La incongruència d'anar a una cimera del clima al desert... per comprar combustibles fòssils

BarcelonaLa nova Cimera del Clima de l'ONU COP27 ha arrencat aquest dilluns enmig d'un desert climatitzat. El govern egipci ha fet una inversió ingent per convertir el ressort turístic de Sharm al-Sheikh en una "ciutat verda" per acollir la trobada internacional més important contra l'emergència climàtica. Però els camps de golf i els paratges de luxe que el conformen requereixen un consum d'aigua i energia que és dubtosament sostenible. Tot i això, aquesta no és l'única incongruència de la COP27.

Una pregunta clau planava en l'ambient: ¿Encara és viu, el compromís de limitar l'escalfament global a 1,5ºC? La trobada de l'any passat, la COP26 de Glasgow, el va salvar per la mínima. Però el context internacional ha fet un gir radical des de llavors a causa de la guerra d'Ucraïna. Per primer cop una cimera climàtica té lloc enmig d'una guerra oberta en què hi ha implicades diverses grans potències, un fet que dificulta encara mes unes negociacions que ja acostumen a ser complicades. Conscient d'això, el mateix president de França, Emmanuel Macron, va voler deixar clar en el seu discurs inaugural que no pensa "sacrificar els compromisos climàtics per culpa de la guerra d'Ucraïna".

Una promesa que no és intranscendent, perquè molts altres senyals polítics indiquen just el contrari. Alguns dels líders presents a la inauguració, de fet, aprofitaven les circumstàncies per fer l'aposta contrària: "Els Emirats Àrabs Units són un proveïdor d'energia responsable i continuaran exercint aquest rol mentre el món necessiti petroli i gas", s'oferia el president dels EAU, Mohamed bin Zayed al-Nahyan. En una trobada internacional que té com a objectiu treballar per posar fi als combustibles fòssils, semblava una oferta atrevida i fins i tot irònica, però malauradament era del tot seriosa.

Com també ho són els intents d'alguns països europeus de combatre la dependència del gas rus amb gas d'altres països, no només àrabs sinó també africans. Líders com el president alemany, Olaf Scholz, que aprofitaven aquesta "COP africana" per "buscar acords de subministrament de gas". Ho van denunciar aquest dilluns, en una roda de premsa des de la mateixa cimera, representants de la Climate Action Network (CAN), la xarxa d'ONG climàtiques que actuen com a observadores en aquestes negociacions. El mateix exvicepresident dels Estats Units Al Gore demanava acabar amb aquest "colonialisme dels combustibles fòssils", sumant-se a l'expressió que havien fet servir des de la CAN. Però a Scholz el recolza la mateixa UE, que ha acordat incloure el gas dins de la seva classificació d'"energies netes".

La inauguració oficial de la COP27, en la qual han participat més de 100 caps d'estat i de govern, tenia lloc aquest dilluns després d'una negociació maratoniana prèvia de fins a 40 hores. El debat per incloure "les pèrdues i els danys" en l'agenda de la COP27 es va allargar tot el cap de setmana i no va ser fins diumenge a la matinada que es va assolir un acord: el tema es debatrà oficialment per primer cop en una Cimera del Clima, 31 anys després de plantejar-lo per primera vegada. Però l'acord inclou la data del 2024 com a període límit per aconseguir un pla concret en aquest sentit; una data que per a molts activistes i per als estats més vulnerables queda encara massa lluny.

Les dues pròximes setmanes seran claus per impulsar aquesta feina, que ha d'obtenir una via estable de finançament per als països més vulnerables a la crisi climàtica, però que també intentarà establir sistemes d'alerta primerenca davant dels esdeveniments climàtics extrems. En aquest sentit, el secretari general de l'ONU, António Guterres, ha presentat el seu propi pla d'acció per establir aquest sistema d'alerta, que calcula que costaria uns 3.100 milions d'euros. En el primer dia de la cimera, Guterres ha demanat als països rics que aportin aquesta quantitat per impulsar aquest nou sistema, que es crearia amb la col·laboració de l'Organisme Meteorològic Mundial (OMM) i l'oficina de l'ONU per la Reducció del Risc de Desastres.

Una altra proposta que s'ha presentat aquest dilluns ha estat la del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el del Senegal, Macky Sall, per una Aliança Internacional per a la Resiliència davant la Sequera, formada per 29 països i 20 organitzacions. Espanya hi farà una aportació inicial de 5 milions d'euros, per posar en marxa accions que preparin els estats per a les futures sequeres extremes i els facin més resilients.

"Autopista cap a l'infern climàtic"

"Som en una autopista cap a l'infern climàtic amb el peu a l'accelerador", ha advertit Guterres per reclamar als governs del món que redueixin de forma dràstica les seves emissions. De fet, un dels principals acords de la passada cimera climàtica de Glasgow va ser el compromís dels estats d'arribar a Egipte amb nous plans de retallada d'emissions més ambiciosos que els que ja tenien, el que en l'argot climàtic s'anomenen NDC (sigles en anglès per a contribucions determinades nacionalment). Però la COP27 ha arrencat aquest divendres amb només 24 noves NDC presentades formalment. Caldrà veure com acaba, però ningú espera que els grans emissors, com la Xina, els Estats Units o la UE, presentin objectius nous. El secretari general de l'ONU ha reiterat la petició a "tots els governs" que estableixin impostos sobre els beneficis extraordinaris obtinguts per les energètiques fòssils per pal·liar l'alça dels preus dels aliments i l'energia i l'impacte de l'escalfament global als països més afectats.

Amb aquestes actualitzacions i els plans que ja hi ha sobre la taula, el món s'encamina cap a l'augment de 2,8 ºC a finals de segle. Si tots els estats compleixen les promeses que han fet, que ja és molt dir, les emissions globals es reduiran el 2030 un 1%, quan la ciència insisteix des de fa temps que la reducció en aquella data ha de ser del 50% si volem evitar pujar de l'1,5 ºC d'escalfament global. Sembla clar que l'objectiu dels 1,5 ºC penja d'un fil, i podria morir definitivament al final d'aquestes dues setmanes de COP27.

És per això que Guterres llançava una pregunta als líders reunits aquests dies a Egipte: "En els pròxims dies naixerà l'habitant número 8.000 milions de la Terra ¿Com respondrem a aquest nadó quan tingui edat per preguntar-nos què vam fer pel nostre planeta a Sharm al-Sheikh?"