Els indígenes del Brasil denuncien que Biden negocia un pacte amb Bolsonaro sobre l’Amazònia

BarcelonaAmb Donald Trump fora del Despatx Oval, els governs negacionistes com el de Jair Bolsonaro al Brasil es queden sense aliats en les cimeres climàtiques globals. En la passada reunió de l'ONU, la COP25 de Madrid, va ser precisament el Brasil qui va impedir l'acord en un dels punts clau, el dels mercats de carboni, envalentit per la rebel·lia dels EUA de Trump, que van fer pinça amb Rússia i l'Aràbia Saudita durant la reunió. Un any i escaig més tard, l'escenari és ben diferent. Ara, el nou president nord-americà, Joe Biden, vol retornar al lideratge dels Estats Units en la lluita global contra l'emergència climàtica. És per això que ha convocat per a aquest dijous i aquest divendres una cimera climàtica de líders mundials, virtual a causa del covid-19, per arrencar-los compromisos més ambiciosos en el camí cap a la COP26, que se celebrarà a finals d'any a Glasgow.

I és amb aquesta idea que Biden ha estat negociant amb el govern del reaccionari Bolsonaro. Volia fer tornar el Brasil a la taula de negociacions per desencallar aquell punt bloquejat a Madrid, l'article 6 del reglament d'aplicació de l'Acord de París. Però a quin preu? Doncs, com a mínim, al de mil milions de dòlars, que és el que li demana el govern de Bolsonaro, per boca del seu ministre de Medi Ambient, Ricardo Salles, a canvi d'aturar la desforestació de l'Amazònia. Durant la campanya electoral, de fet, Biden va arribar a prometre recaptar 20.000 milions per salvar l'Amazònia.

Però en les últimes setmanes la reacció unànime de la societat civil brasilera, les ONG del país i les tribus indígenes han frenat a Biden. En una carta signada per 200 entitats del país i una campanya impulsada a les xarxes, les tribus indígenes i la societat civil brasilera li demanen clarament que no tanqui cap "pacte secret" amb Bolsonaro d'esquena a ells, i l'adverteixen: "Senyor Biden, no es refiï de Bolsonaro".

"Bolsonaro menteix. Sobre el covid-19, sobre la desforestació, dona sempre dades que són mentida, i el govern de Biden podria deixar-se enganyar, de forma ingènua o no, si tanca un pacte amb ell sense escoltar altres veus", explica a l'ARA Dinamam Tuxá, coordinador executiu de l'Organització de Pobles Indígenes del Brasil (APIB, en portuguès). El 12 d'abril l'APIB es va reunir amb l'ambaixador nord-americà al Brasil, Todd Chapman. "No ens va donar detalls de l'acord que estan negociant amb Bolsonaro, però ens va deixar clar que la participació dels pobles indígenes en aquest diàleg és necessària", explica. "Les polítiques mediambientals i indigenistes de Bolsonaro estan deixant un escenari desolador al Brasil, amb retrocessos mediambientals enormes en nom de l'economia de mercat, i la seva negociació bilateral amb Biden podria tenir efectes nefastos per a les vides de moltes comunitats indígenes i de moltes persones", afegeix.

Una crida dels indígenes a la qual s'han sumat prop de 200 organitzacions brasileres més, i que han aconseguit fer-se escoltar: finalment en la cimera que arrenca aquest dijous no es presentarà cap acord amb Bolsonaro. Seguiran treballant de cara a Glasgow, però incorporant al diàleg altres actors.

La directora de polítiques públiques de l'Institut Socioambiental del Brasil, Adriana Ramos, també alerta d'un altre risc, en cas que Biden accedeixi a donar diners al govern brasiler: que vagin a parar "a la militarització de les policies estatals" que fomenta el president ultradretà. I és que Bolsonaro ha presentat una proposta "per convertir les policies estatals en policies ambientals per poder donar-los més recursos i equipament", explica a aquest diari Ramos, que ho veu com una simple excusa per armar millor aquests cossos.

L'experta també denuncia la proposta de Bolsonaro de "pagar per serveis mediambientals" (amb els diners que demana a la comunitat internacional). El president brasiler ho explica com una compensació econòmica als propietaris privats de terres que no es deforestaran, és a dir, que no seran explotades econòmicament. "Però la majoria d'aquestes terres ja estan protegides per llei, de forma que se'ls estaria pagant per fer una cosa que estan obligats a fer", diu Ramos.

Descartat el pacte amb Bolsonaro, en aquesta cimera climàtica convocada per Biden amb motiu del Dia de la Terra, el 22 d'abril, hi haurà altres compromisos, com els que han posat ja sobre la taula el Regne Unit, que ha elevat al 78% la seva reducció d'emissions per al 2035, o el de la Unió Europea, que ha aconseguit finalment pactar un 55% menys d'emissions per al 2030. El mateix govern de Biden té pendent presentar els seus compromisos millorats de cara a la cimera de l'ONU de Glasgow. Una carta signada per 1.500 científics nord-americans li reclamava fa uns dies que es comprometi almenys a retallar a la meitat les emissions d'aquí al 2030, tal com ha fet la UE. Una quarantena de líders mundials, entre ells Bolsonaro però també el xinès Xi Jinping, l'alemanya Angela Merkel, el francès Emmanuel Macron, el rus Vladímir Putin, l'indi Narendra Modi o l'espanyol Pedro Sánchez, intervindran virtualment en la trobada. Caldrà veure si hi haurà alguna cosa més que discursos.