Les incògnites de la mort del fiscal argentí Nisman

BarcelonaCada dia que passa s'obren noves incògnites al voltant de la mort del fiscal argentí del cas AMIA, Alberto Nisman. La mateixa presidenta d'Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, dinamitava aquest dijous la versió oficial quan deia que estava "convençuda que no va ser un suïcidi" i explicava la seva teoria d'un "complot contra el govern" en una carta a la seva web.

Nisman va aparèixer al bany de casa seva amb un tret al cap, diumenge a la nit. Al fet ja sospitós que la mort es produís quatre dies després d'haver denunciat la presidenta Kirchner per un presumpte “encobriment” dels terroristes iranians que haurien comès l'atemptat a l'Associació Mutual Israeliana Argentina (AMIA) el 1994 –que va deixar 85 morts i 300 ferits–, s'hi van afegint nous detalls de la investigació que augmenten la nebulosa.

Què se sap fins ara de la mort del fiscal?

La mare de Nisman va ser qui va trobar-ne el cos, després de cridar un manyà per poder accedir al seu pis. Un metge de la mútua Swiss Medical, cridat per la mare, va certificar la mort d’un tret al cap amb una pistola del calibre 22 que també era allà. Un assistent informàtic de Nisman va explicar que el fiscal li havia demanat prestada aquella arma dies abans, però Nisman tenia dues pistoles de la seva propietat.

El secretari de Seguretat del govern, Sergio Berni, va ser la primera autoritat a arribar al domicili, abans que el jutge i la fiscal que porten el cas. Berni va ser el primer a donar la versió oficial que hauria estat un suïcidi, tot i que ahir va dir que no estava clar. L’autòpsia ja ho havia posat en dubte després que no es trobessin restes de pólvora a les mans de Nisman, però tampoc era concloent.

Un altre dels elements confusos de la història és el passadís descobert com a tercera entrada al pis de Nisman (a part de la porta principal i la de servei). Conté els aparells d’aire condicionat i connecta el pis de Nisman amb el d’un veí. Allà s’hi han trobat petjades i empremtes digitals que semblen recents i la policia està comprovant a qui pertanyen. A més, el manyà que va obrir la porta de servei ha declarat a la premsa que no va fer falta forçar-la i era fàcil d’obrir. "D’un pis amb dues entrades tancades per dins i totalment invulnerable", com va dir Berni al principi, "hem passat a tres entrades de les quals dues no eren gaire difícils de vulnerar", resumia ahir el diari argentí 'Clarín'.

Què denunciava Nisman?

A la seva denúncia, que es va fer pública íntegrament dimecres, Nisman acusava la presidenta Cristina Fernández de pressionar la Interpol perquè aixequi les ordres de cerca i captura a cinc iranians acusats de l’atemptat a l’AMIA, com a part d’unes negociacions amb l’Iran per a la compra de petroli. Un intercanvi comercial que finalment no s'ha produït.

L’acusació es basa en les escoltes telefòniques a un dirigent de la comunitat islàmica argentina, Jorge Alejandro Khalil, al qual s’acusa de ser agent iranià. Nisman també destaca dos suposats espies de la secretaria d’Intel·ligència argentina que haurien participat al complot, Ramón Allan Héctor Bogado i Héctor Yrimia. Però l’actual cap de la secretaria d’Intel·ligència, Oscar Parilli, va negar que aquestes dues persones haguessin treballat mai per al seu departament.

Per què ara la denúncia?

Un dels nous interrogants que apareixen a la llum de les declaracions generades pel cas és el moment escollit pel fiscal per presentar la denúncia, ja que sembla que es va avançar al que ell mateix preveia.

Una advocada de la causa AMIA propera a Nisman, Marta Nercellas, ha explicat als mitjans que el fiscal li havia confessat fa temps la seva intenció de denunciar la presidenta però li havia dit que esperaria fins després de les eleccions del novembre, a les quals Fernández ja no es presenta, perquè no semblés un cop destinat a derrocar-la del govern.

En la carta que ahir va publicar Fernández a la seva web hi reprodueix també la imatge d’uns suposats xats telefònics que Nisman va enviar als seus amics quan tornava a l'Argentina des d’Europa, poc abans de presentar la denúncia, on ell mateix deia: "Fa temps que em preparo per a això, però no m’ho imaginava tan d’hora".

Què en diu la presidenta?

"No en tinc proves, però tampoc en tinc dubtes. Calia portar-lo urgentment al país per aprofitar el terrabastall internacional provocat pels atemptats a França", diu Fernández a la missiva, on assegura que la mort de Nisman "no va ser un suïcidi".

"La denúncia del fiscal Nisman mai no va ser una operació contra el govern. La veritable operació contra el govern era la mort del fiscal després d’acusar la presidenta" i el seu govern, en una denúncia que va fer –diu– perquè "li van colar proves falses" i les va creure. "El van utilitzar viu i després el necessitaven mort. Així de trist i de terrible".

Fernández de Kirchner fa, de fet, una acusació amb noms i cognoms: diu que va ser l'exdirector general d'operacions de la secretaria d'Intel·ligència argentina Antonio Horacio Stiusso qui va filtrar a Nisman les escoltes telefòniques i els noms dels tres suposats espies, quan el mateix Stiusso "havia denunciat el novembre de 2014" un d'ells per fer-se passar per espia quan no ho era.