L’Índia fa complir el confinament a cop de porra
El segon país més poblat del món va imposar mesures molt aviat i ara el govern de Modi les amplia i endureix
BarcelonaA l’estat d’Assam, a l’extrem nord-est de l’Índia, no hi tenen ni un sol cas de coronavirus, però ja han habilitat un dels dos grans estadis esportius de la gran ciutat de Guwahati amb mil llits d’hospital. El govern estatal ha llogat un bloc de pisos que hi ha al costat per traslladar-hi 200 metges. A l’estadi hi han portat de moment 700 persones arribades a la ciutat des d’altres zones del país que s’hi han quedat atrapades de camí a casa en ple confinament del país. Hi passaran 14 dies de quarantena tot i no tenir cap símptoma.
És només un exemple de com de seriosament es prenen la pandèmia del covid-19 al segon país més poblat del món. Des de dimecres, els 1.300 milions d’habitants de l’Índia estan obligats a quedar-se a casa. I la policia s’assegura de fer complir el confinament a cops de porra. “Ni tan sols et pregunten per què has sortit de casa, directament et peguen. Per poder sortir a comprar o a la farmàcia cal anar a la comissaria de la policia local a buscar un permís, però la gent té por d’anar-hi perquè han vist les imatges de policies pegant a la gent pel carrer”, relata per telèfon Anupam Chakravartty, periodista a Guwahati.
La mateixa estratègia de mà dura policial és la que ha aconseguit que els carrers de la bulliciosa Bombai es vegin pràcticament buits aquests dies, com explica des d’allà el director de l’ONG Sonrisas de Bombay, Jaume Sanllorente. “Hi ha la policia als carrers amb bastons i cotxes amb altaveus demanant que tothom es quedi a casa. A qui s’ho salta li peguen o li fan fer flexions”, relata.
A l’Índia hi havia confirmats fins ahir 933 contagis i 20 morts per covid-19, una xifra relativament baixa per a una població de 1.300 milions, i més quan el primer cas es va detectar ja fa dos mesos, el 30 de gener. Tot i que algunes veus ho atribueixen al baix nombre de proves, el govern assegura que hi ha prou tests i diu que la clau ha sigut la ràpida reacció als esdeveniments. Tan aviat com el 17 de febrer es van començar a prendre mesures. Des del 6 de març les escoles i universitats estaven tancades -una setmana abans que a Espanya- i des del 12 de març, deu dies abans que el president Narendra Modi anunciés diumenge el confinament total de la població, milions d’indis ja treballaven des de casa.
“Em sembla al·lucinant que els metros i trens segueixin funcionant a Catalunya, per primer cop crec que aquí a l’Índia s’estan fent les coses molt millor”, diu Sanllorente. Des de dimecres tots els transports han deixat de funcionar. Milions d’immigrants de les grans ciutats han hagut de tornar a peu als seus pobles d’origen per poder confinar-se a casa. Tant aquests immigrants com milions de treballadors més de sectors precaris o informals hauran de malviure sense ingressos durant els 21 dies d’aturada total que ha decretat Modi. Per no parlar dels milions de sensesostre del país.
Per a tots ells, la ministra d’Economia índia, Nirmala Sitharaman, va anunciar dijous un paquet d’ajuda d’uns 20.200 milions d’euros que repartiran entre els col·lectius més pobres. “Diuen que donaran els ajuts per transferència bancària, però els sensesostre no tenen comptes bancaris, i els que sí que en tenen, si viuen a les zones rurals, no podran viatjar a la ciutat a buscar un caixer perquè no es pot sortir”, denuncia Chakravartty.
El repte de les barriades pobres
Algunes ONG s’han dedicat ja a recollir sensesostre per instal·lar-los en centres tancats, però amb uns 220 milions de pobres a tot el país (i uns 73 milions en la més extrema pobresa) és difícil assegurar l’atenció a tothom. La Fundació Vicente Ferrer també ha posat les seves instal·lacions a disposició del govern com a possibles centres d’aïllament. A Anantapur, on té la seu l’organització, també s’ha posat en quarantena de 14 dies a tothom qui ha arribat des d’altres parts de l’Índia. “A la nostra zona el 80% de la població són jornalers i cobren per dia treballat, de manera que el confinament tindrà conseqüències complexes”, explica a aquest diari Anna Ferrer, la viuda de Vicente Ferrer.
El gran repte del país en aquesta pandèmia és sens dubte evitar la propagació del brot per les barriades més pobres, que no tenen aigua corrent ni aigua neta i on el virus podria escampar-se com la pólvora.
Sonrisas de Bombay també reparteix aliments, mascaretes i guants entre famílies que viuen al carrer. Almenys a l’Índia no hi ha escassetat de material sanitari. “A totes les farmàcies hi ha mascaretes i guants, i els venen en taules a fora perquè qui només vol això no hagi de fer cua”, relata Sanllorente. L’entitat també fa sensibilització sobre el coronavirus, perquè al principi es van escampar tota mena de rumors pel país, com que el covid-19 era una malaltia “de rics” o que si es bebia molt d’alcohol no s’agafava, explica.
Ara, però, tota la població està conscienciada. “La gent dels pobles ha començat a fabricar mascaretes, marca cercles a terra per mantenir un metre de distància a les botigues i han muntat barricades a l’entrada del poble amb troncs i herbes”, explica Anna Ferrer: “És molt interessant veure com nens i nenes de 7 i 8 anys ensenyen als adults de la casa com han de rentar-se les mans”.
Però per si la conscienciació no és suficient, Modi està disposat a aplicar la mà dura. Anushka Rajendran, que viu a la capital del país, assegura que “el confinament era igual d’efectiu amb menys policia quan el va imposar el govern de Delhi”, però que les coses han canviat amb el decret del govern central de Modi. “Ara és molt difícil aconseguir aliments a les botigues o que te’ls portin a casa, perquè la policia apallissa els repartidors”.