Els indígenes que protegeixen la protesta a Colòmbia

BogotàLes imatges de l’escena han traspassat fronteres: grups de civils armats, i suposadament protegits per la policia, disparant contra manifestants indígenes a la ciutat de Cali, epicentre de la repressió contra el Paro Nacional de Colòmbia. “Cap a les dues de la tarda, quan altres membres de la Minga venien a fer-nos el relleu a la Universidad del Valle, un grup de civils vestits de blanc va impedir-los el pas. La guàrdia indígena va anar a veure què passava. Els civils, protegits per la policia, els van rebre amb foc real. Hi ha dotze ferits pels impactes de bala, quatre en estat molt greu”, relata Ferley Quintero Quinayas, membre del poble yanakona i conseller major del Consell Regional Indígena del Cauca (Cric).

L’incident subratlla el rol que juga la Minga [resistència], la “unitat de forces, pensaments i criteris” indígenes que es reuneix en contextos de crisi social. Històricament, ha sigut un factor d’ordre, que intenta controlar els actes violents i evitar l’entrada de grups armats als barris de les protestes. Són 8.000 persones de deu pobles indígenes congregades a Cali, la tercera ciutat del país, des de l’inici del Paro. Els joves de la ciutat, sobretot de la comunitat afro, els van demanar que es quedessin després de la primera jornada de massacres, violacions i desaparicions.

“Els atacs a la Minga corresponen a una articulació entre certs sectors de la societat, autoritats estatals i grups de narcotraficants. Les metralletes i les armes que van utilitzar no les té qualsevol civil. A més, els fets es van produir en un dels barris on viu la classe socioeconòmica més alta de Cali. D’aquí els seus 4x4 de luxe i la crida a cuidar la comuna de la presència dels indios ”, apunta l’ONG Temblores. “No podem afirmar que els atacants fossin paramilitars, però sí que estaven protegits per la policia”, remarca el conseller indígena.

El president d’Indepaz, Camilo González Posso, apunta que la Minga “molesta molt determinats sectors d’extrema dreta i uribistes”. De fet, el discurs “incendiari” de l’expresident Uribe “busca que la gent s’armi i que es paramilitaritzi la protesta”. “És molt perillós en un país amb dos milions d’armes en mans civils”, afegeix. Una espurna en una societat travessada pel racisme i el classisme, articulats d’acord amb el discurs de l’enemic intern: en contra dels moviments socials indígenes, estudiantils i populars. “Les persones més marginalitzades han sofert tota mena de violències”, comenta Temblores.

Duque els vol lluny

“Els indígenes sempre hem protagonitzat lluites socials molt reprimides per l’Estat, que els mitjans de comunicació colombians no han visibilitzat. Ara, amb un sector molt més ampli de la població mobilitzat, hem aconseguit mostrar el nivell de violència a la comunitat internacional”, argumenta el membre del poble yanakona. Diumenge el president Iván Duque va demanar als pobles indígenes que tornessin als seus territoris i que evitessin “confrontacions violentes amb la ciutadania”.

“Per a nosaltres aquestes paraules són una amenaça. La força pública ens intentarà fer fora”, assegura Quintero. Tot i així, la Minga decideix quedar-se. “El que demanem és la retirada total de les reformes tributària i de salut, que parin les fumigacions amb glifosat i que es respecti el dret a la consulta prèvia sobre les legislacions que afecten els nostres territoris”. Des de l’inici del Paro, l’ONG Temblores i Indepaz registren 35 morts a Cali, dels 47 homicidis comptabilitzats a tot el país, 39 a mans de la força pública. Entre les víctimes mortals, només una és policia. Xifres que contradiuen el discurs governamental que titlla els manifestants de terroristes.