denunciar la deterioració de l’economia, la falta de serveis bàsics, l’elevat atur i, sobretot, l’alta corrupció política. Els joves diuen que no hi ha futur.

Silenciats: Les protestes s’accentuen i l’exèrcit no ha dubtat en utilitzar foc real per reprimir-les. El resultat: més de 150 morts i 6.000 ferits. El govern també bloqueja l’accés a internet per evitar que els joves puguin compartir imatges de la brutalitat dels militars.

PAPUA OCCIDENTAL

Detonant: L’actual onada de protestes que viu Papua, a Indonèsia, va revifar després que un grup d’estudiants papús fossin discriminats i maltractats pel seu origen. El cas va indignar els habitants de Papua, que porten dècades demanant la independència d’Indonèsia.

Cíclic: És un conflicte enquistat i els pics de protestes i violència rebroten amb certa freqüència. En tot cas, les d’aquest estiu han estat les manifestacions independentistes més multitudinàries en anys. El govern, com de costum, no ha dubtat en reprimir-les amb duresa.

HONG KONG

Diversos manifestants protesten al carrer un dissabte més a Hong Kong.

Detonant: L’anunci d’una llei d’extradició per jutjar hongkonguesos a la Xina continental.

Malestar: La retirada de la llei no ha fet calmar els ànims de la població de l’antiga colònia britànica, que després de la Revolució dels Paraigües, el 2014, ha tornat a denunciar als carrers la falta de democràcia i l’autoritarisme de Pequín. Les manifestacions van començar de manera pacífica però s’han anat radicalitzant, amb la presa de l’aeroport i el bloqueig del barri financer. Més enllà de llibertats polítiques, els manifestants també exigeixen reduir les llargues jornades laborals i frenar el desorbitat preu dels pisos.

BANGLADESH

Jovent: El joves estudiants de Bangladesh fa temps que encapçalen protestes multitudinàries contra un govern que precisament no és gaire tolerant amb les veus contràries. Els motius han sigut diversos, però en el fons hi ha la pobresa crònica de molts sectors de la societat, la desigualtat, la falta de llibertat d’expressió i el neguit d’un futur no gaire esperançador.

Assassinat: Ara els estudiants s’han tornat a mobilitzar per protestar contra l’assassinat d’un universitari que havia publicat al seu Facebook comentaris crítics amb l’executiu de la primera ministra, Sheikh Hasina. Denuncien que el govern no ha condemnat el cas i que la seva dura política contra l’oposició afavoreix aquests actes. A l’agost els universitaris també van manifestar-se per reclamar solucions davant el mal estat de les carreteres del país i del transport. Aleshores el detonant van ser les morts de dos joves atropellats per un autobús.

stats