Citat en l'edició d'aquest diumenge pel Sunday Times, el professor expert en dret constitucional Alan Trench, del University College London, assegura que és "claríssim" que el parlament escocès només podria organitzar un referèndum sobre la independència a Escòcia si el Regne Unit hi atorga el seu consentiment. La raó és que els assumptes constitucionals estan reservats a Londres. Però Trench creu que sí que seria lícit que els nacionalistes fessin un referèndum consultiu preliminar per determinar si obren una via de negociació amb Londres per aconseguir-ne un de legal i vinculant, com el del 2014. "Això implicaria un segon referèndum per sortir o quedar-se a la Unió en els termes acordats més endavant". Tanmateix, el professor també recorda que hi ha un risc elevat que qualsevol consulta unilateral sigui boicotejada per l'unionisme.
L'independentisme escocès revela el full de ruta cap al segon referèndum
Edimburg preveu fer front als tribunals a qualsevol desafiament legal del govern britànic
LondresEl govern escocès ha anunciat aquest diumenge que presentarà una "vigorosa" batalla legal contra el britànic si Westminster s'oposa a la celebració d'un segon referèndum d'independència en el cas que la proposta del Partit Nacional Escocès (SNP, en les sigles en anglès), que figurarà en el programa dels comicis del proper 6 de maig, sigui majoritàriament recolzada pels electors, tal com, a hores d'ara, preveuen la majoria de les enquestes.
L'anunci l'ha fet el diputat a la cambra de Holyrood Michael Russell en la presentació del document The road to a Referendum that is beyond legal challenge (El camí cap a un referèndum més enllà de qualsevol desafiament legal) davant de l'assemblea nacional del partit. El pla independentista, d'11 punts, afirma que "la proposta [electoral] de l’SNP serà clara i inequívoca: si hi ha una majoria parlamentària per fer [el referèndum, quan s'hagi acabat la pandèmia i preferiblement en la primera meitat del proper mandat, el govern] presentarà i aprovarà un projecte de llei" amb aquesta finalitat.
En aquest sentit, el partit que lidera Nicola Sturgeon creu que amb "una decisió democràtica expressada sense ambigüitats pel poble d’Escòcia i el seu Parlament", el govern britànic no tindrà més remei que acceptar "un referèndum legal". Fins ara, però, des l'arribada de Boris Johnson a Downing Street el juny del 2019 i la posterior victòria electoral del desembre del 2019, el primer ministre sempre ha refusat aquesta possibilitat. Diumenge, en declaracions a la BBC, s'hi va tornar a referir: "És un assumpte per plantejar només un cop cada generació".
Però si Londres no accepta que "el Parlament escocès ja té el poder de legislar per a un referèndum o, d'acord amb el precedent del 2012", no es transfereix el poder de Westminster a Edimburg per posar la maquinària en marxa o encara si el govern britànic emprèn "accions legals per disputar la base jurídica del referèndum i intenta bloquejar la voluntat del poble escocès als tribunals, l'SNP s'enfrontaria vigorosament a aquest desafiament". De fet, l'SNP sosté que "no hi hauria cap justificació moral ni democràtica per denegar aquesta petició". I hi afegeix: "Si el govern del Regne Unit adoptés aquesta posició, seria "insostenible tant a casa com a l'estranger". Edimburg estaria disposat a arribar fins al Tribunal Suprem del Regne Unit per aconseguir la cessió de poders i la celebració de la consulta.
El que de moment no preveu el document és què passaria si els tribunals acceptessin la legalitat del referèndum però el govern del Regne Unit continués dient no i els partits unionistes el boicotegessin.
Enfrontament entre Sturgeon i Salmond
La nova càrrega independentista arriba a falta d'un parell de setmanes perquè les dues figures més destacades de la història recent de l'SNP, Nicola Sturgeon, l'actual ministra principal d'Escòcia, i Alex Salmond, el seu predecessor, presentin el testimoni en una investigació del parlament de Holyrood sobre com el govern escocès va gestionar les denúncies d’assetjament sexual contra Salmond, de les quals, finalment, va ser exonerat.
Salmond, valedor i amic de Sturgeon fins que va esclatar l'escàndol l'agost del 2018, ha acusat la ministra principal d’enganyar el Parlament i d’incomplir el codi de conducta ministerial sobre el coneixement que tenia de les acusacions a Salmond. En una guerra oberta entre els dos màxims líders de l'independentisme, el portaveu del govern escocès va acusar la setmana passada Salmond de "generar falses teories conspiratives".
El cert és que Salmond va denunciar el govern escocès pel defectuós procés d'investigació dut a terme contra ell. L'ex ministre principal va guanyar el cas, un procés que ha costat als contribuents 500.000 lliures. Ara Sturgeon s’enfronta a la comissió d'investigació del Parlament mentre assegura que va conèixer per primer cop les al·legacions contra Salmond el 2 d'abril del 2018 en una reunió que va tenir lloc a casa seva i de la qual no va quedar constància en els registres oficials de les seves activitats.
Des de llavors, però, s'ha conegut que dies abans Sturgeon les va conèixer durant una trobada a la seva oficina del Parlament amb l'ex cap de gabinet de Salmond. Això ha plantejat dubtes sobre què sabia del cert o no Sturgeon, per què va conèixer en privat els càrrecs contra Salmond i, el més greu, si Sturgeon ho hauria intentat amagar sota la catifa abans que la investigació sortís a la llum pública. L'oposició hi veu una oportunitat per desgastar Sturgeon, fins i tot per fer-la caure quan falten quatre mesos per a unes legislatives que seran claus per al futur d'Escòcia i del Regne Unit.